Reconèixer el dret a la cura, una aportació d’Amèrica Llatina al món

Cirenia Celestino Ortega (CIMAC)

Davant l’avanç de polítiques conservadores, el dret a la cura presenta amenaces

NY. En el marc del 70 període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW, per les seves sigles en anglès, CSW70) que es duu a terme a Nova York, la Missió Permanent de Mèxic davant l’Organització de Nacions Unides (ONU) va convocar el fòrum paral·lel El compromís de Tlatelolco: igualtat substantiva, cura i accés a la justícia a Amèrica Llatina i el Carib, en el qual es va reconèixer el dret a la cura com una aportació per a la defensa dels drets de les dones en el món.

Cal assenyalar que enguany, la CSW celebra la seva 70 edició del 9 al 19 de març amb el tema prioritari: “garantir i reforçar l’accés a la justícia per a totes les dones i nenes, entre altres coses promovent sistemes jurídics inclusius i equitatius, eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i abordant les barreres estructurals.”

Durant el fòrum El compromís de Tlatelolco: igualtat substantiva, cura i accés a la justícia a Amèrica Llatina i el Carib, la sotssecretària del Dret a una Vida Lliure de Violències de les Dones, Ingrid Gómez, va recordar que la XVI Conferència Regional sobre les Dones, realitzada a la ciutat de Mèxic a l’agost de 2025, va tenir com a resultat la signatura del Consens de Tlatelolco, el qual va establir l’inici d’una dècada d’acció (2025-2035) per a accelerar les accions per a avançar en la igualtat i la societat de la cura a Amèrica Llatina i el Carib.

El Consens de Tlatelolco, va reconèixer:

“Que l’actual organització social de les cures a Amèrica Llatina i el Carib és injusta i desigual i ha afectat històricament les dones, adolescents i nenes, en particular a les indígenes i afrodescendents, i la seva considerable contribució al desenvolupament de les societats i la importància d’aconseguir que participin de manera plena, igualitària i significativa en tots els aspectes de la societat”.

Per això, va assenyalar Gómez, és necessari “prevenir, sancionar i erradicar el feminicidi, el matrimoni infantil i altres formes de violència contra les dones”.

Cal assenyalar que la regió arriba a la CSW70 amb els acords aconseguits a Santiago el 2025 pels Estats de la regió durant la 67a Reunió de la Mesa Directiva de la Conferència Regional sobre les Dones d’Amèrica Llatina i el Carib. Els acords aconseguits reafirmen l’accés a la justícia com un dret central, sense el qual els altres drets no poden fer-se efectius.

En el fòrum, les ponents de la regió van alertar sobre l’avanç d’una amenaça constant amb retrocessos per als drets de les dones i l’establiment de discursos antifeministes. En aquest context, la cooperació multilateral de la regió ha d’enfortir-se. Per això, “l’acord de Tlatelolco és la resposta que no cedirem terreny”, van afirmar.

“Amb l’Acord de Tlatelolco, Amèrica Llatina i el Carib envien un missatge al món: la igualtat substantiva no és agenda sectorial és una condició per a la pau i el desenvolupament sostenible”, va puntualitzar la portaveu de la Secretaria de les Dones.

En la seva intervenció Ana Güezmez, directora d’assumptes de gènere de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), va destacar que Amèrica Llatina és l’única regió en el món que té una conferència, amb un espai de confluència i diàleg constructiva.

“Des de la primera conferència a Mèxic el 1975 fins a la Conferència de Tlatelolco 2025, amb sentit de memòria i futur es va establir una dècada d’agenda estructural que planteja canvis en els àmbits cultural, polític, econòmic i social”, va assenyalar Güezmez.

L’experta de la CEPAL va destacar a més que la justa organització social de les cures i el reconeixement del dret a la cura a partir de l’opinió consultiva 31 emesa per la Comissió Interamericana de Drets Humans, van establir un precedent que va permetre l’exigibilitat d’aquest dret a tot el món.

En el fòrum paral·lel també va participar Bibiana Aído Almagro, directora regional d’ONU Dones per a les Amèriques i el Carib, qui va destacar el sentit humà del Consens: “Tlatelolco força de la regió que col·loca la dignitat humana en el centre de les polítiques públiques”.

Va recordar que els Estats participants del Consens de Montevideo (2013) van acordar “garantir també dades estadístiques de confiança, desagregades per sexe, edat, condició migratòria i ètnia, variables culturals i ubicació geogràfica en matèria d’educació, salut, en particular salut sexual i salut reproductiva, ocupació i participació d’adolescents i joves”.

Per a Aído Almagro, en seguiment a Montevideo i Tlatelolco, els Estats han de garantir dades sobre el dret a la cura que condueixin a polítiques i pressupostos amb enfocament de gènere perquè el “dret a la cura ha de ser una realitat amb més serveis, més temps, més corresponsabilitat i amb resultats mesurables”, va afirmar.

Per part seva, Arlene Tickner, ambaixadora itinerant per a Assumptes de Gènere i Política Global Feminista de Colòmbia, va apuntar el paper dels Estats Units a la regió després del seu president Donald Trump anunciés el seu “Escut de les Amèriques”, és a dir, va convocar a una aliança per la dreta a la regió, per la militarització i contra el multilateralisme expressat en el Compromís de Tlatelolco.

Tickner va destacar la implementació per primera vegada d’una política nacional de cura a través de més de 100 mesures per a canviar l’organització social de la cura entre les quals estan el coneixement de formes comunitàries i col·lectives de la cura derivades de la pràctiques indígenes i afrodescendents de Colòmbia amb el que es preparen per a ser la seu de pròxima Conferència Regional sobre les Dones en 2028.

Mecanismes per a posicionar les cures com a dret del segle XXI
En el segon panell titulat “Mecanismes per a posicionar les cures com a dret del segle XXI”, Viridiana Lorelei Hernández, coordinadora de Vinculació de la Secretaria de Dones va reconèixer que l’organització social es va construir al voltant de les cures, sobre la base de la desigualtat que vivim les dones per això, el sistema de cures ha de construir-se des dels territoris “amb un compromís institucional i moral amb les dones”.

En les seves paraules el Consens de Tlatelolco “és un document històric que ha de traduir-se en canvis concrets en la vida de les dones i les nenes de l’Amèrica Llatina i El Carib”. Va concloure “pel bé de totes, primer les més pobres”.

Silvia Soler directora interina de l’Institut de Lideratge Simone de Beauvior va assenyalar que el compromís financer va quedar plasmat en l’Annex 31 del pressupost nacional i que ha d’eixamplar-se.

“La cura és un dret, una necessitat, un bé públic que creua amb justícia climàtica, amb el treball en el qual, si els estats no inverteixen, les dones paguen el compte. La cura és essencial de la defensa democràtica, la desigualtat sosté l’atac a les democràcies” va concloure Soler.

Finalment, Nashieli Noriega, coordinadora de gènere d’OXFAM, ex integrant de la Red Trenzando Cuidados, va destacar que parlar de la cura a la regió significa un avantatge sobre l’enteniment del dret. “En narratives, el consens de Tlatelolco ens permetrà visibilitzar la cura i polititzar-lo”.

El panell va concloure amb quatre grans desafiaments per al dret a la cura:
1- El desafiament fiscal, atès que no hi haurà sistema de cures sense finançament
2 – El laboral per a construir-se amb treball decent, salaris dignes i protecció social
3 – L’institucional amb institucions que permetin la seva implementació i
4 – El cultural que permeti transformar els imaginaris que redueixen el dret a la cura a una visió estereotipada.