![](https://mujeresperiodistas.net/wp-content/uploads/2024/12/Sandra-Rodriguez-1-770x578.jpg)
Per Alícia Oliver
Sandra Rodríguez és la directora de Dones pel Futur, una associació que treballa per donar visibilitat a les dones empresàries, directives i emprenedores, que promouen l’apoderament de les dones en tota mena d’iniciatives per reforçar la seva presència en el món empresarial, civil i social, visibilitzant la seva presència i el seu lideratge en tots els sectors de la societat.
Sandra Rodríguez, nascuda a Colòmbia, va treballar per al Ministeri de Desenvolupament Econòmic, en el Departament de Caquetà (Regió de l’Amazònia) una zona d’alt conflicte, on operaven les FARC i on treballa fent costat a les comunitats indígenes, en la substitució de cultius il·lícits a través de projectes productius. Quatre anys després, i a causa de les amenaces rebudes, va decidir prendre’s un any sabàtic, esperant que les condicions canviessin. Així va arribar a Barcelona per realitzar un màster que després va ser la porta d’entrada a fer un doctorat. I d’això ja han passat més de 20 anys.
Com va ser la teva arribada aquí?
Sempre vaig venir amb la intenció de tornar, però estudiant el doctorat vaig conèixer a la meva parella i encara que la meva cap m’esperava a Colòmbia, vaig decidir quedar-me aquí. Després, veient la situació aquí vaig començar a estudiar català com a via per poder accedir a un treball. I per coses del destí, vaig veure una convocatòria de l’Escola Pia de Catalunya, de la Fundació Servei Solidari (ara Fundació Camins), que necessitaven una persona que treballés en el tema d’emprenedoria, preferentment colombiana o equatoriana, ja que estaven treballant en un projecte de codesenvolupament per al retorn de persones. Així vaig treballar amb els Escolapis al Raval durant 15 anys fins que el 2020 van decidir canviar de línia i enfocar-se més a projectes relacionats amb infants i famílies, deixant el programa d’emprenedoria per a persones adultes migrades.
I és quan comences a treballar a Dones pel Futur?
Sí, jo ja coneixia la Núria Viñas, presidenta de Dones pel Futur, amb la qual col·laboràvem en algun projecte conjunt. Així que li vaig comentar, per no perdre tot el coneixement acumulat durant tants anys, si els interessaria continuar amb el programa d’emprenedoria i fer una transició de tot el Know-how cap a Dones pel Futur. I després de parlar-ho també amb els directius dels Escolapis, vam iniciar el trasllat amb els mateixos programes i ampliant la cobertura amb molts més projectes.
Durant el 2022 muntem la seu que tenim a Barcelona. I gràcies a un projecte del Departament de Treball de la Generalitat ampliem la cobertura al Vallés Oriental i Occidental, continuem treballant a Barcelona i el Maresme que és on més se’ns coneix com a entitat social. Actualment treballem en programes d’orientació laboral, programes d’emprenedoria, programes de suport a les dones víctimes de violència de gènere… qüestions molt necessàries.
Quins són els programes de suport a les dones víctimes de violència masclista?
Tenim diverses línies i en la meva etapa amb els Escolapis ja ho plantejava com a línia necessària a treballar, ja que arribaven moltes dones que havien estat víctimes o que estaven sent víctimes de violència de gènere i ja havíem detectat, més o menys, a un 70% de dones participants en els nostres programes que ho patien. És així com neixen iniciatives com Aurora – Grups solidaris de dones emprenedores; noves línies com el programa Ens volem Vives, que a més contempla el tema d’inserció laboral. Addicional a això vam iniciar la prestació de serveis en aquest tema, com a alternativa al finançament d’entitats públiques, que a vegades sol anar vinculada a qui estigui al capdavant. Per aquest motiu i a fi de donar-li continuïtat als programes, ens hem plantejat vincular a l’empresa privada amb aquestes iniciatives.
Com heu anat ampliant les seus?
En el 2023 ens va sortir un projecte que tenia com una envergadura més gran i a més de Barcelona ens va permetre tenir seu a Mataró, Granollers, Manresa. Vam passar de 4 persones contractades el 2022 a 20 persones treballant en diferents llocs. A partir d’aquest projecte vam començar a avaluar què podíem fer en determinades zones on detectàvem necessitats dels serveis que donàvem i que estan centralitzats a Barcelona.
Per això, vam decidir tenir tècniques destinades a zones com Granollers que treballen amb municipis veïns on hi ha dones rurals que desitgen treballar ja sigui buscant una ocupació o iniciant una emprenedoria. Al Maresme, tenim seu a Mataró i Cabrils on treballem de la mà amb el Consell Comarcal del Maresme. I aquí a Barcelona, com ja estàvem situades a partir de l’equip que portava dels Escolapis, la gent ens va seguir i ens fan de prescriptors enviant-nos persones per a atendre-les. Així que conservem els mateixos vincles que ja teníem en el Raval, i continuem ampliant-nos ja que allà només fèiem emprenedoria i ara també fem orientació laboral, acompanyaments en temes de gènere, educació financera, formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i més matèries que són necessàries i que funcionen bé per a les nostres usuàries.
Quin és el projecte que us dona millors resultats?
La nostra missió com a entitat és aconseguir l’autonomia econòmica de les dones, ja sigui perquè troben un treball o s’auto-ocupen. Per experiència, òbviament l’emprenedoria és el que més s’ha realitzat a Barcelona i és on tenim major nombre d’usuàries. Però en el cas del Maresme i el Vallès Oriental, el que comença a tenir més rellevància és el tema de l’orientació, perquè són unes altres les necessitats del territori.
Quan arriba una dona a l’entitat, el que fem nosaltres a l’hora d’atendre-la és posar-la en el centre, escoltar-la, saber amb qui viu, quina és la seva situació familiar, saber com es troba emocionalment. Aquestes pautes ens donen indicis de per on podem ajudar-la. Per exemple, una persona pot voler muntar un negoci, però realment està en el moment apropiat per a fer-ho? Pot tenir el perfil emprenedor, però moltes vegades és la situació personal la que no et permet iniciar el negoci. Llavors, aconsellem l’orientació laboral com a sortida en aquest moment i, mentrestant, la dona pot anar treballant en la seva idea de negoci i més endavant dur-ho a terme.
A vegades les situacions de vulnerabilitat són tan grans que no és el moment d’iniciar un negoci, perquè la teva vida personal ha d’estar bé, al 100%, i en totes les àrees per a emprendre. És per això que a vegades se’ls ha d’aconsellar no iniciar el negoci. Si és necessari, tenim un equip de psicòlogues, amb les quals avaluem la situació de la dona i arribem a un acord per a, entre tot l’equip, veure la manera de poder-la adreçar cap a la inserció laboral, sense deixar de costat la seva idea de negoci.
Com arriben les dones al vostre servei i quantes heu atès en l’últim any?
Venen pel boca a boca, derivades d’altres entitats socials, també del Departament de Treball, de Serveis Socials, per altres entitats públiques com a Consells Comarcals o el Servei d’Ocupació de Catalunya.
Tenint en compte que tenim projectes tant anuals com bianuals, des de meitat de l’any passat fins a aquest mes de març, haurem atès unes 670 persones. I ara mateix, hi ha gairebé 250 persones actives en els nostres programes. I encara que sigui molt minoritari, també atenem homes, els quals representen un 10%, aproximat, del total de persones que arriben a l’entitat. Moltes vegades venen amb les seves parelles, o perquè els aconsellen els nostres serveis, i per a un home entrar en un lloc que té un rètol amb el nom “Dones pel Futur”, és una persona especial. No tots els homes estan disposats a anar a un lloc amb aquest nom. És curiós, però a vegades obren la porta i pregunten què fem aquí, quan els indiquem els nostres programes, la pregunta següent és: I atenen també homes? Òbviament que sí, com sempre dic, la lluita feminista necessita còmplices masculins, ells també necessiten ajuda i ens poden ajudar a aconseguir la nostra meta que és la igualtat.
Centrant-nos en les dones, quin és el perfil de les dones que arriben aquí?
Quan estàvem al Raval fonamentalment eren dones molt vulnerables. Ara que estem en el districte de Sant Martí, que és com una Barcelona en petit, perquè tens el Besós, Diagonal Mar… ens arriben dones amb perfils més diversos. Vulnerabilitats que no tenen precisament relació amb la situació econòmica, sinó que poden ser de tipus emocional, de violència masclista, de violència institucional, -d’aquesta última poc es parla, però existeix-, persones que acaben d’arribar amb nivells alts d’estudi que no troben on els hi donin indicacions clares per a trobar feina o simplement els hi fa vergonya preguntar-ho. Moltes vegades tenir alts nivells educatius no significa que puguis solucionar-ho tot, i a vegades les coses més senzilles poden tornar-se tot un món.
Com funciona l’àrea d’emprenedoria?
En emprenedoria tenim dues línies: una incubadora de negocis, per a les persones que no tenen encara molt clara la seva idea de negoci i que cal acompanyar-les en la seva part psicosocial. Aquestes persones van al programa Aurora, perquè entenem que, per perfil i per la seva vulnerabilitat econòmica buscaran solucionar la seva subsistència immediata; per aquest motiu, és segur que es demoraran una mica més a posar en marxa el seu negoci. En el programa Aurora et pots demorar un any o dos, tot depèn de la situació i problemàtiques personals amb la qual arribin. Generalment, entre més gran sigui la dona més acompanyament psicològic requereix. Les dones més joves normalment estant en aquest programa entre sis mesos a un any; generalment, els és més fàcil crear xarxes amb altres dones fet que els ajuda a trobar feina.
En canvi, hi ha altres persones que tenen les idees més clares, que tenen el local, que la seva situació personal és més estable… aquestes dones van al programa Accelera, i en uns tres mesos ja estan en condicions d’iniciar el seu negoci. A aquestes persones generalment els ajudem també a la cerca de finançament.
En tot cas, tenim un filtre molt alt perquè la idea no és que muntin un negoci i que als sis mesos l’hagin de tancar, i amb deutes fins a l’infinit i més enllà. Volem veure a les dones empoderades i amb negocis funcionant; això requereix una gran labor de la nostra part per a evitar idees inviables. Moltes dones inicien el procés, i en el transcurs s’adonen que els surt més a compte buscar una ocupació i d’això es tracta, que busquin la millor alternativa a la seva situació i si això passa per aparcar un temps la seva idea d’emprenedoria s’ha de fer.
Hi ha algun tipus de negoci que pugui funcionar millor que un altre?
Tot va en funció de la persona. Quan tens un somni i un propòsit et planteges el futur contra vent i marea. Que tinguis un somni, un propòsit, unes habilitats i una experiència segurament et permetrà tirar endavant amb el teu negoci.
Però quan el somni ve imposat perquè ho fas per necessitat, és més fàcil que acabis frustrant-te. Per això, és important que el teu propòsit de vida estigui alineat amb el que vols fer, no importa si és buscar una ocupació o posar en marxa un negoci. Es tracta d’estar feliç amb el que fas, aquesta és la primera pregunta que has de fer-te.