Per Victoria Hita
Va néixer a Talsi (Letònia) el 1974 i ha viscut a onze països d’arreu del món, des de Singapur i Vietnam, al Líban, Canadà i, sobretot, a països europeus. A Ucraïna va treballar en televisió i producció de cine. A França, en el sector privat de marques de luxe. La Victoria Tissot té estudis universitaris d’Humanitats i resideix a Catalunya des de l’inici de la guerra. Com a gestora cultural fa quatre anys que presideix l’entitat Ambaixada de les Arts, amb l’objectiu principal de projectar el treball de dones ucraïneses cantants, fotògrafes, artistes digitals, directores d’escena teatral…
Com neix l’associació, sense ànim de lucre, Ambaixada de les Arts?
Tinc mentalitat de productora, de partir de zero i crear… El 2022, amb unes amigues vam trucar a les portes de tots els museus de Barcelona perquè pensem que les artistes no tenen nacionalitats i en lloc de tenir ambaixades polítiques hauríem de tenir ambaixades de l’art. El MNAC [Museu Nacional d’Art de Catalunya] es va interessar per la nostra proposta de donar a conèixer el treball d’artistes que continuaven creant en un país en guerra. Durant sis mesos el museu va mostrar el projecte VESNA , que significa primavera, un cant a l’esperança.
Vas ser la comissària de l’exposició.
Sí, i hi vam organitzar moltes activitats: concerts de música ucraïnesa, tardes de poesia, conferències, tallers divulgatius per a escoles… Uns 400 estudiants van assistir-hi i els explicàvem què significa simbòlicament la motxilla cultural d’una persona refugiada.
Interessant…
El director artístic del MNAC ens va comentar que la cultura ucraïnesa és molt desconeguda aquí i ens va animar a crear una associació per divulgar tota aquesta realitat. Ens va cedir una sala, que es converteix en la seu de la cultura ucraïnesa a Catalunya. S’hi van exposar treballs de sis creadores i artistes contemporànies i fotografies d’obres de l’artista Maria Primachenko (1909-1997), molt estimada i reconeguda en el nostre país. Hi va haver moltes activitats paral·leles a l’exposició i molts ucraïnesos hi van participar, perquè cal recordar que la Creu Roja rebia als espais de la Fira les persones refugiades que necessitaven obtenir protecció internacional, i la gent anava al museu perquè està molt a prop.
L’entitat vol fer conèixer la cultura ucraïnesa, i què més?
Té com a altres objectius crear ponts amb la cultura catalana i ajudar artistes a difondre la seva obra. La nostra associació està marcada per un caràcter molt creatiu i positiu. Hem col·laborat amb el PEN (Poetes, assagistes, novel·listes) i amb escriptors com Carles Torner, autor de Ucraïna, mon amour (Empúries, 2023). Catalunya és un país formidable, té mar, muntanya, paisatges espectaculars i això també ho volem mostrar a la gent ucraïnesa.
Quin és el balanç de la feina feta fins ara?
En quatre anys, hem organitzat més de 120 activitats i no hem rebut cap subvenció. Hem celebrat 40 cinefòrums i no només ens movem a Barcelona. Hem anat a ciutats tan dispars com Olot, Lleida, Reus, Igualada, Tarragona i també a Madrid. Les persones que hi treballem ho fem de manera voluntària i sempre busquem sales d’exposicions gratuïtes o amb un cost molt baix.
Per què no rebeu subvencions?
Al principi, l’ICUB [Institut de Cultura de Barcelona], de l’Ajuntament de Barcelona, va mostrar interès, però de moment no hem rebut cap suport econòmic. Pensàvem que podríem obtenir beques perquè les artistes continuessin creant, però no ha estat així. I de la Generalitat tampoc no rebem subvencions.
La cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Olena Trónina, us ha enviat aquest estiu una carta d’agraïment pel suport a la promoció de la cultura ucraïnesa. Què significa aquest document?
És una molt bona notícia perquè vol dir que hi ha un interès pel que fem. Cal tenir en compte que nosaltres representem el país en l’apartat cultural. En aquest sentit, per exemple, el passat 24 d’agost, dia en què se celebra la Independència del país, vam organitzar un acte institucional al costat de la Font Màgica de Montjuïc. Vam desplegar una bandera de cent metres i hi va assistir la cònsol. Les fonts es van il·luminar amb els colors blau i groc. La Torre Glòries, durant la mateixa tarda, també va il·luminar-se amb els colors de la bandera.
La població d’Ucraïna era de 42 milions d’habitants abans de 2022. Entre vuit i dotze milions de persones, segons diferents informes, viuen refugiades arreu del món. A l’estat espanyol resideixen quasi 350.000; a Catalunya, unes 80.000 persones (dades de març 2026). Com es viu l’exili?
Es viu amb molta preocupació, perquè la gent que s’ha quedat allà està patint molt. Rússia està intentant eliminar la identitat i ataca esglésies, escoles, biblioteques, estudis de cine, museus i, fins i tot, editorials. Després, cal seguir, llevar-se cada dia i veure les coses petites de la vida, el suport emocional de la gent. Per això fem activitats aquí, perquè sàpiguen que no ens oblidem d’ells, que hi pensem i els recordem. Cada mes intentem organitzar-ne alguna.
En el teu cas, com a dona i exiliada, què ha estat el més difícil per a adaptar-se a una nova realitat, lluny dels orígens?
La part professional. Les empreses veuen la paraula refugiada i pensen en una persona illetrada i t’arriben propostes de netejar cases, tenir cura de gent gran, treballar a botigues de roba o de cambrera. Jo tinc estudis universitaris d’Humanitats i una llarga experiència professional, parlo correctament moltes llengües i no trobo una feina d’acord amb la meva trajectòria i formació.
Què ha passat amb aquell esperit de solidaritat i d’acollida de l’inici de la guerra?
La gent catalana va rebre les famílies a casa seva, va reaccionar molt bé, van obrir el seu cor, van compartir el que tenien i els hi estem molt agraïts, però aquí no hi ha ajuts dels governs per afrontar les despeses bàsiques com sí passa a França i Alemanya. Aquí has de pagar un lloguer de 1.000 € quan potser guanyes 1.100 €. Els ucraïnesos som gent molt treballadora, però als artistes els costa molt obrir-se un camí i també costa molt vendre obres d’art.
Com veus el futur de les persones que no troben una feina?
Conec refugiades que tornen a Ucraïna perquè a Catalunya no hi ha programes d’integració professional. Et parlo de les meves artistes, les de l’associació. Tampoc hi ha projectes europeus ni del govern a Madrid ni locals. Les dones som molt lluitadores, podem formar un equip incansable i, alhora, som molt vulnerables.
El procés de regularització extraordinària de 2026 us ha beneficiat d’alguna manera?
En el nostre cas, quan arribem rebem un estatus de protecció temporal que dona directament un permís de treball. Això ha causat molta polèmica, perquè l’habitual és esperar sis mesos per obtenir-ne un. La normativa ha estat decidida per la Comunitat Europea a Brussel·les i s’ha anat prorrogant. Ara ho està fins a 2029.
I la guerra? Fins quan durarà? Rússia continua llançant drons sobre edificis civils…
Diuen que en els darrers mesos s’han llençat més míssils que en els tres anys anteriors. És un conflicte llarg, m’agradaria poder afirmar que Ucraïna guanyarà, però la realitat és que no sabem què passarà.
