L’Estat del Racisme a Catalunya

El passat 21 de març, Dia Internacional de l’Eradicació del Racisme i la Xenofòbia, l’entitat SOS Racisme Catalunya, amb la seva directora Alba Cuevas i la responsable del Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes del Racisme i la Xenofòbia (SAID), Alícia Rodríguez, van presentar l’Informe Anual que analitza i denúncia les diverses causes, manifestacions i situacions d’aquest tipus al nostre país,  com una eina més per demostrar, amb dades, que el racisme existeix. També ens van mostrar un video-denúncia “fals” però amb el testimoni  de veritat de Yussif, amb una entrevista on explica la vulneració dels seus drets i la discriminació que ha patit per part de les autoritats a Catalunya.

En el marc del Col•legi de Periodistes i amb el recolzament de la Comissió de Periodisme Solidari , aquesta 5a edició de l’informe ha estat elaborat amb els objectius de fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries i de racisme i comptar amb un material de sensibilització social que permet a la ciutadania informar-se per defensar la igualtat de drets i oportunitats envers el racisme. I per altra part, que serveixi a les administracions públiques per a planificar polítiques per lluitar contra aquesta lacra.

El diagnòstic de l’Estat del racisme és possible amb les denúncies i testimonis que s’han recollit al llarg de l’any 2013 al SAID i es pot veure l’informe a www.sosracisme.org. Els blocs que conté són:

1. Racisme Institucional

2. Desigualtat en l’accés a drets

3. Racisme social

4. Extrema Dreta

5. Lluita Antiracista

6. Annexes

Entre algunes conclusions, l’entitat, assenyala que el 51% del total de les situacions de racisme no s’han denunciat. Les raons són la por, la desconfiança en el sistema i el context de crisi (prioritzar altres problemes). Ho pitjor, es que a vegades, la quotidianitat d’aquestes discriminacions (institucionals, socials…) generen un efecte pervers de acceptar-les amb normalitat.

Destaquen també que el 2013 la primera tipologia en nombre de casos (40%), és en la que intervenen membres de cossos de seguretat pública. Segueixen, en número, les de drets socials, entre particulars i accés a serveis privats.

Amb la mort, el 2013, del gran lluitador per les llibertats, Nelson Mandela, ens quedem amb les seves paraules: “ Nadie nace odiando a otra persona por el color de su piel, o su origen o su religión”. Per això aquests informes són una eina imprescindible i necessària per la societat i per les nostres consciències.

Mercedes Fuenzalida
Comissió Periodisme Solidari
Col•legi de Periodistes Catalunya