Com a membres de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG en castellà) donem suport al comunicat pel 3 de maig, Dia Mundial de la llibertat de Premsa.
Han passat ja 30 anys des que es va celebrar, per primera vegada, el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el 1994, un any després que l’Assemblea General de Nacions Unides declarés el 3 de maig com a data per a recordar la necessitat que els governs respectin la llibertat d’expressió i per a conscienciar sobre els problemes de la llibertat de premsa i l’ètica professional.
Segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, la llibertat d’expressió és un dret fonamental: «Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió».
Des de la RIPVG fem nostre l’article 19 sabent que és imprescindible l’enfortiment d’una premsa independent, plural i lliure per a consolidar i garantir la democràcia.
La llibertat de premsa implica resguardar la diversitat de veus. El singular de “dones periodistes” no aplica en l’exercici de la llibertat d’expressió i de premsa, perquè som moltes i diferents. Informem i comuniquem des de la diferència, la diversitat i la pluralitat. Per tant, callar una veu, constitueix un atac directe contra les llibertats i drets col·lectius.
Enguany en el qual se celebra l’edició 31 a Santiago de Xile, UNESCO ha dedicat la commemoració a debatre el paper del periodisme davant la crisi ambiental.
Des de la Xarxa celebrem que un tema de tanta rellevància per al nostre present i, sobretot, futur, sigui objecte d’atenció. La premsa ha de jugar un paper primordial a l’hora de difondre la informació, acollir la diversitat de veus expertes i també crítiques.
En aquestes línies, volem recordar el panell “Justícia climàtica, Mitjans de comunicació i Gènere” que vam organitzar amb motiu de la 66 edició de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW per les seves sigles en anglès) de Nacions Unides, i on diferents expertes van explicar com les dones són les més afectades i vulnerades en els seus drets pel canvi climàtic. Les dones són les que majoritàriament sofreixen per l’escassetat de l’aigua, la desforestació, i fan una lluita constant per la defensa dels territoris i dels ecosistemes, realitzant accions per a mitigar els efectes d’aquest fenomen.
Cal impulsar polítiques mediambientals des d’una perspectiva de gènere, interseccional i de drets humans per a enfrontar el canvi climàtic i apostar per un desenvolupament sostenible que protegeixi les persones i al nostre planeta.
