Malika Boussouf, periodista i escriptora.
Aquestes no són les úniques formes de violència que sofreixen les dones algerianes, fins i tot en algunes d’elles intervé la religió. Ambdues es veuen reforçades per actituds, com: “Colpeja la teva esposa. Si no saps per què ho fas, ella sí que ho sap”. I de les pallisses es passa a l’assassinat. La majoria de les dones víctimes de violència no sospiten que els cops o la violència psicològica poden derivar en feminicidi. Els dubtes, la por, els penediments del cònjuge o d’altres persones alenteixen la presentació d’una denúncia i encoratgen l’acció final. El que posa fi a la vida.
Cada societat té la seva pròpia manera d’abordar aquesta violència. Molts diran que és un acte d’amor i altres ho associaran amb la llei de la Xaria. A Algèria, la comunitat associativa alerta sobre l’augment dels feminicidis. Almenys una dona a la setmana és assassinada i en la majoria dels casos a mans d’algú molt proper. Les xifres que coneixem estan infravalorades a causa de la falta de coordinació entre els serveis que gestionen aquest tipus de violència. Diverses associacions demanen una revisió de la llei, que continua sent massa favorable als atacants. Demanen penalitzar el feminicidi. Si la Constitució declara protegir les dones contra totes les formes de violència, la clàusula d’indult inclosa en el codi penal combinada amb el silenci dels familiars de les víctimes encara permet absoldre als perpetradors.
“Abans d’acabar en el cementiri, vull ajudar a canviar les coses”, va declarar una jove estudiant de secundària que no va voler ser identificada mentre participava en una reunió. Un taller, organitzat per l’associació Djazairouna (“la nostra Algèria”), que tenia com a objectiu elaborar una carta de drets per a les víctimes de violència sexual encara no penalitzada a Algèria. Mostrant la seva cama coberta de blaus, va explicar com el seu germà la va colpejar justificant l’assetjament sexual que va patir per part del seu mestre, a causa de la seva vestimenta, que va considerar “provocativa”. Des de llavors, la jove, que es va refugiar a casa d’una amiga a Alger per a escapar de les pallisses, ha fet campanya perquè una pena de presó sancioni la no denúncia de violència sexual per part dels qui l’envolten. En el seu cas, ni la seva escola ni la seva mare la van ajudar, va dir. El drama viscut per aquesta estudiant de secundària posa de relleu la impotència de les dones enfront dels seus botxins.
Des de principis de 2023, la unitat de seguiment independent “Feminicidis Algèria” ha registrat 33 feminicidis. El total en els últims quatre anys és de 261 assassinats. Una xifra infravalorada segons les fundadores d’aquest lloc que, mancant un sistema de cens oficial, intenten recollir els elements que testifiquen aquesta terrible realitat en les xarxes socials i en els pocs fets relatats en els mitjans de comunicació. Un compromís que ajuda a donar un rostre, un nom i una història a les víctimes. Perquè no es converteixin en una notícia ràpidament oblidada i la seva mort faci pensar.
L’autora Malika Boussouf participant en una manifestació.
Entre el crim d’honor i la protecció jurídica
Si els juristes la missió dels quals és treballar per a fer reflexionar als delinqüents sobre el que els espera en cas de veure’s temptats a actuar, ho fan sense convicció, és també perquè l’opinió pública no exerceix pressió sobre el sistema. Els crims d’honor i els qui els cometen estan associats al codi de conducta social. Tot depèn del poder masculí i del que imposa o tolera en el subciutadà que continua sent la dona algeriana. Els mitjans de comunicació tenen gran part de responsabilitat pel silenci eixordador de les autoritats públiques. Quan informem sobre un feminicidi no expliquem per què es va arribar a aquest punt. La premsa, encara que no ho admeti, ignora la influència que pot tenir sobre aquestes dones que no tenen la força per a defensar-se i escapar d’un final tràgic. La clàusula d’indult impedeix que el fiscal processi al culpable. L’acció judicial cessa abruptament si la víctima perdona al seu torturador. El culpable queda en llibertat i pot tornar a fer-ho, convençut que una vegada més se sortirà amb la seva. Segons les xifres comunicades per la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN), hi hauria almenys una dona a la setmana assassinada a cops o que hauria estat víctima d’un intent d’assassinat per part del seu cònjuge. Les xifres relatives als assassinats de dones registrades per la policia inclouen homicidis intencionals, així com agressions i agressions amb resultat de mort.
No obstant això, és important assenyalar que el nombre de casos de violència contra les dones és molt major que les xifres reportades, per diverses raons:
1) La renuència de les dones a posar-se en contacte amb la policia o els serveis de gendarmeria, especialment si l’agressor és un membre de la família.
2) La banalització de la violència contra les dones per part de les pròpies víctimes i de la societat en general.
3) La clàusula d’indult institucionalitzada que dissuadeix a moltes dones de presentar una denúncia.
4) El registre aleatori de denúncies.
5) L’absència de centralització de casos, entre denúncies presentades davant la gendarmeria nacional i l’ajuda sol·licitada directament a les direccions d’acció social i solidaritat (DASS).
6) La dificultat per a aïllar un número. El nombre de casos de violència contra les dones comunicats durant les jornades sobre violència contra les dones prové de la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN). Les xifres de la gendarmeria no es publiquen tots els anys i, quan ho fan, es publiquen per separat de la DGSN. En total, entre 2019 i 2022 es van registrar 228 feminicidis de tota mena, la qual cosa representa una mitjana de quatre a cinc assassinats per mes.
