La 57a sessió de la Comissió Jurídica i Social de la Dona (CSW per les seves sigles en anglès), que tenia com objecte tractar sobre l’eliminació i prevenció de totes les formes de violència contra les dones i les nenes, va registrar una de les majors participacions que s’han donat en els últims anys. Sis mil activistes van prendre part, durant dues setmanes, en les diferents activitats realitzades, alhora que feien seguiment de les discussions governamentals per consensuar un document final que definís mesures i polítiques globals contra la violència masclista.
Aquesta Comissió, que forma part del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, pretén, des que va ser creada l’any 1946, promoure la igualtat de gènere i l’avançament de les dones a tot el món. Per aquest motiu, cada any els i les representants dels Estats membres es reuneixen a la seu de l’ONU a Nova York, per avaluar el progrés en matèria d’igualtat de gènere, identificar desafiaments, fixar principis globals i formular polítiques concretes per aconseguir els seus objectius.
Paral·lelament a la trobada governamental, cada cop hi ha més presència de la societat civil. Així, organitzacions no governamentals, grups de dones i de feministes i activistes pro-drets de les dones de tot el món, es van trobar en aquest fòrum internacional. Enguany, van participar 2000 organitzacions amb un total de 6000 activistes, i es van realitzar prop de 400 activitats, que tenien a veure amb les violències contra les dones i les nenes. Aquestes activitats van tenir lloc en quatre seus diferents, tot dificultant l’intercanvi i la relació entre les diferents organitzacions presents, i la pèrdua de temps ja que els diferents centres es trobaven allunyats entre sí.
LLATINOAMÈRICA I EL CARIB
Com ja és habitual en la CSW, hi va haver una important presència d’organitzacions Llatinoamericanes i del Carib, que van realitzar diferents debats, alguns d’ells sobre la greu situació que pateixen moltes dones a Guatemala, com per exemple, el realitzat per la Joan B. Kroc Institute for Peace and Justice, on intervenia la coneguda activista, Luz Méndez, de la Unión Nacional de Mujeres Guatemaltecas (UNAMG), una de les organitzacions de l’Alianza rompiendo el silencio y la impunidad on, des dels seus diferents camps d’especialització, acompanyen dones víctimes de violència i esclavitud sexual durant el conflicte armat a Guatemala. Fins ara s’han documentat 42.275 víctimes de violacions als drets humans. Entre elles, es van registrar 1.465 fets de violació sexual, dirigida en un 99% contra dones, i el 80% d’aquestes eren indígenes. També es parlà d’esclavitud sexual ja que moltes d’elles van ser detingudes per un temps indeterminat i violades reiteradament, en alguns casos, de forma massiva en destacaments militars. Recuperar la memòria històrica i elaborar una estratègia de litigi és el que es proposen: Veritat, Justícia i Reparació.
Un altre panell important va ser el de Feminicidi: Impunitat i discriminació a Mesoamèrica, organitzat per l’associació Católicas por el Derecho a Decidir, en què l’advocada salvadorenca, Sílvia Juárez, denunciava com “el Salvador és el país on més dones són assassinades, i com 4 països centreamericans figuren, malauradament, en el rànquing dels països on hi ha més feminicidis”. L’advocada Carmen Yolanda Téller, de la iniciativa Convergencia Jurídica de Mujeres en Guatemala, manifestava que una dona és assassinada de forma brutal al seu país, cada 12 hores. “Es creen lleis, però s’incrementen els feminicidis. I també s’ha incrementat l’acarnissament en aquests assassinats”. La professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Mèxic, Teresa Incháustegui, ex parlamentària i ex presidenta de la Comissió de Feminicidi de la Cambra de Diputats (2009-2012), va parlar de la investigació realitzada al seu país, a partir de les dades que tenen sobre violència contra les dones, des del 1985 fins a 2010 i, entre d’altres, van detectar l’augment en l’ús d’armes de foc i el rejoveniment de les víctimes, situades entre els 18 i els 30 anys d’edat. Aquest estudi mostra la bretxa entre les denúncies per violència i el nombre de sentències condemnatòries, tot evidenciant la impunitat que viu la regió Mesoamericana.
Un altre tipus de violència és la que viuen, també, a Cuba, denunciada per la Federación de Mujeres Cubanas, organitzadores del panell Cuba després de 1959: la més reeixida campanya d’alfabetització en la història moderna, en què explicaven que “la principal forma de violència contra les dones és el bloqueig internacional que patim des de fa més de 50 anys. Aquest bloqueig econòmic, financer i comercial, exercit pel govern dels Estats Units, atenta contra les dones i les famílies cubanes”.
ÍNDIA, CONGO, EGIPTE
La Young Women’s International League for Peace and Freedom d’Austràlia va organitzar el panell Dones, Pau i Seguretat, on, entre altres, van participar l’índia Binalakshmi Nepram, fundadora de l’associació Manipur Women Gun Survivors Network, i una activista del Congo.
Binalakshmi denunciava que, malgrat l’Índia no està considerada com un país en conflicte, a l’estat de Manipur on viu actuen 32 grups armats. “Hi ha molts conflictes al món que no es reporten”. Binalakshmi agraïa l’oportunitat d’estar en contacte amb altres organitzacions de dones a nivell internacional, i apel·lava a la solidaritat per denunciar la situació d’extrema vulnerabilitat en què viuen milions de dones. “Crec que hauríem de sortir més sovint al carrer, no només el 8 de març”.
De la mateixa manera, l’activista congolesa també feia una demanda de solidaritat i recordava com afecta a les dones del seu país l’extracció del coltan, mineral que s’utilitza en els telèfons mòbils. El Congo és el primer productor mundial d’aquest mineral i ja s’han produït diversos conflictes armats entre faccions locals, que han afectat greument la població de la zona, especialment les dones. I es preguntava, per què aquest silenci a nivell internacional? A més, entre les seves preocupacions hi havia la de com continuar després d’aquest trobada i quines estratègies caldria utilitzar. “Nosaltres no tenim electricitat, no podem enviar-nos e-mails, no estem connectades… necessitem de la vostra solidaritat. Cal canviar l’agenda i incorporar aquests temes”.
Continuant en el nord d’Àfrica, en el panell Dones i revolució egípcia: Documentació com a resistència, van participar Hoda Elsadda, professora de la Universitat d’El Caire i presidenta del Fòrum Dones i Memòria. Maissan Hassan, investigadora d’aquest Fòrum, i Dalia Abd Elhammeed, de la Iniciativa Egípcia per als Drets Individuals, van parlar sobre la creació d’un arxiu en què estan recopilant les històries de les dones que van participar en les revolucions del món àrab.
Hoda va parlar de com els mitjans de comunicació social van permetre explicar, de forma immediata i al món sencer, les revolucions i protestes dels països àrabs. I de com la quantitat de testimonis autèntics, no filtrats per la policia i els governs, arribaven arreu. Maissan explicà la necessitat d’enregistrar com les dones van experimentar la revolució. “Les històries personals també conformen la Història”, afirmà.
La intervenció de Dalia va servir per denunciar els atacs que van patir les dones, sobretot en l’aniversari de l’aixecament inicial, i de la necessitat de conscienciar l’opinió pública contra aquesta violència perpetrada per la policia. “Algunes dones eren ja activistes, altres es van fer activistes i unes altres es van retirar completament degut a la violència organitzada contra elles”. També va parlar sobre la violència sexual freqüent a Egipte, i de com a l’inici era negada de manera sistemàtica, fins que les dones van començar a denunciar-ho. “Vam aconseguir enregistrar moltes denúncies, fins que els partits polítics es van veure obligats a censurar aquesta violència contra les dones”.
EUROPA
El Lobby Europeu de Dones (EWL) està format per més de 2.000 organitzacions de dones, dels 27 estats membres de la Unió Europea i dels 3 països candidats. El Lobby, que treballa per promoure els drets de les dones i la igualtat entre dones i homes, va participar en el panell Prostitució i violència contra les dones amb les organitzacions Equality Now i CLES (Concertation pour la Lutte contre l’Exploitation Sexuelle). En aquest panell es va parlar de la situació de la prostitució i del tràfic de dones i nenes a Europa, Canadà i als Estats Units. El Lobby va presentar la seva campanya, iniciada el 2010, Juntes per una Europa lliure de prostitució, en què es reclamen mesures concretes per posar fi a la tolerància de la societat amb la prostitució.
Va intervenir, també, l’eurodiputada búlgara Antonyia Parvanova, que va presentar una resolució aprovada pel Parlament Europeu, de cara a la CSW, en què es qualifica la prostitució com una forma de violència contra les dones. La última intervenció va anar a càrrec d’una ex prostituta que va donar el seu testimoni, tot insistint que el diner és el tema central. “És una violació i amb els diners compren el teu silenci”.
En el debat obert al públic es va denunciar el fet que esdeveniments esportius com el mundial de futbol o les olimpíades poden fer que augmenti el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual i també es va parlar del macro prostíbul obert a finals del 2010 a La Jonquera. Aquest prostíbul és un dels més grans d’Europa i està freqüentat per molts ciutadans francesos que creuen la frontera ja que al seu país són il·legals.
Documents:
Acords de la 57 sessió de la CSW (document en anglès) http://www.un.org/womenwatch/daw/csw/csw57/CSW57_agreed_conclusions_advance_unedited_version_18_March_2013.pdf
Comitè d’ONG de la CSW per a Amèrica Llatina i el Carib http://www.feim.org.ar/pdf/csw57.pdf
Posició comuna d’ONG europees i nord-americanes davant el doc. final (11/3/2013) http://www.womenlobby.org/spip.php?article4743&lang=en
Notícies relacionades:
http://www.donesdigital.cat/noticia/773/eliminar-la-violencia-contra-les-dones-i-les-nenes-objectiu-de-la-57-sessio-de-la-csw/
