Text i foto Julie Go, Forum Femmes Journalistes de la Mediterranée
La situació de les dones a França no és de color rosa. La reivindicació principal dels moviments feministes francesos és l’acompanyament de les dones en cas de denúncies per agressions sexuals i maltractaments conjugals. Segons l’Observatoire national des violences faites aux femmes (“l’Observatori de les Violències cap a les Dones”) entre el 10% i el 12% de les víctimes denuncien, i entre elles, menys de la dècima part obté justícia. Els terminis són llargs i les investigacions estan mal fetes.
Molt recentment i en gairebé tot el món occidental, el cas més mediàtic és el de Gisèle Pelicot, una dona de Mazan el marit de la qual la va drogar durant anys per oferir-la a altres homes i que ells la violessin mentre dormia. Entretant ell gravava tota l’escena. Aquests homes eren reclutats a través d’un fòrum titulat en francès “A son insu” (“sense que ella ho sàpiga”). Cinquanta dels vuitanta homes filmats han estat identificats i estan sent processats. Malgrat tot, alguns neguen la violació argumentant que creien que a Gisèle Pelicot (qui estava adormida a causa de les drogues en el moment en què la penetraven) «li agradava això».
El marit va ser arrestat inicialment per filmar sota les faldilles de dones en un supermercat, i després el seu ordinador va ser revisat. Així va ser com van trobar els vídeos. El seu ADN també sembla relacionat amb un cas d’assassinat i un altre de violació seguit d’un intent d’assassinat. Tots dos casos van passar als anys noranta.
Un altre cas és el d’una jove de 19 anys anomenada Philippine, que va ser assassinada per un home que ja havia violat abans i havia estat condemnat a només cinc anys de presó. Va violar i va assassinar aquesta dona pocs dies després del seu alliberament. Com que aquest home és d’origen immigrant, els nacionalistes utilitzen aquest fet en contra de les persones migrades en general, però per a les feministes el problema és que una pena de cinc anys és massa curta per a una violació.
El 2018 i 2019 hi va haver un moviment molt important contra la violència conjugal que es va ensorrar quan la seva iniciadora, Marguerite Stern, va ser acusada de “transfòbia”. Es va fer una recaptació de fons en línia per pagar un sicari per assassinar-la per transfòbia, i després ella es va acostar a la dreta radical, publicant un llibre titulat “Transmania”. Aquesta obra va ser publicada per una editora considerada propera a l’extrema dreta. El resultat demagògic és que aquest llibre ha estat acusat d’incitar l’odi envers les persones trans.
El moviment feminista francès està molt dividit sobre la definició de la paraula “dona” (és dona qualsevol persona que diu ser-ho?, o per això cal haver nascut amb sexe femení?). Però no és l’únic punt problemàtic. També hi ha tensions sobre la prostitució (França prohibeix el consum de dones en situació de prostitució) i la qüestió del foulard-vel islàmic.
El 8% dels francesos són de cultura musulmana. Fins als anys 1960, el Marroc i Tunísia eren colònies de França i Algèria era un departament francès (com qualsevol regió ho és a Espanya). La gent que va emigrar a França en aquella època no va emigrar tècnicament –en el sentit que legalment no van canviar de país– però segueix havent-hi racisme cap als seus descendents.
Moltes feministes alerten que el foulard-vel no és necessàriament musulmà, sinó un símbol de la seva versió religiosa radical, i que des dels noranta hi ha hagut una explosió del seu ús dins de la població de cultura musulmana (que és present des dels anys quaranta i cinquanta). Altres feministes titllen la crítica a les peces que tapen la identitat o part del cos de les dones, d’islamofòbia i racisme.
Les desigualtats entre homes i dones no només fan referència a la qüestió de les violències sexuals, sinó també a les desigualtats salarials, les diferències quant a l’orientació educativa (les dones estan més inclinades a no triar carreres científiques, etc.). Tot i això, davant la magnitud de les agressions sexuals (violacions dins de la família o pederàstia són gairebé un tabú) i la pèrdua d’energia que representen les tensions internes, els moviments feministes francesos semblen centrar-se en la qüestió de la gravetat de la violència sexual.
