Rawassei Abd Al Jalil, periodista.
Fotos: Eman Ben Amer
Després de la tempesta catastròfica Daniel que va assolar Derna, la història de pèrdua, lluita i resiliència d’una dona ha captivat els cors de moltes persones. Sabrina Alfutirie, natural de Derna, va veure com la seva vida canviava irrevocablement quan la fúria de la tempesta es va cobrar casa seva i la seva família. Entre els enderrocs i les ruïnes, el viatge de Sabrina per refer la seva vida és un testimoni de la força de l’esperit humà.
La ira implacable de la tempesta
Una fatídica nit, quan la tempesta Daniel va assotar Derna, el setembre de 2023, Sabrina era a casa amb el seu marit, els seus dos fills i la seva mare. La tempesta, d’una intensitat sense precedents, va provocar pluges torrencials i vents ferotges i va causar una destrucció generalitzada. La casa de Sabrina, com moltes altres de la ciutat costanera, no estava construïda per resistir aquesta força de la natura. En qüestió d’hores, la crescuda de les aigües i els violents vents van arrasar casa seva, deixant Sabrina com a única supervivent entre la runa.
Afrontar una pèrdua inimaginable
Immediatament després, van trobar Sabrina vagant pels carrers sembrats de runa, amb els ulls reflectint la commoció i la devastació que havia patit. Els seus amics i veïns es van reunir al voltant per donar-li el consol que van poder. La pèrdua de tota la seva família va deixar un buit a la seva vida que amb prou feines podia descriure’s amb paraules. Per a Sabrina, cada dia es va convertir en una batalla contra el dolor aclaparador i la crua realitat de la seva nova existència.
Lluitant per reconstruir
Amb casa seva reduïda a ruïnes i la seva família desapareguda, Sabrina es va enfrontar a la descoratjadora tasca de reconstruir la seva vida des de zero. El repte immediat era trobar refugi. Les organitzacions d’ajuda van proporcionar allotjament temporal, però les condicions eren molt lluny de ser ideals. Sabrina, que abans era mestressa de casa, ara s’havia d’enfrontar a la complexitat de cobrir necessitats com el menjar i la roba.
El primer pas cap a la reconstrucció va ser trobar una font d’ingressos estable. Amb opcions limitades a la devastada ciutat, Sabrina va acceptar múltiples feines ocasionals, des de la neteja a la costura, qualsevol cosa que li pogués reportar uns quants diners. La seva resiliència era evident mentre treballava incansablement, decidida a obrir-se un nou camí per ella mateixa.
El poder de la comunitat
La comunitat de Derna, tot i veure’s profundament afectada per la tempesta, va demostrar una notable solidaritat. Veïns, organitzacions locals i grups internacionals d’ajuda van donar suport a Sabrina. Les donacions la van ajudar a aconseguir articles de primera necessitat i començar de nou.
El suport de la comunitat va donar a Sabrina la força necessària per continuar el viatge.
Trobar un nou propòsit
A través de l’adversitat, Sabrina va descobrir un nou propòsit. Va començar a col·laborar com a voluntària en les tasques de socors locals, ajudant altres famílies que havien patit pèrdues similars. La seva experiència de primera mà i la seva naturalesa compassiva la van convertir en un actiu inestimable per als equips de socors. La història de supervivència i resistència de Sabrina va inspirar-ne molts, convertint-la en un far d’esperança per als altres.
Mirant cap al futur
Avui, Sabrina Alfutirie és un símbol de fortalesa i perseverança. Tot i que les cicatrius de la seva pèrdua romanen, ha aconseguit trobar una aparença de pau i estabilitat. Continua treballant incansablement, tant per mantenir-se a si mateixa com per contribuir als esforços de recuperació de Derna. El seu viatge de la devastació a la resiliència és un poderós recordatori de la capacitat humana per superar fins i tot les circumstàncies més esquinçadores.
En un món on les catàstrofes naturals semblen colpejar cada cop amb més freqüència, la història de Sabrina posa en relleu la importància de la comunitat, la compassió i la indomable voluntat de reconstruir. Mentre Derna es recupera lentament, el viatge de Sabrina Alfutirie és un testimoni de la força de l’esperit humà i de l’esperança indestructible que pot sorgir dels temps més foscos.
