LES DONES A LES TAULES DE NEGOCIACIÓ. PER UNA PAU QUE SIGUI LA NOSTRA
Les converses de pau a Ginebra s’han paralitzat sense cap acord fonamental per a la pau. Sembla que es tornaran a iniciar cap l’11de setembre: us convoquem a totes a una vigília per la pau en solidaritat amb les dones que volen parar la guerra; elles saben més que ningú el valor de la vida i com reiniciar una vida en pau al seu propi país. Com deien les Dones de Negre de Sevilla:
El silenci i la invisibilitat de les dones vivint sota el terror de la guerra, és una arma de guerra igual que el fet de victimizar-les -com si fossin mers objectes passius de les terribles violències (violacions, càstigs públics, tortures sexuals, exili…) practicades com a estratègia de guerra per tots els bàndols armats- implica callar les seves capacitats de resistència i de ser protagonistes de les seves vides.
• La Resolució 1325 (2000) del Consell de Seguretat basada en el reconeixement dels crims de guerra contra les dones i la infància, no pot ser un marc de referència per a la participació de les dones en les taules de negociació de Pau, ja que tal resolució parteix d’una perspectiva de la inevitabilitat de les guerres i com a possibles resolucions de conflictes, i per tant, és important prendre decisions fora d’aquesta resolució.
A aquest efecte Dones X Dones (seguint la iniciativa de les dones del Codi Pink i de les Dones de Negre), des de la seva resistència anti-guerra i solidaritat a favor d’una resolució immediata del conflicte a Síria reitera que:
• La participació de les dones resistents de la no violència i testimonis-víctimes de guerra en els processos de Pau, és una condició ineludible per a una Pau que garanteixi un desarmament general de la societat. La Pau no és l’absència de guerra, comença per crear una defensa i una seguretat de les poblacions, basades en la convivència i el respecte mutu entre les diferents comunitats, en els drets de les dones i de la infància, en els drets a una existència digna per a tota la societat civil.
• La Pau depèn també de manera irrefutable de la fi de les ingerències de les potències internacionals i dels diferents Estats de la zona a favor dels seus interessos estratègics i les necessitats de seguretat energètiques (per exemple, amb els pipelines de gas líquid), l’immediat cessament del foc, i la retirada i el desarmament integral de tots els actors del conflicte que han vingut a sufocar i emmordassar el moviment de resistència civil a favor de canvis polítics .
¡ Cap arma resol un conflicte !
¡Les armes són del poder patriarcal !
Propera convocatòria: 13 de febrer, a les 19h. a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Vigília per la pau a Síria
