Juan de Dios Ramírez-Heredia: “No podem baixar la guàrdia, el racisme és contagiós”

Juan de Dios Ramírez-Heredia: “No podem baixar la guàrdia, el racisme és contagiós”
Taula rodona sobre el poble gitano

Advocat, mestre, periodista, primer diputat d’ètnia gitana al Congrés (1977-1986) i també al Parlament Europeu (1986-1999). Juan de Dios Ramírez Heredia és, sobretot, un gran activista pels drets del seu poble. Un poble que el veu com a gran exemple a seguir. I com a reconeixement de la seva tasca, l’any 2008 ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Cadis, fet que l’ha convertit en el primer gitano en el món que ha rebut aquesta distinció.

Fa més d’una dècada que va deixar l’Eurocambra, però encara continua molt vinculat a les institucions europees. Forma part del consell d’administració de l’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia i, precisament, va arribar al debat del Col·legi de Periodistes procedent de Brussel·les, on havia participat en una reunió sobre la situació de la comunitat gitana.

“Els gitanos de tota Europa ho estem passant molt malament”, així iniciava la seva intervenció Ramírez Heredia, actual president d’Unió Romaní. A Brussel·les, havia participat en una reunió amb gitanos i no gitanos, representants de set països de la Unió Europea, en la que es va posar de manifest el creixent racisme que està patint la comunitat gitana a tota Europa. Preocupat per l’augment dels escons de l’extrema dreta al Parlament Europeu (PE), Juan de Dios Ramírez Heredia recordava que en els dotze anys que va ser eurodiputat, aquest grup només estava representat per 25 eurodiputats. Ara n’hi ha 51. “En aquests moments el grup d’extrema dreta, els eurodiputats obertament racistes, són els que diuen que si els gitanos venim de l’Índia, ens donaran totes les facilitats i mitjans necessaris per poder tornar i treure’ns de sobre, i ho diuen sense cap tipus de pudor. No podem baixar la guàrdia, el racisme és contagiós”.

Ramírez Heredia manifestà que des de fa dos anys s’estan realitzant molts actes vandàlics que han tingut com a objectiu la població gitana arreu d’Europa, especialment a Grècia i als països de centre-Europa, com Txèquia, Eslovàquia i Hongria. Precisament, gregues han estat les últimes víctimes quan un grup de paramilitars van calar foc a una casa d’un poblat gitano. Amagats entre arbusts, van esperar que la família sortís fora i així van assassinar el pare i el fill de divuit anys, mentre un altre fill, menor d’edat, va quedar ferit. ‘La caça al gitano’ sembla ser l’última moda d’aquests grups paramilitars feixistes que estan creixent de forma alarmant. “La violència contra el nostre poble està resultant extremadament terrible. Una violència en què hi ha ciutats que construeixen murs elevats per separar els barris on viuen els gitanos. Aquests murs estan proliferant, sobretot a Eslovàquia, i sostinguts per alcaldes que tenen el cinisme de dir que han construït el mur per evitar que els infants gitanos tinguin algun accident amb la carretera propera. D’aquesta manera, els estem protegint, diuen“.

Cal accions contundents per frenar l’augment del racisme i els atacs contra la comunitat gitana. Segons el president d’Unió Romaní, la solució passa per la conscienciació, l’educació i l’actitud valenta de la majoria de la societat, per denunciar qualsevol tipus de manifestació racista, especialment en els mitjans de comunicació.

Algunes dades que va donar, especialment pel que fa la comunitat gitana a Espanya, són aquestes: ocupen l’últim lloc en el rànquing de progrés i desenvolupament. L’índex d’atur i d’analfabetisme és molt més elevat. També ho és la taxa de mortalitat infantil. Són els que menys possibilitats tenen d’utilització dels serveis comunitaris. La immensa majoria continuen ocupant habitatges que estan a la conurbació de les grans ciutats… Una realitat, sovint dura, que pateixen molts dels gairebé 700.000 gitanos que viuen a l’Estat espanyol. Per això la Unió Romaní i altres organitzacions gitanes conscienciades posen en pràctica programes de desenvolupament social sobre salut, dones, educació… que puguin disminuir la tensió que pot generar la situació abans descrita.

Però malgrat tot, va reconèixer que a Espanya viuen millor i així ho reconeix la comunitat gitana internacional que, per exemple, valora molt positivament que el primer eurodiputat d’ètnia gitana fos espanyol (en la història del PE només hi ha hagut dos eurodiputats d’aquesta ètnia, Juan de Dios Ramírez Heredia, del Partit Socialista Europeu i, en l’actualitat, Lívia Járóka, de nacionalitat hongaresa i membre del Partit Popular Europeu. Járóka és membre de l’Eurocambra des de l’any 2004, quan es va convertir en la primera dona eurodiputada de la comunitat gitana).

Com el mateix Juan de Dios Ramírez Heredia va dir, “de poc serviran els esforços de tota mena per treure de la misèria i la marginació a part de la comunitat gitana si prèviament no hem guanyat la batalla en els mitjans de comunicació”.

¿Periodistes contra el racisme?
En el debat, va intervenir també Silvia Rodriguez, responsable de comunicació d’Unió Romaní i coordinadora de l’estudi ¿Periodistas contra el racismo? La prensaSílvia Rodríguez i Francisca Perona espanyola ante el Pueblo Gitano, en què es van analitzar les notícies sobre la comunitat gitana, publicades en la premsa espanyola al llarg del 2011. En l’estudi, s’han analitzat més de 3.000 notícies, procedents de 247 mitjans de comunicació.

Una de les conclusions que es constaten és que continua apareixent el grup ètnic, en contra dels consells dels codis deontològics, en els quals es recomana no incloure-la si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia. Insisteixen també en l’escassa utilització de fonts gitanes a l’hora d’abordar les informacions. Només s’ha fet en un 30,18% dels casos: “Ens sembla que encara ens falta bastant perquè les notícies sobre el poble gitano estiguin contextualitzades i contrastades. Tot i que som conscients de la precarització del sector i de que els companys i companyes no tenen gaire temps per a fer la seva feina”, va declarar Silvia Rodríguez.

Un altre aspecte negatiu és la utilització d’un llenguatge estereotipat i ple de tòpics per descriure la població gitana i l’abús de la generalització; no es parla en concret d’una persona sinó que es condemna tot un poble. També s’utilitzen, sempre, una sèrie de paraules com “clans”, “patriarques”… sense contextualitzar la informació i sense saber, en molts casos, realment de què estem parlant.

Pel que fa al tipus d’informació, la majoria han estat breus i han aparegut a les seccions de societat i política. Només un 2% d’aquestes notícies ha estat portada en els mitjans de comunicació.

Malgrat la poca visibilitat que tenen les dones gitanes, van representar només un 2,46% del total de notícies. És important ressaltar el fet que ha estat el segon tema més positiu de tots els analitzats (una trentena aproximadament). Segons la coordinadora de l’estudi, és una dada molt encoratjadora per a les dones gitanes, ja que el 34% de les informacions en què surten, aquestes han estat tractades de forma positiva i no discriminatòria. Andalusia ha estat la comunitat que més i millor ha tractat la temàtica de dones. Sens dubte, l’enorme riquesa del moviment de dones gitanes andaluses amb els seus històrics i potents lideratges hi ha tingut molt a veure.

Veus gitanes
La intervenció de Francisca Perona va suposar conèixer una bona pràctica realitzada des d’una ràdio online. Fa uns quants anys, un grup de dones gitanes que treballaven en diferents projectes socials van posar en marxa un programa de ràdio per Internet, anomenat Voces gitanes. Rromane Glasura. Segons explicà Perona, “les polítiques estaven destinades a la formació, l’educació i l’apoderament de les dones gitanes, però estaven enfocades des d’una perspectiva: la integració. La integració del meu poble cap a la societat majoritària i en cap moment hi havia un qüestionament d’això”.

Es van adonar que amb les noies joves havien de treballar l’apoderament, però també calia incorporar aspectes culturals propis. “La joventut gitana, igual que la paia, està molt lligada a la informàtica, a les xarxes socials i, per tant, calia buscar un projecte innovador, que tingués en compte les noves tecnologies i donés visibilitat, promoció i difusió a la cultura gitana, sobretot des de la nostra pròpia visió, ja que som una cultura àgrafa”.

Juan de Dios Ramíerez-Heredia i Sebastián PorrasI així va néixer la proposta de promoure la participació social i cultural de les dones gitanes a partir de la creació d’una ràdio per Internet www.vocesgitanas.net, totalment gestionada per dones gitanes, amb una producció pròpia que aporta opinió, reflexió i diàleg entre cultures i que mostra, també, la diversitat de veus i d’identitats gitanes.

Voces gitanes. Rromane Glasura trenca estereotips, tòpics i prejudicis, i ha esdevingut una xarxa d’intercanvi entre dones gitanes i no gitanes de diferents barris de Barcelona. L’experiència ha estat molt positiva, segons afirmà Francisca Perona, ja que han pogut treballar amb moltes noies gitanes, que s’han involucrat de ple en el projecte, i ara toca reflexionar sobre el que han construït i com volen continuar.

Va moderar l’acte el periodista Sebastián Porras, de la Fundació Privada Pere Closa i membre de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes. Comissió organitzadora del debat en el que, un cop al mes, volen incidir en aquells temes que tenen poca visibilitat en els mitjans de comunicació. En el torn de paraules obert al públic, es va veure l’enorme interès que va suscitar el tema, així com el gran respecte i admiració per part de les persones d’ètnia gitana presents a la sala cap al president d’Unió Romaní, al que anomenaven, afectuosament, “mi tío Juan de Dios”. Està clar que Juan de Dios Ramírez Heredia és tot un referent per a la comunitat gitana, no només espanyola sinó també a nivell internacional. I pel que fa a la comunitat gitana d’aquest país, esperem que de seguida hi hagi el merescut relleu generacional que permeti normalitzar i visibilitzar les riqueses i aportacions a la societat per part del poble gitano, malgrat hagi deixat el llistó massa alt.