Per Almudena Yolanda Mesones i Justine Paramio
Fàtima Laghrib és una emprenedora espanyola i marroquina que resideix a L’Hospitalet des de fa 55 anys. Va arribar a Catalunya a l’edat de sis anys, i des de petita va sentir una gran passió pel món de la perruqueria, l’estètica i el maquillatge. Durant deu anys va impartir classes d’estètica abans de dedicar-se a l’estilisme per a bodes, especialitzant-se en núvies àrabs. Amb l’experiència adquirida va crear la seva perruqueria: Fàtima, però no es va detenir aquí, i va crear la seva pròpia marca de moda Caftan Palace, amb la qual dissenya i confecciona roba inspirada en les seves arrels. La seva marca va aconseguir tal reconeixement que va ser convidada a participar en passarel·les de Tànger entre altres esdeveniments.
Després de dos negocis destacats a L’Hospitalet, Fàtima va sentir la necessitat de contribuir a la societat i va fundar una entitat de suport social basada en l’escolta activa: Lector Genial. Plena d’idees mai es va deixar minimitzar per la mentalitat masclista de la societat. Va saber transformar la seva sensibilitat i empatia en fortalesa, i va emprar la seva creativitat per a aportar a la comunitat un espai d’ajuda i expressió.
Quina importància li dones a les teves arrels?
Una no pot negar d’on és. Pots néixer aquí, com les meves filles o les meves netes, però intento que coneguin les seves arrels i la seva cultura. Per a mi, una persona sense arrels no és ningú.
I com va sorgir la idea de llogar vestits àrabs?
Vam començar a pensar, per què no fem vestits també àrabs i els lloguem? Vam pensar en el món del lloguer de roba àrab, que no existia. La gent no volia comprar un vestit per a un dia que costava 400 o 500 euros. Per això va sorgir la idea del lloguer.
La idea de Lector Genial, com et vas inspirar?
En el món de la perruqueria la gent necessita ser escoltada. Jo a vegades al·lucino quan la gent ve i t’explica coses sense conèixer-te. Hi ha persones que ja saben més sobre la teva trajectòria de vida, i altres que comencen a explicar-te la seva vida, Llavors ajudem fins a on i com podem. Si donem una mà a qui ho necessiti de veritat, doncs, això és bo.
Com funciona Lector Genial ?
Va sobre contes. Per exemple, jo començo, i ho penjo a la pàgina web, tu ho segueixes, i escrius quatre, cinc, o sis paràgrafs sobre aquesta base d’aquest conte que jo vaig iniciar. Després, tu ho deixes i contínua una altra persona, i aquest conte al final es fa un llibre.
És anònim o per a escriure necessito registrar-me?
És una web, no fa falta que posis el teu nom. Expresses i expliques el que tu necessites explicar-li a algú, però que ningú sàpiga qui ets i això és de gran ajuda. Perquè la persona que té un problema no vol parlar d’això, llavors l’explica com un conte. Disfresses una miqueta, canvies el teu nom, canvies la teva situació, ho fas com un conte i tu ja t’has tret aquest malestar.
Quin tipus d’històries trobes a Lector Genial?
De tot. A vegades el que hi ha és el problema de moltes dones avui dia, per desgràcia, la gent jove amb estudis i carreres està maltractada, i al mateix temps li dona pudor o li fa vergonya explicar-ho.
On creus que està l’ajuda en el projecte?
Suposem que t’han explicat una cosa molt íntima d’ells i li has ajudat o ho has intentat. Jo soc gran i sé gestionar els meus problemes, però a vegades se m’escapa de les mans. I el projecte en general ha estat una via. Volíem tenir una cosa diferent, no tipus psicòleg, perquè no tenim psicòlegs, tenim gent que et pot informar.
Quantes persones formeu part del projecte actualment?
Quan vam començar, érem 12, i ara som unes cinc o sis. Algunes persones s’han anat desvinculant una miqueta.
Com reacciones quan una persona ve a demanar-te ajuda?
La meva vida privada és aquí en una motxilla, agafo la meva vida personal i la deixo en la motxilla. Quan surto, tanco, agafo la meva motxilla privada i deixo la laboral, perquè si no, et tornaries boja. Mai porto temes de treball a casa.
Sents que és diferent ser dona ara que abans?
Abans t’educaven, i si et casaves, havies de deixar de banda la teva carrera. La teva funció era procrear, tenir fills i ja està. I bé, ara, com en els 90 aquí, les dones són cada cop més independents i més avançades, tot i que encara ens queda molt camí per fer.
Què li diries a les teves filles i netes?
Que es cuidin a si mateixes, però sobretot que es respectin a si mateixes i respectin als altres. Si no et respectes tu mateixa, ningú ho farà. I que coneguin, encara que hagin nascut aquí, les seves arrels que són àrabs. Això no vol dir que hagin de separar-se de la resta del grup o de la resta de la gent, si no que se sentin més orgulloses del que són i d’on venen.
Has viscut racisme durant tots aquests anys?
Bé, el tema del racisme és molt complex. A mi mai m’han dit: tu no treballis, tu no ensenyis, tu no pots. Hi ha racisme, però hem de fer una autocrítica tots. Per exemple, en el tema de la política, a mi m’agradaria fer-li una entrevista a algú de Vox i que vinguin a dir-me on m’he d’integrar, com és la integració per a vosaltres? Jo treballo, pago els meus impostos, ajudo en el que puc, faig una vida normal. A nivell personal, no has de fer res si faig o no el Ramadà.
Com ha canviat el barri des que vas arribar?
Dels 80 fins als 90 va haver-hi una època molt dolenta. Per desgràcia es va ficar el món de la droga a L’Hospitalet i bé, ha passat molta gent per allí i ha mort moltíssima. Però, malgrat la droga, hi havia una mica de respecte per al barri. Dels 90 fins al 2010 L’Hospitalet va estar bastant bé. Ara està molt saturat. Hi ha inseguretat, vas pel carrer i per desgràcia et roben, veus gent que és aquí asseguda tot el dia prenent-se llaunes, fent botellón, i això sí que ha degradat una miqueta la ciutat. No t’agrada veure el teu barri així, i és el que t’afecta més, perquè el teu barri no era així. Llavors això sí que et molesta i t’afecta.
Quin és el teu consell per a les persones qui volen perseguir els seus somnis?
No deixis la teva idea en un calaix. Lluita pels teus somnis, encara que no surtin bé. És igual l’àmbit, el negoci, la carrera, l’ofici… Si vols alguna cosa, lluita per això.
