A quinze anys de l’aniversari de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere es van reunir de manera virtual periodistes de diferents països del món, on van coincidir en els factors que disparen la violència cap a les dones periodistes i trastoquen el dret a la llibertat d’expressió.
Per Rocío Islas
En la mesa de treball “Violència contra les dones periodistes i llibertat de expressió”, conformada per quatre especialistes de l’Argentina, Espanya, el Perú i Mèxic, les expertes van advertir sobre el panorama mundial de discriminació, assetjament sexual i laboral i la postura de l’Estat en contra de les periodistes quan denuncien. D’altra banda, la pandèmia de la Covid-19 precaritza encara més les condicions d’aquestes professionals.
Malgrat aquest horitzó, l’ètica i el compromís periodístic han aconseguit un avanç en la documentació dels casos de violència contra dones periodistes, i la seva visibilització.
En aquest Fòrum virtual “Igualtat de Gènere i Comunicació a 25 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing”, Carla Gaudensi, Secretària General de la Federació de l’Argentina de Treballadors de Premsa (FATPREN) va posar de manifest la precarització de les periodistes a l’Argentina ja que en l’actualitat -va esmentar- aquestes treballen en el rol de col·laboradores i no en llocs de direcció, no es compta amb drets laborals, i del 94% dels i les periodistes que treballen com a freelance, el 55% són dones.
D’altra banda Adriana Ramírez, responsable del programa Llibertat d’Expressió de Comunicació i Informació per a les dones de CIMAC a Mèxic va comentar, que cada 32 hores es violenta a una periodista, ja sigui pel seu exercici o per l’acompanyament a les víctimes. L’aposta de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i altres xarxes locals és la solidaritat i acompanyament, que dona protecció a les periodistes en el seu exercici periodístic.
Així mateix Maria Dolors Masana, Presidenta honorífica de Reporters sense fronteres a Espanya, va comentar que en el mitjans es continua discriminant a la dona, i persisteixen els rols de gènere ja que en aquest país només dues dones estan al capdavant de les direccions de periòdics.
Com a experta en la cobertura en guerres mai vaig haver de decidir entre la meva família i el treball i crec que els homes mai es farien aquesta pregunta – va puntualitzar – És necessari continuar treballant en l’exigència de la igualtat de cobertures informatives, en millors salaris i oportunitats de treball.
Amb la participació de Zuliana Laínez, Presidenta de la Federació de Periodistes d’Amèrica Llatina i el Carib va finalitzar la conferència. L’experta es va referir a la relació intrínseca de la violència cap a les periodistes i la llibertat d’expressió amb l’únic objectiu de silenciar la veu. Els temes de gènere queden relegats quan els prenedors de decisions són homes. D’altra banda al Perú -va dir- el 70% dels i les periodistes que realitzen la seva labor són independents, perquè cal sobreviure i en la majoria de contractaciones en les empreses de mitjans no hi ha una continuïtat laboral.
Per a concloure les ponents van coincidir en que la violència contra les dones periodistes trastoca la llibertat d’expressió, perquè no sols afecta a una persona sinó a tota la humanitat.
