Redacció RIPVG
El passat 3 de desembre, en la seu de la CEPAL a Xile, es va dur a terme el Fòrum d’ONG Feministes i de Dones d’Amèrica Llatina i el Carib, on es va denunciar la creixent repressió i les violències que enfronten les defensores de drets humans, comunicadores i periodistes a la regió. Aquest fòrum es va realitzar com a activitat prèvia a la 66a Reunió de la Mesa Directiva de la Conferència Regional sobre la Dona, celebrada el 4 i 5 de desembre.
En aquesta reunió, les ministres i altes autoritats de la regió van discutir les activitats preparatòries per a la pròxima Conferència Regional sobre la Dona, que es realitzarà a Mèxic el 2025. Així mateix, es va abordar la consulta regional prèvia a la 69a sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides (CSW), que tindrà lloc al març de 2025 a Nova York.
La sessió de la CSW commemorarà i avaluarà els 30 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing (Beijing+30), examinant avanços i desafiaments en els compromisos en matèria de drets de les dones i la igualtat de gènere.
Beijing +30: Què és la Plataforma d’Acció de Beijing?
La Plataforma d’Acció de Beijing va ser adoptada el 1995 durant la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per Nacions Unides, considerada una fita per als drets de les dones. Aquest document, que encara serveix com a referència per a avaluar avanços i desafiaments, va ser negociat per 6.000 delegades/ts estatals i 4.000 representants d’ONG, aconseguint l’aprovació unànime de 189 països.
Cada cinc anys, els països revisen la implementació d’aquesta plataforma en la CSW, però a 30 anys de la seva adopció, cap país ha aconseguit plenament els seus objectius. L’avaluació que es realitzarà a Beijing+30 serà clau per a traçar noves metes.
Manifest de les organitzacions: Urgència enfront de les violències i desigualtats persistents
Més de 70 organitzacions feministes i de dones d’Amèrica Llatina i el Carib van presentar un manifest en el qual exigeixen mesures immediates enfront dels reptes actuals. Entre les seves principals demandes, van assenyalar que, encara que la Plataforma de Beijing va marcar avanços importants, aquests han estat desiguals i persisteixen greus problemes com la violència digital, les desaparicions, i l’explotació sexual i laboral causada pel crim organitzat.
El manifest emfatitza la urgència de combatre la violència basada en gènere:
“Instem els governs a declarar l’estat d’emergència nacional en matèria de violència basada en gènere; i a crear, incloure, augmentar i monitorar programes de prevenció”.
El manifest també emfatitza que la Plataforma d’Acció de Beijing no va contemplar la violència digital ni algorítmica, derivades de l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Aquestes formes de violència es manifesten en l’assetjament i abús sexual en línia, com el grooming, el ciberassetjament, la persecució i l’espionatge digital, conegut com cyberstalking, entre altres pràctiques que afecten greument dones, adolescents i nenes.
Les organitzacions van fer una crida urgent als governs per a:
“Garantir que les dones, la joventut i les nenes en tota la seva diversitat, especialment aquelles que viuen en àrees rurals o en situació de discapacitat, tinguin accés a infraestructures, dispositius i tecnologies adequades que permetin la seva integració plena en la vida social, política i econòmica”.
Així mateix, van instar a crear i assegurar espais digitals lliures de discriminacions i violències, com a condició indispensable per a l’exercici de drets en l’era digital.
Les organitzacions també van fer una crida a visibilitzar les violències específiques que enfronten les defensores de drets humans i periodistes, els drets dels quals estan constantment amenaçats per la seva labor de denúncia i defensa.
