Deirdre Abril i Nardi Silvia: “A Mèxic, cada dia són assassinades onze dones”

Per Sonia Potoy y J. Palomés

Deirdre Abril i Nardi Silvia, són activistes de Fúria Mexicana. Aquest col·lectiu està integrat per mexicanes migrants radicades a Barcelona que pretenen visibilitzar i conscienciar sobre la violència masclista i denunciar la xacra del feminicidi que es viu a Mèxic.

Com va ser la vostra arribada a Barcelona?

Nardi: La meva arribada aquí no va ser l’habitual del migrant, en general. De fet, vaig venir perquè al meu marit li van oferir un treball a Barcelona. Jo havia estudiat Negocis Internacionals a Mèxic i estava treballant. Però no ens vam trobar amb els problemes amb els quals es troben la majoria dels migrants. Com el permís de treball, per exemple. En arribar vaig començar a estudiar català, a involucrar-me en qüestions socials i a prendre consciència del fenomen migratori.

Deirdre: El meu cas tampoc és comú. Jo em vaig enamorar d’un català. Primer vam viure a França i després ens vam traslladar a Girona. Encara que va ser molt complicat per a mi. Soc fotoperiodista, però no vaig trobar treball. Fins que no convalides els teus estudis poden passar anys, així que vaig estar treballant en botigues i comerços: en un forn, en una botiga de roba, vaig estar venent de tot…

Com va ser el procés d’adaptació?

Deirdre: Existeix una circumstància que es denomina el dol migratori que cal patir i superar. És un procés en el qual et reconstrueixes com a persona i, al mateix temps, fas que et valorin com el que vas ser abans d’arribar, perquè nosaltres no arribem de jovenetes, arribem ja adultes amb una vida i uns projectes en marxa. I de sobte, la migració t’obliga a tornar a començar de nou. Com si naixéssim de nou a partir de la nova realitat i iniciar un nou camí.

Nardi: Ser emigrant et fa viure entre dos mons: el món del qual es procedeix i al que no renunciaràs perquè forma part del teu ser i el món en el qual et trobes, al qual no pertanys però vols pertànyer i que valores. La seguretat i la violència, per exemple… Les dones mexicanes donem molta importància a la seguretat que respirem als carrers de Barcelona. Per descomptat que hi ha robatoris i violència, però no té res a veure amb la violència a Mèxic. El que et treguin un ganivet o una pistola és habitual als carrers de Mèxic, per exemple. Ho sabem molt bé les companyes que formem part del col·lectiu. Aquí no passa això.

I com sorgeix Fúria Mexicana?

Nardi: Fúria Mexicana neix el 2020 com un col·lectiu de suport mutu. Inicialment, una companya radicada a Barcelona fa una crida mitjançant les xarxes socials per a fer una marxa el Dia Internacional de la Dona com a mexicanes i ens ajuntem més d’un centenar per a la Marxa del 8 de Març a Barcelona. D’aquí sorgeix Fúria Mexicana. El que ens unia era la violència brutal contra la dona que es viu a Mèxic, el masclisme, el feminicidi, la impunitat i la corrupció del sistema judicial.

Deirdre: A Mèxic, 11 dones són assassinades diàriament per violència de gènere, segons xifres oficials. És terrorífic. Aquestes xifres serien suficients perquè tothom sortís al carrer i no és així. A Mèxic estem anestesiats. Augmenta el nombre de dones assassinades, les desaparicions, el tràfic de persones, però la vida segueix. La vida continua. La corrupció policial, la falta de mitjans, la incompetència i corrupció de la judicatura, les infinites complicitats amb el narco… Qui sap el que passa al meu país! Però tota aquesta tragèdia no es pot silenciar.

Però existeix un sistema judicial a Mèxic, existeixen tribunals i una legislació, no?

Nardi: Per què els governs no posen remei? Incompetència? Negligència? Corrupció? Falta de recursos? El sistema judicial a Mèxic és un desastre. I, paradoxalment, Mèxic posseeix una de les legislacions més avançades per a enfrontar la violència de gènere, però les lleis no s’apliquen o no es volen aplicar. Hi ha molts camins per a despistar les lleis: tràfic d’influències, corrupció, suborn… Els poderosos, amb una certa facilitat, queden impunes. Així és. T’explico un cas recent: enguany va quedar lliure de càrrecs el fill d’un governador que va assassinar la seva núvia en un bateig. Un tret a boca de canó davant de tots els convidats. I està lliure. En aquest cas, l’estratègia passa perquè cap testimoni es recordi de res ni hagi vist res, encara que tothom sàpiga que no és així. Així de fàcil.

Deirdre: La impunitat és terrible… La justícia és un desastre a Mèxic. I sabent el que se sap i no es pot ocultar és inconcebible que la gent no surti al carrer. Hi ha centenars, milers de casos sense resoldre. I quan nosaltres sortim ens acusen de feminazis que causem altercats en la via pública. A Mèxic, la gent s’ha acostumat a la figura de “rastrejadores d’ossos”, en referència a aquesta mare, aquest pare, aquesta germana o familiar que passa el seu temps buscant els ossos del seu ésser estimat quan apareix una nova fossa comuna. A això ens hem d’acostumar a Mèxic. No ens cansem de repetir-ho: 11 dones moren diàriament assassinades a Mèxic. I al Brasil encara és pitjor el panorama: 13 dones són assassinades diàriament al Brasil. Cada dia!

Nardi: En els últims tres anys s’han donat casos indignants que ens remouen la consciència, com el de Fàtima, la nena de set anys que van segrestar en sortir de l’escola i que va aparèixer quatre o cinc dies després esquarterada en un descampat amb signes de tortura, violació… i qui sap què més. Va haver-hi testimonis, hi ha gravacions, se sabia qui s’havia emportat la nena… Però la policia no va actuar. O va actuar massa tard. Com en tants altres casos de feminicidis on els jutges, els policies, els investigadors sembla que no existeixen. No fa molt es va donar el cas d’un alt executiu, director general d’Amazon a Mèxic, que va pagar 100.000 pesos a uns paios perquè matessin la seva dona. La van matar en ple carrer a la vista dels seus fills i ell segueix pròfug.

Quines activitats dueu a terme per a lluitar contra aquesta xacra?

Nardi: L’objectiu fonamental de Fúria Mexicana és l’activisme per a visibilitzar el drama del feminicidi i no oblidar. De fet, el nostre lema és “No us oblidarem”. L’any 2021, en el Dia dels Morts, vam decidir fer un altar enorme per a recordar amb noms i cognoms a totes aquelles dones assassinades. Va ser un acte molt bonic que vam organitzar en el Pou de la Figuera, en el Casc Antic de Barcelona. Cada any organitzem la marxa del Dia de Morts, l’1 i 2 de novembre, una festa molt popular a Mèxic i que aquí hem aprofitat per a reivindicar i visibilitzar les dones assassinades.

Deirdre: L’última activitat de Fúria Mexicana consisteix en la confecció d’un tapet en el qual hem participat moltes de nosaltres. En ell hem col·locat el lema “Els cors vius no s’obliden dels cors morts” del llibre L’invencible estiu de Liliana, de l’escriptora Cristina Ribera Garza. L’autora ens parla de l’assassinat de la seva germana fa trenta anys i recorda que en aquells anys no hi havia vocabulari per a definir el feminicidi, tal com està tipificat avui dia com la violència que s’exerceix contra la dona pel fet de ser dona. Existia una figura jurídica perversa que, fins i tot, servia com a atenuant: “crim passional”, “brot de gelosia”, es deia a Mèxic amb pretensió justificativa. Cal no oblidar i cal dir les coses pel seu nom.

Fúria Mexicana manté vincles amb entitats socials del vostre país?

Nardi: No rebem cap subvenció i ens autogestionem. Som un grup d’activistes, advocades, psicòlogues, comptables, ballarines, professionals de tota mena i dones, en general, de diversos coneixements que posen en comú la seva lluita i la seva embranzida i que tenim en comú la nostra lluita contra el feminicidi. I sí que estem vinculades amb associacions mexicanes de drets humans. L’any passat ens van convidar a unes jornades organitzades en el Museu de la Memòria i la Tolerància a Mèxic i allí explicàvem l’activisme i les activitats que fem a Barcelona.

Deirdre: Hi ha gent que diu que el nostre feminisme i les nostres activitats són molt agressives contra els homes. Ens diuen a vegades que no hi ha per a tant, que en altres països les estadístiques són pitjors que les de Mèxic… No és així! El nostre feminisme exigeix justícia per la filla d’un pare, per l’esposa d’un home, per la mare d’un fill. Buscar justícia i exigir drets i garanties. Només volem això! Onze dones assassinades al dia! Ja n’hi ha prou!

Nardi: L’objectiu fonamental de Fúria Mexicana, al cap i a la fi, és visibilitzar el feminicidi a Mèxic. Que no s’oblidi i es conegui en el món la tragèdia que viuen les dones del meu país. Però també duem a terme una tasca de prevenció amb l’organització de xerrades i col·loquis en els instituts i escoles. Les noves generacions han de detectar aquestes violències quotidianes que passen desapercebudes, violències que s’exerceixen sobre els seus cossos i aprendre a identificar aquestes agressions.