L’Holocaust dels Roma i els Sinti

Holocaust Roma i Sinti

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya –FAGIC- ha organitzat el seminari internacional “Mantenint Viva la Memòria: l’Holocaust dels Roma i els Sinti”, amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del poble gitano, molt especialment, pel que fa a l’intent d’extermini per part dels nazis durant la II Guerra Mundial.

Aquest seminari forma part d’un projecte europeu que ha estat coordinat per ERIO (European Roma Information Office) i en el que ha participat el seu director executiu, Ivan Ivanov, que va recordar com el 2 d’agost de 1944 van exterminar tots els gitanos d’Auschwitz, data que reivindica com a pròpia per recordar l’holocaust dels roma i sinti, (conegut com a Porrajmos en romaní) “doncs, molts joves no saben res sobre el nostre genocidi”.

El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrents, expert en l’holocaust del poble gitano va fer un repàs a la història d’aquesta ètnia a l’estat espanyol on, entra d’altres, recordava com els reis catòlics, l’any 1492 a més d’expulsar els jueus i els musulmans, també van deportar els gitanos. I apuntava com estudis actuals demostren que, en el segle XXI, el rebuig social es concentra en gitanos, musulmans i jueus (en aquest ordre). Com afirmava Torrents “no s’ha canviat molt des de l’edat mitjana”.

Emotiu va ser el testimoni de Zoni Weisz, un nen roma, de només 7 anys d’edat, quan la seva família va ser deportada als camps d’extermini des d’Holanda. Ell, gràcies a l’ajut d’un policia holandès, va aconseguir escapar del comboi que l’hagués portat a Auschwitz, on van morir els seus pares i els seus germans. Segons narrava Weisz, al principi les famílies vivien juntes en el camp d’extermini, però el 19 de maig de 1944 va haver una revolta de les dones per salvar les vides dels seus fills. Com a conseqüència d’aquest aixecament es van separar les dones, les criatures i la gent gran quedant-se al camp d’Auschwitz, on els portarien a les cambres de gas, la nit del 2 al 3 d’agost de 1944; mentre els homes, eren conduits a treballs forçats en altres camps, on també moririen. “Després de la guerra no va haver cap tipus d’ajut per a buscar a les nostres famílies. El govern holandès no ens va ajudar”. Zoni Weisz va explicar, també, com els jueus es van organitzar després de la guerra, però la majoria dels roma i sinti eren analfabets i no ho van fer, “jo ho vaig veure quan era petit, per això vaig començar a estudiar”. Va acabar la seva intervenció parlant del moment actual “som la minoria més minoria. La nostra gent és maltractada en molts països, alguns de la Unió Europea”.

La segona taula de debat va estar enfocada a la situació tan preocupant que pateixen els gitanos i les gitanes actualment a Europa, i va comptar amb la participació de Pedro Aguilera, membre d’ECRI i activista gitano, que va relatar com els gitanos són segregats i marginats a molts països de la Unió Europea. Saimir Mile, president de La Voix des Rroms i representant d’ERGO, que va parlar de la situació dels gitanos a França, on són deportats pels diferents governs des de Nicolas Sarkozy. I finalment, Juan de Dios Ramírez Heredia, que va relatar la seva experiència com europarlamentari i com va lluitar contra la xenofòbia de molts dels diputats de l’hemicicle europeu.

Fotografia, d’esquerra a dreta: Xavier Torrents i Zoni Weisz.  Foto: Paulina Kostadinova Kamburova

Més informació: http://www.fagic.org/es/comunicacion/noticias/480-seminari-sobre-laholocaust-dels-roma-i-dels-sinti