Per Drina Ergueta
És mexicana, però també se sent catalana. Les hores del dia són poques per a la seva intensa activitat i afany centrats en la gestió i promoció cultural mitjançant l’Associació Cultural BiblioMusiCineteca, al barri del Poble-sec de Barcelona, des d’on desplega una quantitat de projectes per donar visibilitat al treball artístic de centenars de persones que no sempre troben canals per donar a conèixer la seva obra. Per a aquesta entrevista ens ha rebut somrient i amb l’entusiasme que la caracteritza.
Primer de tot, qui és Sonia García?
Ui, que difícil! No? Ha, ha, ha. Doncs, de vegades m’ho pregunto jo mateixa, perquè després de tots aquests anys, com que no soc d’aquí ni d’allà, és a dir, soc d’aquí, però jo no era d’aquí em costa feina dir exactament qui soc, però potser sí que sé què soc.
Aleshores, què ets?
Durant aquests 23 anys vivint a Barcelona, he treballat com a redactora a El Periódico de Catalunya. He deixat el diari, perquè el periodisme diuen que no es deixa mai. Soc gestora de l´Associació Cultural BiblioMusiCineteca. Des del 2014 m’he concentrat en l’associació. Això m’ha definit d’alguna manera, no pas perquè jo sigui només això, sinó perquè m’ha permès desenvolupar-me a l’àrea de la gestoria cultural. M’ha permès fer de pont entre diferents cultures, no només la mexicana, d’on vinc, sinó entre diferents cultures del món, especialment la iberoamericana o llatinoamericana.
Però, a més, en la teva activitat, et centres molt en les dones, oi?
Fins i tot abans de fer el pas de gestionar l’associació, jo tenia una dedicació, una recerca de crear xarxes de suport amb les dones, amb les periodistes, amb les associacions, amb allò cultural, amb col·lectius en què he cregut que podia aportar alguna cosa. Vaig començar a anar a més activitats de manera presencial, impulsant l’associació. Vaig organitzar exposicions, millorem la infraestructura, ens relacionem amb més gent, més artistes, realitzem més activitats. Obrim la porta a més propostes.
Explica’m sobre les activitats de l’associació, la seva evolució en aquests anys.
Ara, fent memòria de les activitats, veig que fins i tot hem estat un refugi per a moltes persones relacionades amb la cultura. Per exemple, quan reviso la memòria de l’associació, trobo que hem treballat amb persones que necessitaven escapar de la violència que es viu a Guerrero, a Mèxic: Hem col·laborat amb el Centro Cultural El Tecolote. A través de la Fundación Arte contra Violencia hem ajudat a portar gent que venia per fer una estada d’estudi i arribaven a una ciutat de pau i tranquil·litat durant un mes o dos i fins i tot, un any. Però la nostra activitat principal s’ha centrat en allò cultural, en potenciar el treball d’artistes iberoamericans que visiten aquesta ciutat o hi viuen.
Hem organitzat moltíssimes exposicions, concerts, presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules en aquests 16 anys. Tenim una memòria tremenda d’activitats i relacions amb centenars d’artistes mexicans i mexicanes que han passat per aquí per exposar-ne el talent i l’art. Hi ha també molta relació amb diferents països.
Aquesta intensa activitat, què ha representat per a tu?
Tot això a mi m’ha fet aprendre molt, m’ha donat una vida diferent, m’ha establert a Barcelona i m’ha obert al món. Crec que vaig aconseguir el propòsit que des del principi de la meva vida professional m’havia plantejat: fer aquí una mena d’ambaixada mexicana i també portar-me el món a Mèxic. I Mèxic me l’he portat a Barcelona, on vaig poder complir aquest somni.
Ambaixadora, a més, ets escriptora.
Sí, una ambaixadora cultural. No vull que soni pretensiós, però tots els que ens dediquem a aquest tipus d’activitats ho som d’alguna manera. Sí que soc escriptora, aquesta és una altra de les vessants que he anat desenvolupant paral·lelament a l’evolució de l’associació. Jo vaig pensar a dedicar-me a escriure quan vaig deixar el diari. Havia estudiat un màster de Comunicació i Periodisme, perquè no vaig arribar a titular-me al doctorat per la feina i cura de la meva filla, la casa i la parella, després vaig entrar a la carrera de Psicologia i abans de deixar el diari vaig estudiar Filologia, llavors tot això ho vaig bolcar, quan vaig sortir del diari, a escriure.
Vaig escriure un llibre de poesies, ja tenia molt de material, però no havia dedicat el temps necessari. El 2014 em vaig proposar escriure i vaig acabar un poemari que m’ha proporcionat moltes satisfaccions. “Sueño con serpientes” ha estat una experiència súper bonica. Primer es va publicar a Itàlia el 2018, i després aquí, ja amb il·lustracions de dues artistes mexicanes que em van dedicar les seves obres: Martha Castellanos i Mayra Lagunes. Vaig acabar aquest poemari i vaig pensar que la meva etapa de serps s’acabava, però no va ser així, segueix.
Barrejar els somnis, les serps i la poesia és molt original
És una qüestió molt mexicana. Encara que les serps estan en diverses cultures, jo segueixo amb el pensament, amb els somnis al voltant de la serps i m’adono que les serps em nien i jo nio les serps, com ho dic al llibre, encara que em fan molta por.
Fa poc vas publicar un altre llibre
Sí, s’anomena “Diosas, creadoras del universo”. Aquest llibre té una història molt particular perquè l’he presentat a molts llocs i sempre sorgeixen repercussions. Primer a Mèxic, que és molt gran, i m’han convidat a diferents ciutats o institucions. Després a Europa i aviat aniré a Nova York.
Parla’m d’aquest llibre
És un llibre que reivindica les deesses prehispàniques del meu país. He buscat reprendre les característiques de poder natural de les deesses prehispàniques mexicanes que van anar perdent lloc amb l’arribada del cristianisme, relacionades amb la serp i vinculades a la meva vida per, d’alguna manera, trobar la meva pròpia divinitat i tornar el poder a les dones de la meva vida. És un poemari, no un llibre d’història i m’atreveixo a transgredir alguns noms com el de Quetzalcóatl, la Serp Emplomallada, una figura molt important al nostre imaginari mesoamericà.
D’aquest llibre en va sorgir gairebé sense voler un altre projecte. Conversant amb una de les meves amigues i col·laboradores, Kel Kamoezze, vam decidir trobar les deesses en aquesta ciutat i vam començar a pensar en gent que coneixem, algunes amistats, altres que descobrim. Així, aconseguim fer una mostra de retrats de dones que manifesten la seva divinitat de diferents maneres. Ens ha servit per crear nous projectes i continuem treballant amb la finalitat de canviar el relat que hi ha de les migrants, les noves deesses de l’actualitat.
La idea és continuar retratant aquestes dones i que elles es converteixin en una mostra viva, una obra d’art viva que pugui dialogar amb el públic que ens vegi. Que tu, com a migrant, diguis: “Jo soc aquesta i faig això, estic plena, estic integrada a aquesta ciutat i mostrin la seva plenitud a través del seu talent i creativitat”.
Tu em vas preguntar qui soc, doncs et dic: soc una mexicana més, però també soc una catalana més i una dona que busca anar sempre més enllà de les pròpies fronteres o límits socials.
Una catalana mexicana amb moltes activitats, moltes hores
La veritat és que sí. Pel camí he escrit alguns treballs per encàrrec, biografies de persones de Mèxic i això em va donar la pauta per començar a brindar serveis editorials, però aquest any he anat més enllà, primer perquè he participat a les fires del llibre a Frankfurt, a Guadalajara, a diferents ciutats mexicanes, a Buenos Aires, a diferents espais. Aleshores vaig decidir convertir-nos en empresa i al gener vam crear una S.L. O sigui que ara soc encara més emprenedora, encara que això em fa pagar més impostos. Hem fundat BMC Edicions, una editorial que promou l’obra escrita per dones, principalment.
Com funciona l’associació? Té finançament, és autogestionada…
És una entitat independent, que neix a partir de l’aportació de diferents socis i sòcies, on unes aportem esforç i treball i altres, patrocinis. He d’agrair principalment al meu company, Ferrán Baile, perquè els locals són propis i això ens permet seguir, ja que si paguéssim lloguer no podríem. El problema de moltes entitats és que no tenen on treballar perquè ganes sobren, però els locals i els lloguers són molt cars. Nosaltres ens hem mantingut amb aquest perfil independent fent les activitats que podem i la nostra infraestructura l’hem construït pas a pas. No tenim una llibreria a l’ús, no tenim un cinema a l’ús, fem servir les sales de manera interdisciplinària i això ens ha servit per relacionar totes les nostres activitats.
Venem llibres que produïm, però també de segona mà, perquè la gent s’ha bolcat ja que troba un espai on donar els seus llibres i sap que aquesta segona vida dels llibres tindrà una repercussió cultural.
Per la nostra independència, no tenim un cronograma o exigència de calendari, però improvisem el que és just. No és tan fàcil gestionar més de cent activitats anuals.
A més, hem anat professionalitzant-nos cada vegada més, tenim moltes persones que col·laboren i la majoria són de fora, porten una visió pròpia i la seva aportació creativa. La nostra entitat és molt participativa, obrim aquesta possibilitat perquè com a migrants no sempre tenim l’espai. Aleshores l’associació i ara l’editorial cobreixen aquesta necessitat, oferir a escriptores i artistes d’altres països un espai on desenvolupar el seu talent.
M’imagino que l’associació té una incidència important al barri
Sí, això és el més bonic, jo crec que té a veure amb aquesta decisió de reivindicar l’espai i tenir més presència al barri. Quan deixo el diari, em concentro a ser present a l’associacionisme i a les taules de cultura del barri. En tot el que hi pugui ser estic i això em fa tenir una presència; perquè participo com a vocal a la coordinadora d’activitats del barri, des del 2014 fins a aquest any que ho he deixat perquè ja no em dona la vida; si es presenta un programa de cultura a Montjuïc hi som allà; si es presenta alguna cosa a El Molino hi anem.
Aleshores, el 2023 el districte, en veure que gestionàvem moltes coses al barri i que hi havia molta moguda des de l’associació, ens va fer l’encàrrec de coordinar la 10a Mostra de Tallers Oberts d’Art i Artesania del Poble-sec i llavors vam reunir més de cent artistes i artesans de totes les disciplines. Vam fer una pàgina web, una exposició, ens vam reunir amb el Centre Cívic El Sortidor, El Centre Cultural Albareda, l’Associació de Comerciants, el Consell de Cultura Tradicional i Popular del Poble-sec i vam realitzar una mostra col·lectiva. Vam fer recorreguts artístics pel barri, però el més important és que vam aconseguir elaborar un cens amb tots els artistes del barri. Vam recórrer tots els carrers del barri i vam descobrim que hi ha molts i moltes artistes i els vam convidar a unir-se en una pàgina web que mantenim des de llavors: www.interart.com.
Això també ens va donar més presència i vam aconseguir una incidència al barri, a la ciutat i també per als mateixos artistes, que han utilitzat aquesta web per donar a conèixer el seu art. Des de l’Ajuntament ens van felicitar per dur a terme la gestió i pels resultats obtinguts. L’any següent ens van donar una subvenció que ens va permetre repetir l’esquema sobre la base que ja teníem, es va fer la jornada de portes obertes, actualització de la web. El 2025 també ho vam fer; però aquest 2026 ja ho hem deixat perquè és molta feina de gestió. Si bé hi ha una subvenció, nosaltres hi posem el doble i a més l’esforç que donem com a entitat. Jo estic molt esgotada, en el sentit de treballar en moltes activitats diverses. He decidit concentrar els meus esforços a escriure i a l’editorial.
Com veus el futur del paper? La gent encara cerca llibres físics?
Estem cansats de les xarxes, però no es torna al paper, mai no es fan passos enrere; encara que jo soc una romàntica del paper, m’agraden els llibres físics, els gaudeixo i crec que molta gent s’ha adonat de la importància del llibre.
La pandèmia va ser molt positiva per a nosaltres. Tot i que ens va causar molta incertesa, per a la llibreria va ser un impuls perquè quan van permetre obrir vam tenir un repunt ja que la gent volia llegir, després vam tornar a estabilitzar-nos. El 2021 ens vam quedar sols i ja no vam tenir la rotació que abans aconseguíem col·laborant amb el Llibre Solidari.
D’altra banda, les obres que s’estan fent al carrer ens van perjudicar, com molts altres comerços. Fins i tot, estàvem a punt de tancar la llibreria, no ho vam fer perquè la gent segueix aportant i perquè l’equip, coordinat per una de les meves filles, va aprofitar per donar suport a la gestió.
Volem recuperar l’espai de la llibreria perquè és important tant per als que donen els llibres com per als que compren, ja que encara hi ha demanda. A nivell de ciutat hi ha moltes llibreries de segona mà. De vegades penso que no es llegeix tant no perquè no es vulgui, sinó perquè el llibre és car, aleshores aquesta és una possibilitat de donar una segona, tercera o quarta vida al llibre i que la gent pugui accedir a la cultura molt més fàcilment.
En aquest sentit, l’editorial té possibilitats?
Soc una apassionada dels llibres i m’agrada la feina. La nostra editorial és petita, neix amb la mateixa filosofia que l’associació: donant veu als que no la poden obtenir per altres mitjans, donant l’oportunitat sobretot a les escriptores de publicar. En la relació de publicacions pesa més l’home, aleshores busquem estimular que tinguem més llibres escrits per dones. Aquí es fa un taller d’escriptura, clubs de lectura, amb què es promou les dones perquè publiquin. Si trobo una poeta i em diu que té un llibre ja ni ho dubto. M’interessa obrir el cànon literari, tant pel que fa a la publicació com a l’escriptura literària, perquè sempre són les mateixes veus dels qui han tingut oportunitats i les que no, no se senten. Aleshores la nostra editorial va en aquest sentit.
Com hem propiciat la internacionalització de les nostres publicacions ens ha permès adonar-nos que sí que hi ha venda de llibres, hi ha possibilitat de vendre’ls, que, potser, el que necessitem és més promoció, presència a xarxes i estímuls.
De vegades el problema de publicar és la distribució.
Nosaltres fem un híbrid, primer una edició molt curosa, bonica atractiva i l’aposta per les escriptores. Pel que fa als canals de venda, nosaltres no la juguem pels canals tradicionals perquè no tenim capacitat. O sigui, ens presentem a les fires i mercats ambulants, fem presència a llibreries ja que tenim una xarxa de llibreries amigues que ens permeten vendre llibres, hem fet contacte també amb el market place de la Casa del Llibre. O sigui, relacions, perquè els nostres autors i autores, que no tenen accés a la gran indústria editorial, puguin tenir un espai, amb tiratges que són molt ajustats.
Vaig estar a la fira de Buenos Aires aquest abril, i hi havia files per comprar el llibre d’una autora de 21 anys que escriu literatura romàntica, penso que si hi havia files per comprar aquest llibre és que la gent està llegint. El que passa és que hem de saber què s’està llegint i aportar altres visions. A tots ens agradaria vendre els nostres llibres massivament, però si publiques un llibre, estic segura que tens una xarxa que vol saber què escrius i com escrius. Per exemple, a partir del meu llibre Diosas, creadoras del universo, va sorgir una bonica xarxa de dones.
La intel·ligència artificial què representa per a tu i la teva activitat
Penso que és una de les eines més importants dels darrers anys, tant com el mòbil. De vegades, l’estem aprofitant bé i d’altres, de la manera més desagraïda possible. Per exemple, a través de les xarxes hi ha molta informació, però què llegim? Què busquem? Penso que ben utilitzada pot reemplaçar d’alguna manera l’escriptura, però no l’escriptor o l’escriptora. La Intel·ligència artificial no és bona sense la intel·ligència natural, la qual hem de desenvolupar.
Ja acabem, només puc dir: Quina energia tens!
Ha, ha, ha. Tinc molts i variats interessos, però ara vull centrar-me més a escriure, tinc tres llibres gairebé conclosos. No m’hi he dedicat per estar fent altres coses. En realitat, no em dedico gaire a mi mateixa, és el que ens passa a les dones generalment, crec que hi ha una inseguretat inicial de si ho estic fent bé, si estic a l’alçada del que demana la gent. Amb els anys, no obstant, ens adonem que l’important és fer, ja després vindran els crítics.
Em sento a gust amb allò que faig, però voldria tenir una mica més de distància per poder revalorar l’experiència. Penso que la nostra experiència és un llegat per als que continuaran, ja que cada cop tinc més consciència que som finits.
Finalment, això és el que volem totes les dones, assumir que tenim dret a existir aquí i on vulguem.
