Per Burku Karakaş, periodista, corresponsal de Deutsche Welle a Turquia
En un país en el qual l’opressió política impregna la nostra vida quotidiana, fins al punt que cada dia ens costa més respirar, soc una “periodista feminista”: veig la vida i el periodisme des d’una perspectiva feminista. No se m’ocorre una altra manera de veure les coses a Turquia, on els drets de les dones són constantment atacats i no passa un dia sense que una dona sigui assassinada. No obstant això, malgrat aquesta realitat, hem de tenir esperança, ja que el moviment feminista a Turquia dona llum sobre l’opressió de les dones en aquest país.
Els règims autoritaris comparteixen molts trets comuns, el principal dels quals és atacar les conquestes en drets humans aconseguides després de llargs anys de lluita i donar prioritat al concepte de família. Aquesta tendència està clarament en joc a Turquia. No obstant això, sempre cal recordar que quan hi ha un atac, hi ha una defensa i, en l’última dècada, Turquia ha estat testimoni d’un inspirador moviment organitzat de dones per lluitar contra aquests atacs sistemàtics als drets de les dones. Contínuament se’ns sotmet a discursos que sostenen que desestructurar les famílies trastocaria la societat i que la comunitat LGBTI+ amenaça l’ordre social. “Els que no formen una família no estan amb nosaltres”, o “els que es divorcien són uns traïdors” són exemples habituals d’aquest discurs.
Turquia va ser el primer país a ratificar el 2011 el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul. El Conveni, l’objectiu del qual és eliminar la violència de gènere i l’aplicació del qual és responsabilitat dels Estats, va entrar en vigor a l’agost de 2014. No obstant això, des de llavors Turquia no ho ha aplicat. De manera reveladora, organitzacions de mitjans de comunicació pròxims al govern i membres de la comunitat religiosa conservadora han argumentat en repetides ocasions que el conveni “ha estat pertorbant la institució de la família” i han exigit la seva anul·lació, al·legant que ha augmentat el nombre de casos de divorci. Aquestes acusacions infundades es basen principalment en l’augment del nombre de dones que sol·liciten el divorci i en la creixent intolerància cap a les dones que prenen a les seves mans les decisions sobre la seva pròpia vida.
