La veu de les periodistes a la Mediterrània

La veu de les periodistes a la Mediterrània

Per: Elsa Corominas

El passat 19 d’abril es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el número 34 de la revista Quaderns de la Mediterrània dirigida per Maria-Àngels Roque, un monogràfic titulat “Mediterranean Woman Breaking Barriers / Las mujeres mediterráneas rompen barreras”.

Presentava l’acte que estava pensat en un format que afavoria el diàleg, Alícia Oliver, coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes (XEDP) que va remarcar que en alguns països de la Mediterrània es viu en contextos d’extrema violència i que la XEDP busca crear aliances i construir una agenda pròpia de les dones per contribuir a fer que les societats mediterrànies siguin més igualitàries. Recordà que l’any 2021 en unes jornades sobre la regió del Mediterrani amb mirada feminista s’havien iniciat debats que ara ressorgeixen i segueixen en aquest monogràfic, sobre reptes i estratègies per a una major igualtat i justícia a la regió. La cooperació serà eficient si sabem escoltar les societats en les que pretenem incidir i escoltant el que vol la gent que en forma part, va concloure.

Seguidament va intervenir Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània que comentà que “transformar formes socials i mentalitats és una tasca de generacions” i va destacar el paper clau de les dones periodistes per a aconseguir els avenços necessaris per a modernitzar les societats i contribuir a una major igualtat.

La tercera intervenció fou la d’Anna Dorangricchia, responsable del programa d’Igualtat de Gènere d’Unió per la Mediterrània des d’on treballen amb els governs dels països esmentats, directament amb els ministeris sobre temes relacionats amb la dona. Comentà que les dones són víctimes del sistema i que sovint els seus drets són contemplats constitucionalment però la pràctica social no els garanteix (el dret a treballar de les dones, per exemple, el contemplen les lleis, però en alguns països la dona ha de ser acompanyada a la feina pel seu marit). Dorangricchia es lamentà que els darrers 5 anys han estat difícils per la regió i han afectat especialment les dones: covid19, crisi energètica, crisi climàtica, crisi alimentària. A més, sovint, la manca de dades o de dades fiables, dificulta les accions.

Maria-Àngels Roque, directora de la revista, apuntà que cal també incorporar els periodistes homes en la tasca d’eliminar discriminacions i millorar la igualtat. Explicà que és molt important entendre la complexitat dels problemes de les dones d’alguns països de la regió que afronten moltes situacions de violència de gènere i en el cas de les dones periodistes cal lamentar que fins i tot han arribat a ser assassinades per exercir la seva professió. Es plantegen davant la gravetat de la situació noves formes per fer front a la violència de gènere com ara la formació en prevenció en format en línia. Seguidament presentà el monogràfic, que consta de 5 articles, una entrevista en profunditat i un adaptació breu del discurs de Judith Butler en motiu de la recepció del Premi Internacional de Catalunya (2022) sobre el panorama cultural amb una mirada als conflictes globals. Roque va presentar a dues de les autores de la revista presents a la sessió: Elena Morató, una de les autores de l’article “Women creators and artists” explicà com en certs països l’art i la creació són professions de risc i va assenyalar que cal reprendre la militància feminista ja que els drets van enrere, i Giulia Maria Ferraresi, autora de l’entrevista a Fedwa Misk sobre el debat feminista al Marroc, que tanca amb una frase que obre moltes portes: “crec que la ficció té una funció essencial en l’educació per a la inclusió i la no discriminació”.

Les presentacions i intervencions inicials van donar pas a un diàleg ric entre les persones assistents.
Un monogràfic fonamental per a l’avenç en justícia i igualtat i que teixeix aliances fonamentals per a assolir aquestes millores socials.