Per Sonia Potoy i J. Palomés
L’arribada de Faouzia Chati Badou a Catalunya no va obeir a les raons habituals que solen acompanyar a les dones emigrants procedents del Magreb. El motiu va ser una visita programada a la prestigiosa clínica oftalmològica Barraquer de Barcelona. D’això fa ja molts anys. Avui és una popular activista del barri del Raval i fundadora de l’Associació de Dones Marroquines de Catalunya.
Com va ser la teva arribada a Barcelona?
Vaig arribar de Marràqueix el 1989. Tenia una malaltia oftalmològica i vaig venir a tractar-me a una clínica de Barcelona. Aquí vaig conèixer al meu marit i, finalment, em vaig quedar. Des de llavors he treballat amb la Creu Roja i com a mediadora intercultural en l’àmbit soci sanitari a l’Hospital de Sant Pau, en el Clínic i en la Maternitat. A poc a poc em vaig anar involucrant com a activista i en temes de suport a les dones marroquines i musulmanes de la ciutat. En 2016 vaig decidir fundar l’Associació de Dones Marroquines de Catalunya.
Què et va portar a crear l’associació?
Hi ha més de 230.000 marroquins a Catalunya dels quals més de 100.000 són dones i vaig veure que no existia a Barcelona una entitat que es dediqués exclusivament a dones musulmanes. Així, l’Associació de Dones Marroquines va ser creada per a fer costat a les dones marroquines, i no sols marroquines, a Barcelona, ajudar-les i oferir-los eines per a desenvolupar-se. Organitzem tallers, xerrades i reunions on parlem de drets i igualtat i assessorem sobre temes pràctics per al dia a dia. L’objectiu principal és donar suport a les dones marroquines en la seva integració i desenvolupament en la societat catalana i oferir-los un espai segur on se sentin compreses i escoltades. També treballem per a sensibilitzar a la societat sobre la cultura marroquina i l’Islam, promovent el respecte i la convivència.
Quin tipus d’activitats s’organitzen en l’associació?
D’entrada, es tracta de trencar el cercle tancat en el qual es troben moltes dones: portar els infants al col·legi, anar al mercat a comprar i el retorn a casa on es tanquen. La falta de comunicació és un greu problema. Per això organitzem cursos de català, castellà i també àrab per a les més joves que s’han criat aquí. Organitzem tallers de formació de drets laborals i fomentem l’accés a recursos bàsics com la salut i l’educació. Setmanalment, organitzem trobades i xerrades on les dones poden compartir experiències i rebre ajuda mútua. A més, també fem tallers de cuina i ioga, que tenen molta demanda. Organitzem excursions culturals que són molt ben acollides. El mes de juliol passat vam visitar amb un guia el Parc Güell i van venir moltes dones.
Què esperen trobar les dones que van a l’associació?
Les dones que venen a l’associació busquen suport i un lloc on puguin ser escoltades. Això en primer lloc. Esperen trobar ajuda per a enfrontar les dificultats que troben en la seva vida diària. Hi ha molta diversitat entre elles, de diferents edats, nivells d’estudis i experiències. Actualment, tenim més de 200 associades de diferents països: del Marroc, principalment, però també del Senegal, el Pakistan, Algèria, Egipte, Bangladesh, Síria i també dones espanyoles.
Moltes dones que venen a l’associació tenen habilitats en la cuina i moltes d’elles busquen treball en l’hostaleria. Per això els cursos de cuina occidental que organitzem són tan importants. La gastronomia és la targeta de visita cultural dels pobles i és fonamental. I en la nostra associació està molt present. Per cert, el mes passat l’Associació de Dones Marroquines de Catalunya va organitzar el 1er. Concurs de Cuscús del Raval. I en la nostra seu, cada any, organitzem la Laylatu Qadr, una de les nits més sagrades del Ramadà, on servim un sopar comunitari per a 150 persones amb ajuda de les voluntàries. Tampoc pot faltar la Festa del Xai, l’Eid al-Adha…
Com aborden el racisme latent que encara existeix en la societat?
Des de l’associació tractem de combatre el racisme amb activitats que promoguin la comprensió i el respecte. Fem tallers i campanyes per a canviar idees equivocades sobre la nostra cultura i religió. També brindem suport a les dones que han sofert discriminació i els ensenyem com defensar els seus drets. És molt dur pujar al metro i veure que la primera reacció instintiva d’algunes passatgeres és agafar-se el bolso amb força. O algunes mirades agressives que perceps al carrer. Aquí parlem sobretot això i els suggerim com abordar-ho.
I això, sense parlar de la discriminació laboral o el difícil accés a l’habitatge…
Les dones musulmanes enfronten diverses dificultats. Sovint troben prejudicis quan busquen treball, especialment si porten hijab. També tenen problemes per a trobar habitatge per estigmes socials. A més, en alguns serveis, com la salut, a vegades no reben la comprensió que necessiten, la qual cosa pot dificultar el seu accés a una atenció adequada.
Quin rol juga la dona musulmana en un entorn confessional i en un entorn secular?
En un entorn confessional, on es comparteix la mateixa religió i cultura, la dona musulmana sol tenir un rol actiu en la vida de la comunitat. Participa en activitats religioses i culturals que la connecten amb la seva identitat i els seus valors. Aquest entorn li dona suport i un sentit de pertinença i sol ser un espai on pot expressar la seva fe sense sentir-se jutjada. En un entorn secular, com el que pot trobar-se en una ciutat diversa i laica com Barcelona, la dona musulmana viu alguns reptes diferents. Aquí ha de trobar un equilibri entre les seves creences i la cultura general, on hi ha costums i valors distints. En aquest entorn, moltes dones s’esforcen per integrar-se i participar plenament en la societat, alhora que mantenen la seva identitat i les seves pràctiques religioses, com l’ús del hijab o l’assistència a la mesquita. Encara que aquest procés pot requerir paciència i superar uns certs prejudicis. Per a les dones religioses musulmanes no existeix el debat sobre portar o no el hijab. Ho portem perquè forma part de la nostra essència.
Fa ja vint anys que es va celebrar a Barcelona el I Congrés de Feminisme Islàmic, com van percebre aquest esdeveniment?, què aporten aquest tipus de trobades a la situació de la dona musulmana?
El I Congrés de Feminisme Islàmic a Barcelona va ser un moment molt important que va permetre parlar dels drets de les dones musulmanes des d’una perspectiva islàmica, trencant estereotips. Aquestes trobades són importants per a mostrar que les dones musulmanes també lluiten per la igualtat i la justícia, integrant els seus valors amb els drets humans. A més, inspiren a moltes dones a viure amb independència i dignitat i a buscar una autonomia necessària per a no dependre del marit.
Quins reptes es plantegen avui des de l’associació?
Un dels majors reptes és crear ponts de comprensió amb la societat per a aconseguir una convivència basada en el respecte. La diversitat no és un problema, sinó una oportunitat per a construir una ciutat més rica i solidària. Estic convençuda que si unim les nostres veus podem aportar molt a aquest objectiu.
