AmecoPress
Mitjans feministes impulsen agendes i creen xarxes. La incorporació de la mirada feminista en els mitjans ha afavorit l’obertura d’espais per a dones, incorporant nous enfocaments de la informació.
En el 25 aniversari de la signatura de la Declaració de la Plataforma d’Acció de Beijing –l’acord internacional que va establir metes i objectius per aconseguir la igualtat de gènere en el món–, acadèmiques, defensores, feministes, periodistes i comunicadores van assegurar que aquest document continua vigent i van cridar a governs, organismes i empreses mediàtiques, a sumar-se a aquests compromisos i erradicar la violència contra les periodistes.
Així ho van acordar després de participar en una reunió virtual organitzada el 25 i 26 de març per avaluar el Capítol J, sobre Dones i mitjans de difusió, apartat de la declaratòria internacional on es van establir principis bàsics per enfortir la participació de les dones en els mitjans; garantir la seva llibertat d’expressió; fomentar l’ús de noves tecnologies i promoure una imatge equilibrada i no estereotipada de les dones en els mitjans.
Després de dos dies de diàleg, durant el fòrum internacional: Pendents i accions urgents per al futur: A 25 anys del Capítol J de la Plataforma de Beijing, que va organitzar Comunicació i Informació de la Dona (Cimac), juntament amb altres organitzacions, les participants van emetre una declaratòria on van reconèixer el treball de les dones dins i fora dels mitjans de comunicació com a periodistes, comunicadores, blogueres, locutores, fotògrafes, camerògrafes, foto reporteres, cineastes, editores, columnistes, productores i editores.
En el document van assegurar que la incorporació de la mirada feminista en els mitjans ha afavorit l’obertura d’espais per a dones, per a enfocaments nous de la informació, la creació de nous mitjans de comunicació i d’iniciatives com les editores de gènere com una via per democratitzar els mitjans i transformar el periodisme concorde a les noves realitats, on les dones són protagonistes de la història.
Malgrat aquest assoliment, les participants van reconèixer que les periodistes enfronten formes de violència basada en gènere durant l’exercici de la seva professió, així com un impacte desproporcionat d’unes certes formes de discriminació en el seu treball, tal com el va documentar la Relatoria Especial de Llibertat d’Expressió, de l’Organització dels Estats Americans, l’any 2018.
També van assenyalar que les mesures legals i polítiques per aconseguir que les dones periodistes puguin exercir el periodisme lliure de discriminació i violència basada en el gènere han de formar part de les estratègies dirigides a garantir el dret a la llibertat d’expressió i involucrar no sols l’acció dels Estats, sinó la cooperació dels mitjans de comunicació, les plataformes en línia, la societat civil i totes les altres parts interessades.
Les comunicadores van posar èmfasis en l’exercici periodístic, una labor que s’exerceix en condicions de risc, amb amenaces constants dins i fora de les redaccions. A l’interior, van dir, prevalen les condicions desiguals, la bretxa salarial de gènere i violències com l’assetjament i fustigació sexual. En terreny, les violències pretenen silenciar les veus crítiques on els funcionaris són els principals agressors.
En el cas de Mèxic, el Programa de Llibertat d’Expressió i Gènere de Comunicació i Informació de la Dona (Cimac) va documentar 61 casos de violència contra dones periodistes pel que fa a aquest any 2021 i va identificar que els estats més perillosos per exercir el periodisme són la Ciutat de Mèxic, Quintana Roo i Guerrero.
La violència s’agreuja en els contextos on els dirigents dels Estats criminalitzen la labor periodística, desconeixen el risc particular que enfronten les dones periodistes i encapçalen campanyes de desprestigi per a intentar silenciar-les.
A això se sumen els sistemes de justícia que revictimitzen i deixen en la impunitat cadascun dels casos.
D’acord amb les participants, les desigualtats que enfronten les dones en els mitjans es van aguditzar enfront d’una pandèmia de covid-19, cosa que va significar major precarització i obstaculització de la labor informativa, perquè les accions preses per atendre l’emergència sanitària no van contemplar accions concretes per a més de la meitat de la població. En aquest context van fer la següent declaració:
