Elda Montiel, SemMéxico
María Noel Vaeza va demanar a tots els governs de la regió d’Amèrica Llatina, com a primera mesura, atendre “la pandèmia a l’ombra” que significa la violència contra les dones. “No podem continuar veient com moren les dones només pel fet de ser dones”.
Va exigir als governs dotar pressupost i emprendre accions concretes per erradicar la violència que pateixen les dones des que són nenes fins a ser majors i que són agredides des que surten de casa, en tots els espais fins i tot en els ciberespais.
La directora regional per a les Amèriques i el Carib d’ONU Dones, va expressar que “la veu de les dones és un tango que a penes comença” en referir-se a la reunió a Mèxic del Fòrum Generació Igualtat 2021 a realitzar-se els dies 29 i 30 de març, i va advertir que “si no posem el focus en les dones no sortim d’aquesta crisi”.
En la seva intervenció en la reunió virtual de “Ministres de la Dona liderant la reactivació econòmica en temps de la Covid-19”, el passat 16 de març en el marc de la 65 edició de la Comissió Jurídica i Social de la Dona (CSW), que es duu a terme del 15 al 26 de març, va referir que en el seguiment que van fer des de l’observatori de la CEPAL i ONU Dones durant el 2020 van veure que les mesures macroeconòmiques que van anar prenent els països com les transferències econòmiques, les beneficiàries eren les dones, però no per un enfocament de gènere, sinó per casualitat, perquè les dones eren aquí en els nivells més baixos, la feminització de la pobresa, eren les beneficiàries de les transferències econòmiques.
Cal felicitar, va dir, als governs per aquestes mesures perquè l’augment en la pobresa i en la pobresa extrema hagués estat major sense aquestes intervencions, i hagués augmentat la feminització de la pobresa.
126 milions de dones en la informalitat
Va recordar que són 126 milions de dones que treballen en la informalitat pel que cal reforçar l’obtenció del treball formal de les dones, que és molt important.
Les més afectades durant la pandèmia van ser les treballadores domèstiques remunerades, 12 milions a la regió, les més vulnerables perquè generalment són afrodescendents, indígenes, diversos països ja han ratificat el Conveni 189 de la OIT sobre aquest tema, però hi ha països que no han actualitzat els codis laborals per donar-los una cobertura de protecció contractual perquè els ministeris del Treball les protegeixin.
Les dones que treballen per compte propi, que d’acord amb els règims tributaris són plausibles d’impostos, però estan enmig del treball informal i formal, també cal protegir-les.
Les dones migrants a la regió també són vulnerables, són 20 països com Mèxic, Centreamèrica, i Veneçuela que tenen aquest problema, que a més estan exposades al flagel del tràfic de persones, i va expressar la seva confiança que aquestes dones siguin vacunades contra la Covid.
Però el sector on hi ha més discriminació cap a la dona i impedeix la seva participació en l’economia és el sector financer, on hi ha major desigualtat i discriminació de la dona des que obre un compte i que dels microcrèdits no passa.
Cal crear una iniciativa d’emprenedoria amb enfocament de gènere perquè cal fer costat a totes les dones transformadores. I es va referir al sistema de cures com la principal barrera que impedeix a les dones sortir a treballar.
Bretxa tecnològica
Va demanar eliminar la bretxa tecnològica perquè les dones no siguin desplaçades a la informalitat, crear treballs decents en l’àrea tecnològica i parlar amb les empreses.
Va felicitar la proposta de CEPAL, OIT i ONU Dones de la creació de la canastra bàsica digital, composta per un telèfon mòbil, una Tauleta i facilitats per comprar dades, per a dones sense accés a la tecnologia, proposta a la qual ja s’estan sumant l’Uruguai, Costa Rica, i Panamà.
El 75 per cent dels treballs estan relacionats amb les carreres de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, les anomenades STEM per les seves sigles en anglès, on hi ha una desproporció entre dones i homes. Pel que va plantejar que les dones es preparin per participar en el sector tecnològic.
Es va referir al que va dir l’Alicia Bárcena, Secretària Executiva de la CEPAL en el sentit que la pandèmia va visibilitzar la bretxa digital de més de 40 milions de llars que no estan connectats a Internet.
La possibilitat de treballar de les dones és major que la dels homes, però la falta de connectivitat no els permet fer-ho, va afirmar.
Noel Vaeza, va fer una crida als governs a pensar en la dona, en la diversitat de les dones perquè va emfatitzar “no totes les dones són iguals”, les afrodescendents, les indígenes, les discapacitades, les dones amb orientació sexual diferent que pateixen discriminacions creuades, deixar de silenciar-les de les polítiques públiques que les poden beneficiar.