Fabiola Gutiérrez González*
En el marc dels 30 anys de la Convenció Belém Do Pará i la IX Conferència d’Estats Part del Mecanisme de Seguiment de la Convenció, activitats realitzades recentment a Xile, conversem amb Majo Corvalán, periodista, activista feminista, integrant de l’Associació pels Drets de les Dones (ADEM) i cofundadora de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal Segur i Gratuït a l’Argentina sobre l’impacte de les polítiques regressives del govern de Milei i el rol dels mitjans de comunicació pública.
En temps on ha de prevaler la bona governança democràtica, com s’han vist afectades amb el tancament de mitjans públics?
Sí, com dius, jo crec que afecta la democràcia i l’afebleix perquè les mesures d’aquest Govern afecta drets fonamentals i que han servit per a atacar la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió. D’una banda, aixecar la pauta publicitària de tots els mitjans. D’altra banda, atacar als mitjans que eren dependents de l’Estat, a través del tancament de l’agència estatal de notícies Télam, o els acomiadaments massius de treballadores i treballadors de Ràdio Nacional, de la Televisió Pública, la qual cosa és una amenaça per a la població i per a la democràcia del país.
No sols ha existit un buidatge dels mitjans públics, també hi ha persecució.
És molt important esmentar la persecució a periodistes quan estan fent reportatges al carrer i quan hi ha repressió policial en les marxes. No els deixen treballar, sobretot als que fan despatxos des d’exteriors, que saps que estan realitzant cobertures en el límit del que està succeint, gairebé en la primera línia, com succeeix en les manifestacions.
Ens preocupa la resolució que va treure la Ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, per a fer ciberpatrullatge perquè podria habilitar una vigilància massiva en xarxes socials. Segons la resolució 428, les forces podran monitorar el que succeeix en la web d’accés públic i fonts digitals obertes. Això vol dir, que podran entrar en aquells llocs d’internet l’accés de la qual no implica una transgressió al dret a la intimitat de les persones, però que no deixa de ser una afectació a la llibertat d’expressió. Controlar el contingut, que moltes vegades són el portal d’entrada per als mitjans de comunicació alternatius i les xarxes feministes, que són espais autogestionats, que nosaltres aconseguim ocupar perquè és un territori de conquesta, de disputa i territori d’activisme. Estem en risc i sofrirem un ciberpatrullatge que ens pot portar conseqüències legals i, segons la ministra, d’amenaça de presó.
Convenció Belém do Pará i llei model sobre violència digital contra les dones.
La IX Conferència va reunir representants dels Estats Part de la Convenció Interamericana per a Prevenir, Sancionar i Erradicar la Violència contra la Dona, Convenció de Belém do Pará, principal instrument regional enfront de la violència de gènere, en el marc del seu 30 aniversari i dels 20 anys de la creació del seu Mecanisme de Seguiment, el MESECVI, òrgan establert per a monitorar l’efectiva implementació del tractat. Així mateix, van participar representants d’organitzacions de la societat civil, d’organismes internacionals i agències de Nacions Unides.
Es van presentar els avanços en el procés d’elaboració d’una Llei Model Interamericana per a prevenir, sancionar i erradicar la violència contra les dones facilitada per les noves tecnologies. Les autoritats van acordar continuar impulsant aquest esforç amb la finalitat d’aportar eines per a garantir una regulació regional de les noves formes de violència exercides a través de mitjans digitals.
Mónica Maureira, periodista feminista, integrant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) i experta xilena davant el MESECVI en entrevista amb l’Observatori de Gènere i Equitat va dir que “les tecnologies de la informació i la comunicació són un espai o una eina política que les dones han utilitzat (…) i és important que continuïn sent utilitzades, però amb polítiques de transparència, amb polítiques de resguard respecte a les empreses, i que òbviament no siguin vehicles per a promocionar la violència de gènere, perquè aquesta no és només virtual, sinó que clarament, cada vegada hi ha més evidència, que el que succeeix aquí [en les plataformes digitals] té una correlació en la realitat, i aquesta és física, sexual i psicològica”.
*Coordinadora general de la Xarxa de Periodistes i Comunicadores Feministes de Xile i integrant de la Coordinació Col·legiada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere
