Miquel Sàmper: “La futura Llei de seguretat ciutadana del PP vulnera drets fonamentals de la Constitució”

Miquel Sàmper: “La futura Llei de seguretat ciutadana del PP vulnera drets fonamentals de la Constitució”
Debat de la Llei de seguretat ciutadana del PP

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, titlla la llei proposada de “reprovable”

• El president de la FAVB, Lluís Rabell, relaciona la normativa “amb una dinàmica perversa que evidencia l’origen franquista del PP i la deriva autoritària de les lleis que imposa el govern”

La Comissió de Periodisme Solidari del Col•legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat, dijous 27 de febrer, un debat sobre l’avantprojecte de Llei de seguretat ciutadana que prepara el govern del Partit Popular. L’acte ha reunit al president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, al president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, i a l’activista Cristina Vaquer, de People Witness, una plataforma sorgida del moviment 15M, que vol facilitar eines de comunicació en xarxa com el live streaming.

 El representant dels 32.000 advocats catalans considera que “l’avantprojecte de llei és reprovable” i ha recordat que “fins i tot, un òrgan de govern com el Consell General de Poder Judicial ha manifestat que hi ha articles inconstitucionals”. Sàmper ha demanat que l’avantprojecte de llei de seguretat es retiri: “Aquesta normativa no és necessària, perquè davant els aldarulls, els escraches o les alteracions de l’ordre social ja hi ha lleis actuals”. Ha afegit sentir “vergonya” al veure que no es persegueix de la mateixa manera els responsables de les quinze persones mortes a Melilla que els escraches denunciats per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Per al president del Consell de l’Advocacia, l’objectiu de la llei és limitar la llibertat de les persones: “És la mutilació d’uns drets jurídics i socials que no podem tolerar”. “L’advocacia catalana està en contra de l’avantprojecte de Llei de seguretat ciutadana, perquè vulnera drets fonamentals de la Constitució, i aquesta és una barrera innegociable”. Miquel Sàmper ha destacat que la presumpció d’innocència pot derivar en presumpció de culpabilitat administrativa i pot transformar un procés judicial en un procediment administratiu. En definitiva, es passarà de la “llei de la patada a la porta”, de José Luis Corcuera, a la “llei de la patada a la boca”, de Jorge Fernández Díaz.

Estat policial
De la seva banda, el president de la FAVB, Lluís Rabell, ha alertat que “ens trobem en un moment en què el que perdem ara ho notarem d’aquí uns anys i serà molt difícil de recuperar”. Ha subratllat també que la redacció de la Llei no està justificada: “Al 2013 hi ha hagut 6.000 manifestacions a Catalunya i 40.000 a tot Espanya, amb la participació de milions de persones i només s’ha produït un 0,07% d’incidents d’ordre públic”.

“Amb aquesta llei l’Estat vol protegir la ciutadania?”, ha declarat Rabell a l’auditori del Col•legi de Periodistes. “No, no és una febrada autoritària d’un ministre, si no que té a veure amb la dinàmica perversa que posa en evidència l’origen franquista del PP i la deriva autoritària de les lleis que està imposant el govern”. Segons el representant veïnal, l’avantprojecte de llei del PP està en consonància amb l’evolució cap a l’estat penal, en una “guerra silenciosa” contra un “enemic invisible” que, en realitat, persegueix les organitzacions socials: “A la pressió policial s’afegeix l’amenaça de les multes, que va minant l’activisme de les associacions i la mobilització al carrer. És un intent de criminalització dels moviments socials, empentant-los cap als enfrontaments violents, dins d’estratègies bèl•liques molt elaborades. Si a la fragmentació social sumem el setge policial, el resultat és un estat penal i policial. I l’única garantia de llibertat és la fortalesa de la societat civil”.

Per part de l’activisme de la comunicació en xarxa, Cristina Vaquer, creu que “és molt important pels moviments socials poder comptar amb testimonis directes, sense esperar al que apareixerà en els mitjans de comunicació”. “El projecte de llei de seguretat ciutadana és una llei mordassa, similar a les que hi ha per tot el món, des de Quebec, a Banrheim, a Mèxic o al Japó. I totes formen part del negoci de la repressió, amb una indústria especialitzada i, sobretot, amb multes. Es fan a mida a cada país”. Vaquer veu que la llei no correspon a les demandes socials, perquè “a banda de regressiva, només el 0,2% de la població considera la seguretat ciutadana una preocupació real, mentre que l’atur preocupa al 50%, segons dades del CIS”.

Entre altres idees rellevants del debat, els representants de l’advocacia, el Col•legi de Periodistes de Catalunya i el teixit associatiu han coincidit en demanar que els polítics no menteixin, que l’únic camí és el de la veritat i que la Llei de seguretat ciutadana no ha de tirar endavant.

27 de febrer de 2014
periodismesolidari@periodistes.org