El Grup de Participació Internacional del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) és l’encarregat, cada any, de preparar la Declaració que, com a Consell, es presenta en el marc de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) de Nacions Unides. La propera sessió serà la número 66, està dedicada al canvi climàtic, i es realitzarà del 14 al 25 de març de 2022, tot i que encara no se sap si serà online o presencial. A continuació reproduim la Declaració consensuada i presentada pel CNDC.
Des dels feminismes diversos, entenem que el canvi climàtic és el producte d’un model econòmic que prima la lògica extractiva i els processos d’acumulació i de consumisme exacerbat que generen milions de persones expulsades i desplaçades i destrueix i esgota els recursos naturals.
Els feminismes destaquem, a més, que aquest model econòmic s’ha d’entendre com a part del sistema heteropatriarcal i racista.
Un model econòmic en el qual les grans transnacionals són les principals responsables del canvi climàtic per ser les màximes emissores de carboni. A tall d’exemple, a “l’Estat espanyol, deu empreses emeten el 65% del CO2 procedent de sectors industrials i energètics d’España” (https://www.diagonalperiodico.net/global/20984-top-ten-empresas-mas-contaminan.html). Aquestes transnacionals, que configuren el poder corporatiu, gaudeixen d’una concentració de poder sense precedents que els permet imposar els seus interessos a tot el planeta sense que en contraposició existeixin mecanismes que les controlin. El que comporta la militarització dels territoris, desarticula les economies locals, contamina l’aigua, incrementa malalties i genera violències. I, de manera destacable genera violències sexuals contra les dones com a forma d’aniquilar el teixit social i comunitari que contribueix a erradicar les possibles resistències sorgides en les comunitats.
Igual que la crisi climàtica exacerba els desastres naturals també amplifica les desigualtats socials i les disparitats en l’accés als serveis socials. Això afecta la desigualtat de gènere perquè el patriarcat crea normes de gènere que assignen a les dones en tota la seva diversitat i a les nenes, rols particulars que augmenten la seva vulnerabilitat i marginalització, i prevenen la seva participació igualitària i lideratge.
L’abordatge per a la superació de les causes estructurals que originen les diverses desigualtats i la destrucció del planeta requereixen de respostes transformadores i inspiradores que es construeixin des d’una visió holística que integri també la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones i les persones heterodissidents .
Malgrat tot això, són les dones les que majoritàriament estan en primera línia en la resposta a la crisi climàtica oferint propostes holístiques, transformadores i inclusives que enfronten i superen les barreres estructurals del sistema que garanteixen no deixar ningú darrere.
A Catalunya el moviment feminista divers aposta per posar la vida en el centre i que tothom pugui viure una vida que mereixi ser viscuda. Es a dir, hi ha una aposta ferma per la sostenibilitat que passa per erradicar tots el sistemes d’opressió, per la valorització i socialització dels treballs de cura i pel decreixement econòmic com elements imprescindibles per assolir la Justícia Climàtica.
Apostem per la sostenibilitat de la vida en un sentit holístic i ens plantegen l’aposta per la sobirania alimentaria, corporal, cultural i territorial. I és precisament des d’aquesta visió holística que exigim que per assolir el canvi climàtic a banda dels elements esmentats anteriorment, és imprescindible eliminar la llei d’estrangeria, regular el treball de cures i reproductius, garantir els drets sexuals i reproductius de les dones en totes les seves diversitats i resta de persones heterodissidents, garantir el dret a l’habitatge, posar fi a les inversions de les indústries extractives i agroindústria, així com rebutgem els projectes econòmics que no apostin per la sostenibilitat de la vida.
Per tot això, és prioritari:
• Assegurar la participació substantiva de les dones, el moviment feminista i les defensores del medi ambient en tots els processos de presa de decisions i polítiques al voltant del canvi climàtic.
• Augmentar el finançament climàtic amb perspectiva feminista interseccional i basada en drets humans dotant de recursos les solucions impulsades per les dones, el moviment feminista i les defensores del medi ambient.
• Assegurar la participació substantiva dels drets dels pobles indígenes i les comunitats locals en tots els processos de presa de decisions i polítiques al voltant del canvi climàtic.
• Garantir els drets humans dels pobles indígenes i les comunitats locals.
• Posar fi als subsidis als combustibles fòssils.
• Posar fi a la inversió de les indústries extractives i apostar per inversions en solucions climàtiques que posin al centre la justícia de gènere i l’economia de les cures.
• Abordar i transformar la captura corporativa dels estats i el sistema multilateral apostant fermament per reforçar el sistema públic.
• Reconèixer la primacia dels drets humans sobre el comerç i la inversió.
• Garantir el compromís amb els drets humans de l’Acord de París.
• Garantir la rendició de comptes i les reparacions pels drets humans i les obligacions ambientals.
• Comprometre amb el desenvolupament i aprovació d’un tractat internacional per regular les empreses transnacionals i altres empreses comercials en relació amb els drets humans.
• Garantir que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de Catalunya incorpori les propostes i demandes del moviment feminista català així com garantir que el finançament s’adreci a posar en marxa polítiques i programes amb un enfocament interseccional i basat en drets humans que incloguin els drets sexuals i reproductius.
