Cirenia Celestino Ortega – CIMAC
NY. – En el fòrum paral·lel que es desenvolupa en el marc de la CSW70 en el qual es va abordar la perspectiva de dones indígenes, ponents procedents de diverses parts del món com el Perú, Mèxic, Guatemala, el Canadà, Nova Escòcia i Austràlia, van denunciar que l’accés a la justícia per a elles s’ha reduït històricament només a comptar amb traductors de les seves llengües maternes als idiomes més comuns però no s’ha integrat la seva cosmovisió en l’atenció, sanció i reparació del mal.
En representació de Mèxic, Ingrid Gómez Saracibar, sotssecretària per a una vida lliure de violències de la Secretaria de les Dones la qual, va destacar que al país existeixen uns 12 milions de dones indígenes enfront de 7 milions d’homes, 68 llengües indígenes i un 12% de dones que no parlen espanyol, la qual cosa exigeix una mirada intercultural perquè aconsegueixin accedir a la justícia.
Fàtima Gamboa, representant de l’organització mexicana Equis justicia para las mujeres, va denunciar les injustícies que viuen les dones indígenes:
“Les dones indígenes reben fins a 6 anys més de presó que una persona no indígena, s’enfronten a extorsions, a l’oblit, a reconèixer la culpa encara que no la tinguin perquè no tenien un advocat».
Gamboa va ressaltar que les barreres lingüístiques no sols impacten en la informació sobre les seves denúncies, sinó que també incideixen en el seu accés al degut procés i en la comprensió de resolucions.
Va recordar casos de dones indígenes torturades sexualment per militars, els quals van arribar a la Cort Interamericana de Drets Humans i les sentències dels quals «són clau», per a incorporar l’enfocament intercultural en l’accés a la justícia per a dones indígenes.
La defensora indígena va recordar que el 2025 va ser declarat «any de les dones indígenes a Mèxic», no obstant això, sentències com la d’Ernestina Ascencio i Inés Fernández, donen compte dels reptes perquè les dones indígenes accedeixin a la justícia ràpida i expedita amb pertinència cultural.
També de Mèxic va ser present Norma Don Juan Pérez, integrant del Consell Col·legiat d’Enllaç Continental de Dones Indígenes de les Amèriques (ECMIA) qui va parlar sobre la importància d’incloure la cosmovisió en l’enteniment i la impartició de la justícia. “Els nostres pobles tenen saviesa cosmo-visió i cosmo-acció. Necessitem a dones indígenes en tots els espais, com a advocades, a l’ONU per a construir polítiques interculturals que donin atenció a les violències contra les nenes i dones indígenes” va assenyalar.
D’acord amb l‘Enquesta Nacional sobre Discriminació (Enadis) 2022 va apuntar el panorama de discriminació que enfronten les dones indígenes a Mèxic:
• El 40.8% d’elles va opinar que els seus drets humans no es respecten.
• Entre els principals motius de discriminació a dones indígenes, es troben: manera de vestir (35.2%); pes o alçada (33.2%); per ser dona (29.4%); per ser indígena o afrodescendent (28.9%); creences religioses (28.3%); manera de parlar (27.4%); classe social (22.6%); edat (21.5%); lloc on viuen (21.4%); opinions polítiques (21.1%); to de pell (17.1%); per ser òrfena o adoptada (16.8); tenir alguna malaltia (9.5%); tenir alguna discapacitat (9.5%) i per la seva orientació sexual (6.2%).
• Les problemàtiques a les quals s’enfronten són falta d’ocupacions (17.8%); obtenció de recursos econòmics (17.7%); atenció mèdica (12.8%); discriminació per la seva aparença (13.4%); educació (10.2%); discriminació per parlar una llengua indígena (8.8%) i falta de respecte a les seves tradicions i costums (6.4%).
• Quant a la cerca d’informació, el 44.4% de dones indígenes va reportar que no li van explicar o li van negar; 20.1% que les oficines queden lluny; 17% que només es troba en internet on no tenen accés; 15.1% se li dificulta utilitzar una computadora; 12.6% desconeix on buscar informació i el 8.8% no entén el que diu perquè només està en espanyol.
• L’Enadis 2022 va estimar que al 26.9% de la població indígena se’ls va negar els seus drets en els últims cinc anys. En el cas de les dones, el 54.4% no va rebre suports socials; 46% atenció mèdica; 24.7% atenció o serveis en oficines de govern; 7.2% no se li va permetre ingressar a un banc, negoci o centre comercial; 10.5% no se li va permetre continuar estudiant; 15.2% a un treball i ascens i al 10.3% a un crèdit d’habitatge, préstec o targeta. Així mateix, l’Enadis 2022 va calcular que al 92.7% de les dones indígenes a la qual se li van negar els seus drets, no va denunciar davant les autoritats perquè van pensar que no els farien cas o era pèrdua de temps.
• Finalment, entre les situacions i ocurrència de discriminació cap a elles, van estar mirades incòmodes (15.8%); insults i burles (14.8); interrogació o detenció sense motiu (1.2%); amenaces o empentes (5.8%); dany físic o vandalisme a les seves propietats (2%); agressió intencionada (4.4%); rebuig o exclusió (3.5%) i obligació de sortir de la comunitat (0.8%).
El Panell
A aquest fòrum es va sumar la presència de Padma Raman, directora executiva de l’Oficina de Dones a Austràlia qui va destacar que “a tot el món les dones indígenes viuen les conseqüències de la colonització, patriarcat i la seva institucionalització” , per la qual cosa el seu accés a la justícia s’enfronta a barreres sistèmiques, reforçades per institucions i tradicions que requereixen un canvi profund.
D’altra banda, Verónica de León Xovin de Guarcas, jutgessa presidenta del Tribunal de Sentència Penal per Delictes de Feminicidi i altres formes de Violència contra la Dona del Departament de Chimaltenango, Guatemala, va ressaltar que no depèn només de jutges sinó de tot el sistema de justícia, és a dir, representa un desafiament estructural vinculat que consideri la desigualtat històrica, ètica, de territoris i gènere.
Rechie Aileen Valdez, Ministra de les Dones i Igualtat de Gènere del Canadà va demandar la falta de reconeixement a les lleis indígenes en el sistema de justícia institucionalitzat. En això va coincidir Andrea Paul, cap regional de l’Assemblea de Primeres Nacions de Nova Escòcia.
Sarah Douglas, Directora Regional Adjunta de l’Oficina Regional d’ONU Dones per a les Amèriques i el Carib, va reflexionar sobre el miratge de la igualtat, va dir que: “Les dones mai han estat tan a prop per a aconseguir la igualtat i al mateix temps tan a prop de perdre-ho tot”.
Per això, la Ministra de les Dones i Igualtat de Gènere del Canadà, va fer una crida a acatar la recomanació 39 del Comitè d’Expertes de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les seves sigles en anglès) que busca facilitar la participació de dones indígenes en la construcció de les polítiques per a l’accés a la justícia.
Va dir que no es tracta de comptar amb traductors únicament per a parlar d’interculturalitat, sinó d’un canvi en el sistema de justícia institucionalitzat que involucri a les dones indígenes en la impartició, en la conformació de les institucions i en la redacció de les lleis.
Marisol Escudero, subdirectora d’incidència de Ipas Amèrica Llatina i el Carib, va assenyalar els reptes que enfronten les dones indígenes com la criminalització en casos d’emergències obstètriques, falta de continuïtat i impunitat en casos de violència sexual i sistemes de justícia sense sensibilitat sobre la discriminació que viuen.
Finalment en la seva intervenció, Jackeline Odicio Odicio, de la Federació de Dones Kakataibo (FEMUKA) del Perú, va cridar a l’articulació de les dones indígenes de les Amèriques “A enfortir la nostra veu col·lectiva. La incidència és més forta si anem juntes”.
