«La vaig matar. Ho vaig fer per a salvar als meus fills»

Alba Kepi, presidenta d’AMMPE – Italia

Qui parla és Nikollaq Hudhra, albanès de cinquanta-cinc anys. La seva esposa Gentiana Hudhra, deu anys més jove, que havia tractat d’alliberar-se d’una relació violenta va ser assassinada a punyalades pel seu exmarit i pare dels seus dos fills: l’assassinat va tenir lloc en ple centre de Tolentino, a la província de Macerata, en el centre d’Itàlia.

La víctima va ser apunyalada diverses vegades amb un ganivet de cuina, davant la mirada de tots els vianants, que no van poder fer res. La tragèdia es va consumar en pocs instants. L’home va esperar l’arribada de la policia i es va lliurar sense oposar resistència.

El tema del feminicidi a Itàlia, en particular entre les dones migrades, planteja qüestions crucials sobre el paper de l’Estat, la vulnerabilitat de les dones estrangeres i la necessitat de respostes sistèmiques. El feminicidi mai és un crim passional, sinó un crim social, resultat d’una cultura encara impregnada de desigualtat de gènere. Quan la víctima és una dona estrangera, els riscos augmenten i la protecció es torna encara més difícil.

L’Estat i el feminicidi: paper i responsabilitat

L’Estat italià ha introduït diverses lleis per a combatre la violència de gènere, entre elles la Llei sobre el feminicidi (Llei 119/2013), l’objectiu de la qual és reforçar les mesures cautelars contra els qui cometen violència de gènere i preveu sistemes de protecció per a les víctimes; el Codi Vermell (Llei 69/2019) per a accelerar els temps d’intervenció en cas de denúncia per violència, i introdueix nous delictes com la “pornografia per venjança” i la desfiguració permanent. Finalment, el Pla Estratègic Nacional contra la Violència cap a les Dones (2021-2023), que se centra en la prevenció, la protecció i el suport econòmic.

No obstant això, persisteixen els problemes: els terminis sempre massa llargs entre la denúncia i la intervenció concreta, la insuficiència dels centres antiviolència (sovint mal distribuïts o amb finançament insuficient), la falta de formació adequada de les forces de l’ordre i les dificultats d’accés als serveis per part de les dones estrangeres per motius lingüístics, culturals o legals són els més evidents.

Dones víctimes de feminicidi

El 2024, 109 dones van ser assassinades a Itàlia; 59 d’elles per les seves parelles o exparelles.
Més del 65% dels feminicidis es produeixen en l’àmbit domèstic.
L’edat mitjana de les víctimes oscil·la entre els 40 i els 55 anys.
En molts casos, la víctima ja havia presentat una denúncia, però sense el seguiment adequat.

Perfils típics de les víctimes:

Dones en procés de separació (un dels moments més perillosos).
Dones econòmicament dependents de la seva parella.
Dones sense xarxa familiar o social de suport.
Dones estrangeres en condicions d’aïllament o marginació.