La participació femenina en les eleccions municipals del Líban: Entre desafiaments i aspiracions

La participació femenina en les eleccions municipals del Líban: Entre desafiaments i aspiracions

Nariman Chamaa, periodista i activista. Presidenta de Donia for Sustainable Development (ONG)

Les eleccions locals: Un nou capítol entre desafiaments
Després de diversos retards Líban finalment va celebrar les seves eleccions municipals per a triar al “Mukhtar” (representants locals) el maig passat. Encara que la representació femenina hagi millorat lleugerament en els consells municipals, la seva presència en les eleccions continua sent excepcionalment baixa. Alguns municipis han experimentat un descens marcat en el nombre de dones guanyadores, sense triar a una sola dona per primera vegada en dues dècades.

El finançament electoral i suport partidari: Un terreny desigual
El suport financer continua sent un factor decisiu per a les eleccions libaneses, el que posa a les candidates en un clar desavantatge. Moltes dones no van tenir ni suport partidari ni suport econòmic, la qual cosa va dificultar la seva visibilitat en els mitjans i influència de campanyes polítiques. Sense quotes de gènere aconseguir una representació equitativa continua sent un desafiament constant.

Les estadístiques reflecteixen la realitat
Dades recents subratllen els obstacles persistents que enfronten les dones en la governança municipal:
• Nombre de candidates en eleccions municipals: 2591 d’un total de 21.544, representant el 12,02% del total, en comparació amb el 7,2% el 2016.
• Percentatge de dones guanyadores: 10,37% del total de candidats enfront del 5,4% el 2016.
• Municipalitats amb cap representació femenina: Van augmentar de 79 en el 2016 a 85 el 2025, la qual cosa ressalta les disparitats regionals.
• Nombre de candidates en càrrecs de Mukhtar: 312 d’un total de 12.890, representant només el 2,42% del total de candidats.

Alcaldesses i unions municipals
Encara que el nombre d’alcaldesses es va duplicar des de 2016 -augmentant de 9 a 18- encara representen tan sols el 1,7% dels 1.020 alcaldes al Líban. A més, cap dona va ser elegida presidenta d’una unió municipal, la qual cosa reflecteix les contínues dificultats per a accedir a càrrecs de lideratge d’alt nivell.

Retards electorals: una benedicció o demora?
Des de 2019, els constants ajornaments van alterar la dinàmica electoral desproporcionalment impactant a les candidates. Mentre algunes van aprofitar el temps extra per a enfortir les seves campanyes, la decisió sobtada de celebrar eleccions va generar obstacles logístics que van limitar la capacitat de les dones per a formar aliances i negociar políticament.

Reformes legals: Procés, però insuficient
A l’abril de 2025, una nova directiva va permetre a les dones casades postular-se a la seva ciutat natal o en la del seu espòs, marcant un gran pas cap a l’eliminació d’una restricció electoral històrica. A pesar que la mesura atorga més flexibilitat, continua sent una solució parcial. Una reforma real ha de permetre a totes les persones candidates -sense importar el seu gènere- que puguin presentar-se en el seu actual lloc de residència i no sols en el seu lloc oficial de registre, reduint així la influència familiar i tribal en les eleccions. A més, implementar una quota estructurada de dones és essencial per a aconseguir una representació significativa i assegurar que les candidates tinguin una oportunitat justa davant un sistema històricament dominat per homes.

Barreres estructurals i culturals que enfronten les dones
Mes enllà dels obstacles financers i polítics, persisteixen desafiaments socials i sistèmics més profunds:
• Dubtes al moment de postular-se per por del fracàs o per ambients polítics poc acollidors.
• Xarxes polítiques febles sense el suport de partits influents o comunitats.
• Influències rurals i tribals afavoreixen a candidats masculins davant les candidates femenines.
• Absència de quota de gènere que mantenen a les dones en un desavantatge estructural.

Futures Perspectives: què és el que segueix?
De cara a les eleccions parlamentàries de 2026, l’impuls per una major participació femenina cobra força. Les creixents demandes per quotes de gènere i un discurs polític en evolució sobre la inclusió femenina ofereixen esperança per avanços significatius – si s’aconsegueix assegurar el suport financer i institucional.
Maig de 2025 no ha estat el moment de transformació que les activistes esperaven, però ha marcat un gran pas en la lluita per l’apoderament polític de les dones. El camí per recórrer fins i tot és llarg, però avui està més clar que mai.