Manifest feminista proposat per la Casa delle donne di Milano a totes les dones europees
“Ser capaç d’anar a on es vol és el gest original de ser lliure, i la limitació d’aquesta llibertat vaig ha estat des de temps immemorials el preludi de l’esclavitud.”
“No podem triar amb qui cohabitar el món”
Hannah Arendt
A Europa s’estan multiplicant els filferros d’arços, les muralles, els recintes. L’èxode de les i els migrants s’està convertint en una veritable ruta de guerra plena de mines no solament metafòriques sinó també concretes i reals; i d’elements simbòlics que donen calfreds: els números dibuixats en els braços, o l’acollida en els camps de Buchenwald. Els recorreguts de l’èxode estan canviant, ara en el punt de mira està l’èxode per terra als Balcans, però encara continuen els viatges i els morts per la via marítima. Hi ha pròfugs que moren electrocutats a Calais intentant enfilar la xarxa que impedeix l’entrada al Regne Unit, persones greument ferides a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla.
Al costat de moltes altres xarxes de dones, creiem que és necessari ressaltar un altre tipus de política sobre la immigració, un altre tipus d’acollida:
1. La comunitat internacional té el deure de garantir rutes de viatge segures per a totes i tots els sol·licitants d’asil. Especialment amb el control per part de les organitzacions humanitàries de la situació de les dones en els camps de refugiats a Líbia i en els llocs on pateixen violència.
2. L’acolliment ha de ser garantida a totes i tots els immigrants, també als anomenats “econòmics”, que arrisquen les seves vides fugint de condicions insostenibles a causa dels canvis climàtics i a la responsabilitat de les potències occidentals i neocolonials (desertificació, sequera, l’acaparament de terres i de recursos, augment dels preus de les matèries primeres ….).
3. No hi ha “clandestins”, només persones que fugen de la fam i de les guerres, sense cap intenció d’amagar-se. Aquesta deformació del llenguatge és inacceptable.
4. Seguint l’exemple de les “ciutats refugi” promogudes per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, cal garantir a les persones refugiades una digna acollida, incloent-les en les comunitats sense relegar en camps separats on romandrien “estrangers” per sempre.
Aquelles dones i aquells homes fugint, entren a formar part de la realitat del nostre món, els seus cossos podrien ser els nostres, les seves filles i fills podrien ser els nostres fills, podríem sentir el mateix fred, la mateixa por, la mateixa fam.
Què significa llavors per a nosaltres ser ciutadanes europees? Què representen per a nosaltres les fronteres en relació al dret a la vida? “Primum vivere”: és el desafiament que moltíssimes dones van llançar a la trobada de Paestum. Una Europa plena de lògiques carceràries i fronteres no és el lloc en el qual hauríem de viure.
Som conscients que darrere del rebuig a les i els immigrants hi ha el rebuig cap al diferent, basat en la ideologia patriarcal que ha creat les jerarquies entre els éssers humans, determinant la superioritat de l’un sobre l’altre: blanc-negre, nord-sud, i abans de res entre masculí-femení …. En el món polític només alguns semblen comprendre el que està de veritat en joc, la metamorfosi profunda i imparable que les persones immigrants estan duent a terme, un canvi que transformarà pensaments, pràctiques, regles de convivència. Es tracta de superar la por i el rebuig al diferent …. Les dones saben bé el que vol dir això.
Hem de fer un salt evolutiu en la nostra civilització, tenint present les paraules – senzilles però bellíssimes – de Hannah Arendt sobre la llibertat i el dret a desplaçar-se. Els canvis produïts per la globalització, sobretot en les comunicacions, han fet impossible i inacceptable mantenir les barreres i les fronteres que separen la humanitat entre els que tenen dret a viure i qui no en tenen.
Antics i nous poders intenten deixar que aquest sistema de domini sobrevisqui enfortint les eines del patriarcat – armes, guerres, fronteres – contra l’avanç d’un “continent” que fuig (gairebé 60 milions de persones al món), mentre, d’altra banda , és cada vegada més evident la necessitat de construir un concepte de ciutadania que inclogui les condicions concretes i materials de vida que tenen en comú les persones d’aquest planeta, a més del reconeixement de les diferències individuals i col·lectives com a riquesa. No és un camí fàcil, es tracta de fer un gran treball, però cal començar. El pensament i l’experiència de les dones podrien contribuir eficaçment, gràcies al fet que històricament, durant mil·lennis, el nostre gènere ha hagut de fer front a l’exclusió i al no-reconeixement.
Creiem que cal, a més, desenvolupar una profunda reflexió per superar les barreres de les regles del sistema patriarcal, que encara es basen en un concepte de ciutadania “excloent”, lligades a una pertinença d’identitats i nacionalismes excloents, a les conseqüències dels quals assistim cada dia amb l’enfonsament del significat mateix d’Europa.
Casa delle donne di Milano, Casa internazionale delle donne di Roma, Casa delle Donne di Pesaro, Casa delle Donne di Lecce, Casa delle Donne di Ravenna, Ass. Orlando, Donne in Nero rete nazionale, Donne in Nero Bergamo, Donne in Nero Bologna, Donne in Nero Fano, Donne in Nero Ravenna, Donne in Nero Torino, Donne TerreMutate L’Aquila, Almaterra Torino, Donne per Bergamo-Bergamo per le donne, Donne nella crisi, Donne Anpi Bologna, Donne Cgil Bologna, Donne Centro Stranieri Bologna, Dora-Donne in Valle d’Aosta, Femminile Maschile Plurale Ravenna, Il Giardino dei Ciliegi, Ife italia, Assemblea delle donne di Napoli perlarestituzione, Libera Università delle Donne, Marcia mondiale delle donne, Cisda-Coordinamento italiano sostegno donne afghane, Udi Bologna, Udi Ravenna, Unione femminile nazionale, Wilpf Italia, Assopace Palestina, Terra Nuestra Donne immigrate, Ass. Oltre il Mare, Consultorio di psicoanalisi applicata Il Cortile, Ass. Nondasola, Ass. Fiordiloto Bergamo.
