Saida Boudaghia Al-Azrak, periodista. Presidenta de l´Associació Malakat Informació i Comunicació.
Fa 20 anys de la darrera reforma de la Mudawana o codi de família al Marroc. Des de llavors, progressivament el moviment dels drets de les dones ha anat percebent que el codi de família en curs perpetua una sèrie de problemes i discriminen dones, nenes i el conjunt de la família. I a causa dels avenços socials i culturals que la societat marroquina ha presenciat, comencen a sorgir veus demanant a crits una profunda renovació del codi de família.
El setembre del 2023, el rei del Marroc, Mohammed VI, en qualitat de “comandant dels creients”, va enviar una carta al primer ministre, Aziz Akhannouch, sobre la “reconsideració”, del codi de família.
I atesa la centralitat de la dimensió jurídica i judicial d’aquest tema, el monarca assenyala que aquesta reforma s’ha de fer de manera col·lectiva i conjunta amb el Ministeri de Justícia, el Consell Suprem del Poder Judicial i la Fiscalia Pública. A més, va demanar a les institucions esmentades, que impliquin estretament altres organismes directament interessats, en particular: el Consell Científic Suprem, el Consell Nacional de Drets Humans, el Ministeri d’Inclusió Social i Família i ONG, investigadors, especialistes en gènere, feministes, etc.
Processos a seguir i moment en què estem
El rei Mohammed VI va donar un termini màxim de sis mesos perquè aquestes institucions executin “àmplies consultes participatives”, amb diferents components de la societat i posteriorment, li hauran de presentar propostes d’esmena. Un cop el monarca n’hagi fet la valoració, donarà llum verda al govern per preparar un projecte de llei que se sotmetrà a l’aprovació del Parlament.
El 30 de març passat va vèncer el termini de sis mesos, i el mateix dia les institucions encarregades van fer arribar les propostes d’esmena al rei. Pel que ara, s’està esperant el que dicti el monarca.
El més destacat de la reforma i xoc entre les dues tendències
Les qüestions més destacades d’aquesta reforma tenen a veure amb el matrimoni de menors, les relacions fora del matrimoni i la igualtat en el repartiment de l’herència.
Pel que fa al matrimoni de nenes, el dret de família marroquina prohibeix casar menors de divuit anys. No obstant això, hi ha un capítol legal que preveu una llicència excepcional per casar-se amb una menor sota condicions específiques. Per exemple, en situacions socials difícils d’una nena òrfena que no té qui en tingui cura: un jutge ha d’arbitrar i fer una valoració per si atorga aquesta llicència excepcional, o no.
El corrent conservador de la societat marroquina ha lloat des de sempre aquesta llicència i creu que el matrimoni amb nenes menors no hauria d’estar completament prohibit. En canvi, el corrent progressista format per activistes a favor dels drets humans de les dones i de la infància creuen que cal respectar els drets de les menors. Concedir una llicència excepcional perjudica la dignitat de les menors i els causa greus danys psicològics i físics. Per tant, s’espera que la nova reforma restringeixi, encara més, aquesta llicència ja que es tracta d’una demanda social urgent que cerca l’interès de les nenes d’acord amb la legislació nacional i internacional.
Samira Muheya, presidenta de la Lliga de la Federació de Drets de la Dona amb un cartell que diu: “Vull heretar igual que el meu germà”.
Pel que fa a les relacions fora del matrimoni, el capítol 490 del codi penal marroquí penalitza les relacions sexuals fora del matrimoni. I tota relació entre home i dona als quals no els uneix el matrimoni significa adulteri i, per tant, constitueix un delicte que es castiga amb una pena que oscil·la entre un mes a un any de presó.
El corrent progressista opina que aquest capítol contradiu les llibertats individuals i les obligacions internacionals del Marroc en l’àmbit dels drets humans, i exigeix la seva abolició basant-se que no es pot penalitzar dues persones que exerceixen un dret de mutu acord, i sense causar mal a ningú. Mentrestant, el sector conservador ho veu com una destrucció de la moral de la societat marroquina i una invitació a la indecència.
Pel que fa a la igualtat en el repartiment de l’herència, hi ha tres punts que engloben una gran injustícia per a les dones.
1r – La xaria és la llei religiosa islàmica que regula tots els aspectes públics i privats de la vida dels musulmans, i dicta que la part heretada per un home de la família és superior a la de la seva germana. Per posar un exemple, en una família on hi hagi un germà i dues germanes, el 50% l’heretarà l’home, i l’altre 50% es repartirà entre les dues germanes.
2n – Quan mor el cònjuge, la vídua només hereta el 12% del patrimoni conjugal. I si el matrimoni no té fills, la resta de l’herència es reparteix entre els familiars propers a la víctima, sobretot, als homes.
3r – A la xaria hi ha una modalitat anomenada “Ataasib” i consisteix que quan mor un pare de família tenint només filles, una part de l’herència es trasllada als barons propers al difunt.
Actualment aquestes tres qüestions són objecte d’un gran debat ètic i moral al Marroc. Els progressistes defensen que els temps han canviat, i que la situació de les dones ha experimentat grans transformacions ja que, actualment, la dona és cap de família i assumeix responsabilitats igual que l’home, per això demanen que es faci justícia al repartiment de l’herència. En canvi, els conservadors es basen que la llei islàmica fa mil quatre-cents anys que aplica aquest barem de repartiment, i no es pot modificar el mandat de Déu.
Conclusió
En aquest article només he tractat els punts més controvertits a què aspira la majoria del component progressista de la societat marroquina, que han fet infinites campanyes perquè la seva veu arribi a les autoritats competents en aquesta matèria. Però, en general, molts aspectes del codi de família actual suposen una discriminació important entre dones i homes. No és just, que segueixi en vigor mentre que les dones igual que els homes, tenen les mateixes obligacions!
A priori, les aspiracions a millorar la situació jurídica de les dones, dels infants i el conjunt de la família marroquina, i les il·lusions d’abraçar aires de canvi estan en mans del rei Mohammed VI, i només cal que prevalgui el sentit comú.
