Les dones afganeses trenquen el silenci a Barcelona

Per Sílvia Gunther Bonet

People Help, Amnistia Internacional Catalunya (AIC) i el PEN Català van organitzar dijous 11 de desembre un acte als Lluïsos de Gràcia per donar visibilitat i escoltar els testimonis de dones afganeses que viuen o han fugit de la discriminació i la retallada massiva de drets humans sota el règim talibà.

Des del retorn dels talibans al poder, l’agost del 2021, ha augmentat la violació sistemàtica de drets humans a l’Afganistan, principalment contra les dones i les nenes, que pateixen el que organitzacions civils i internacionals ja titllen d’apartheid de gènere. Pel simple fet de ser dones se’ls prohibeixen les llibertats i els drets més bàsics: no poden estudiar ni treballar, circular o expressar-se lliurement, entre moltes altres prohibicions que completen la llei talibana per prevenir el vici i preservar la virtut. Una llei que les deixa, literalment, sense veu.

Per donar veu a les dones afganeses i denunciar aquesta situació inhumana, People Help (PH), Amnistia Internacional Catalunya (AIC) i PEN Català, van organitzar l’acte “Les dones afganeses trenquem el silenci”, amb la col·laboració de Lluïsos de Gràcia, que va cedir l’espai on es van aplegar més de cent persones.

L’acte va comptar amb la presència de dues dones afganeses, la periodista Khadija Amin i l’escriptora Zainab S., que van explicar el seu testimoni de persecució i exili. Dues vides de repressió, lluita i resistència.

Activisme i mobilització contra l’apartheid de gènere
L’acte va començar amb la benvinguda per part de les representants de les tres entitats organitzadores. Mónica Moya, presidenta de People Help, va llegir una llarga llista de noms de dones i dels abusos i crims als quals han estat sotmeses, denunciant la violència de gènere estructural que exerceix el govern dels talibans. La coordinadora d’AIC, Sabina Puig, va cridar a la mobilització i l’activisme, “cada cop més necessaris per combatre els discursos d’odi i els moviments antidrets emergents arreu del món”. Gemma Rodríguez, directora del PEN Català, va explicar en què consisteix el programa Escriptor Acollit, que permet acollir durant dos anys un escriptor o escriptora amenaçada al seu país.

La veu de les dones afganeses
La projecció d’un impactant vídeo de People Help va oferir el context històric de l’Afganistan i altres testimonis de dones i nenes a la clandestinitat i l’exili. Per exemple, el de Muzhda B., de tretze anys, deportada a l’Afganistan i que no podrà continuar estudiant, com feia al Pakistan amb la beca del Projecte Escoles de People Help. Farzaneh Tariq, en canvi, agraeix haver començat una nova vida a Barcelona, on estudia tercer de Medicina, un situació impossible al seu país.

El vídeo va donar pas a la taula de debat, moderada pel periodista Oriol Andrés i enfocada en l’actual supressió de drets a les dones i les conseqüències de la transgressió de les lleis i normes talibanes: tortures, pena de mort, maltractament i càstigs físics, entre altres. Hi van intervenir Khadija Amin, periodista; Zeinab S., escriptora; Sílvia Sala, advocada i vicepresidenta de People Help, i Beatriz Martos, responsable de campanyes de drets de les dones d’Amnistia Internacional.

Khadija Amin és periodista i presidenta de l’organització Esperanza de Libertad, que ofereix suport econòmic mitjançant la venda de productes fora de l’Afganistan per incentivar clandestinament l’autonomia de les dones que viuen al país. Amin treballava a la televisió afganesa fins al 15 d’agost de 2021 quan el retorn dels talibans la va obligar a fugir per sobreviure. Activista incansable aprofita totes les ocasions per denunciar la situació de les dones afganeses. Reclama el suport dels homes afganesos en la lluita contra els talibans i l’alliberament de les dones a l’Afganistan. “La col·laboració masculina és indispensable, per exemple, perquè els pares permetin a les filles anar a les escoles clandestines”, reconeix, tot i que lamenta que això suposa també un risc, ja que “si l’home és arrestat, la família no pot sobreviure en un règim que no permet treballar a les dones”.

Zainab S. és escriptora. Tot i la inseguretat que encara li provoca la seva recent arribada, Zeinab va decidir mostrar-se amb la cara descoberta davant el públic. El seu és un passat d’abusos i por. Mare d’una filla petita, gràcies a l’ofici d’escriptora va aconseguir el suport del programa Escriptor Acollit del PEN Català i, amb l’ajuda de la xarxa que People Help té al Pakistan, ha aconseguit travessar fronteres i començar una nova vida. No vol tornar a l’Afganistan, encara que marxin els talibans, diu, perquè “les dones mai han tingut tots els drets i llibertats al meu país, ni ara amb els talibans, ni abans”, assegura.

La vicepresidenta de People Help, Sílvia Sala, va remarcar l’interminable procés que suposa per a moltes dones afganeses sol·licitar asil i refugi a l’Estat espanyol. Les lleis internacionals, va explicar Sala, reconeixen l’extrema vulnerabilitat de les dones afganeses i, només per això, haurien d’obtenir asil immediat en països de la UE. Però això no passa i els casos cauen en l’oblit institucional i administratiu d’Europa i el món. “Moltes acaben sent deportades a l’Afganistan, amb el risc que això suposa per a les seves vides”, va lamentar.

Beatriz Martos, responsable de les campanyes de dones d’AI, va denunciar la manca de voluntat política i institucional de la comunitat internacional davant de l’actual situació de les dones afganeses, així com el desinterès mediàtic. Martos va destacar el treball conjunt amb altres organitzacions per aconseguir que l’apartheid de gènere sigui tipificat com a crim internacional contra els drets humans, i afavorir la persecució dels responsables i la rendició de comptes.

El dret a la salut i l’accés als serveis sanitaris va ser un dels darrers temes abordats. A l’Afganistan les dones no poden ser ateses per metges homes i moltes professionals sanitàries, com d’altres àmbits, han fugit. La mortalitat femenina creix, i això, juntament amb la prohibició d’estudiar que tenen les dones joves dibuixa un futur inquietant sense metgesses ni infermeres.

L’acte es va tancar amb una fotografia conjunta dels i les assistents amb cartells amb missatges com «dona», «drets humans» «llibertat», «justícia», «igualtat», «trenquem el silenci» i «no a l’opressió de gènere».

@peoplehelp_

afganistan@peoplehelp.live