Sempre contra l’apartheid sexual: Dona, Vida i Llibertat

Sempre contra l’apartheid sexual: Dona, Vida i Llibertat

Yolanda Alba, Fòrum Femmes Journalistes Méditerranée (FFJM) et Ligue du Droit International des Femmes (LDIF)

Tant la Ligue du Droit International des Femmes com el Fòrum Journalistes de la Méditerranée prioritzen en el seu activisme feminista la reivindicació del concepte «apartheid per raó del sexe» en l’àmbit internacional. En aquest sentit, vull destacar dos llibres importants i significatius que cal conèixer perquè el problema persisteix en els nostres dies i contribueixen a la nostra finalitat per a erradicar l’enorme discriminació d’aquest sistema imposat contra les dones. La pràctica de l’apartheid del sexe porta no sols a la pèrdua del poder social i econòmic de les dones, sinó que també condueix a la violència i la submissió.

La tragèdia havia commogut tota França quan la premsa va revelar que una jove havia estat cremada viva, tancada en el local de les galledes d’escombraries d’un bloc de pisos en una de les ciutats dormitori als afores de París, el 4 d’octubre de 2002, per un adolescent xulo i fatxenda que havia decidit “castigar-la”: ella es va negar a obeir la seva ordre de ser a l’hora en el seu barri.

El llibre relata amb gran detall la seqüència dels esdeveniments, incloses les actes del procés penal i els informes pericials, i relata les audiències en el Tribunal penal de Créteil i després a Bobigny. La història dels i les amigues de Sohane és commovedora per punxant.

La tragèdia de la mort de Sohane Benziane va entrar a la Història: per primera vegada un crim va ser declarat sexista; i això suposava la fi de la companyonia amistosa entre nois i noies de barris marginals que compartien les mateixes ambicions socials donant pas a l’associació feminista emblemàtica “Ni putes ni soumises” i a la Marxa de les Joves el 2003.

Tot havia canviat i la tensió era cada cop major fins que els disturbis de 2005 van incendiar els suburbis. Una vegada més, només les veus dels nois es van sentir en els mitjans. Sabem la resta. Vint anys després… el 2021, 122 dones van ser assassinades per homes, i 87 enguany…

Aquest llibre podria haver-se anomenat “Sohane, el judici”, perquè el seu objectiu no és despertar compassió, sinó donar a conèixer i destacar el moment en què la societat francesa va fer justícia a la nostra germana…

Les autores d’aquest llibre són:

Annie Sugier (1942) física nuclear i activista feminista francesa. Va saltar a la fama el 1989 com la primera dona a ser ascendida a la direcció de la Comissió d’Energies Alternatives i Atòmica (CEA) de França. És l’actual presidenta de la Ligue du Droit International des Femmes.

Linda Weil-Curiel, va començar la seva carrera com a advocada en el Col·legi d’Advocats de París el 1973. El 1982 va fer un primer esforç important per a aconseguir que la mutilació genital femenina fos reconeguda com a delicte i que els seus autors fossin jutjats per un tribunal penal. El 2006, es va convertir en part civil en el cas Sohane Benziane. Pertany a la Comissió per a l’Abolició de la Mutilació Genital Femenina (CAMS) i a la LDIF.

El segon llibre proposat és “Femmes engagées” de la iraniana Sorour Kasmaï, escriptora i traductora franc-iraniana, que reflexiona sobre el seu exili i la seva fugida a cavall per les muntanyes del Kurdistan, la seva passió per la literatura i la seva lluita pels drets de les dones a l’Iran.

Compte la història de la resistència de les dones iranianes, marcada per figures emblemàtiques i lluites per l’emancipació contra un règim patriarcal i autoritari. Sorour també comparteix el seu compromís a través de les seves obres literàries, en particular la seva contribució al treball col·lectiu de dones iranianes “Dones, Vida, Llibertat”.