Cirenia Celestino Ortega – CIMAC
NY. – Segons el Global Witness, el 2024, 146 defensors ambientals van ser assassinats o desapareguts en el món, el 82% dels casos van ocórrer a Amèrica Llatina, la qual cosa converteix la regió en la més perillosa per als qui protegeixen la naturalesa i el territori, situació que s’aguditza exponencialment si s’és dona.
Durant el Fòrum “Trencant el silenci: barreres per a l’accés a la justícia per a dones defensores de l’ambient”, realitzat en el marc de la CSW70, Valentine Sebile integrant de la Coalició Internacional per la Terra (ILC, per les seves sigles en anglès) va parlar del panorama de criminalització de defensores ambientals i l’accés a la justícia per a elles a tot el món on va reconèixer que “casos com el de Bertha Càceres– defensora mediambiental d’Hondures assassinada el 2016- ens recorda a les defensores que no van poder arribar per la violència, unes altres per falta de finançament o d’obtenció de visa”.
Sebile va destacar que encara manquen dades desagregades per sexe per a dimensionar la violència contra les defensores i els seus impactes. “Entre 2023 i 2024 d’un 35% dels atacs contra defensors no se sap el sexe”, encara que la documentació i la recerca és necessària per a explicar la violència. Segons aquesta defensora “documentar no basta si els sistemes de justícia no funcionen”.
Així mateix va detallar que les defensores s’enfronten a estratègies de silenciament de les seves veus i demandes, a càrrecs fabricats, processos judicials entorpits i sense perspectiva de gènere els quals responen a interessos dels quals es beneficien grups de poder.
“Els atacs no són accidents, són símptomes de models de desenvolupament extractivista i sistemes patriarcals als quals se suma la discriminació històrica contra els pobles indígenes i dels sistemes de justícia que rarament responen” va assenyalar Sebile.
“Els riscos de violència contra les defensores del medi ambient sumen interseccions complexes resultat de múltiples discriminacions. És a dir, als riscos de la defensa del territori se suma la realitat dels conflictes socials i ambientals, els interessos econòmics i la desigualtat de gènere estructural”, així ho va assenyalar Mónica Xavier, directora de l’Institut Nacional de les Dones (Inmujeres) de l’Uruguai.
Xavier va cridar a institucionalitzar els acords internacionals com el d’Escazú i l’Acord de Tlatelolco sobre el dret a la cura per a la seva implementació més enllà dels governs canviants: “hem de visibilitzar la relació amb la naturalesa basades en la cura i la sostenibilitat del medi ambient”.
Durant la seva intervenció, Sarah Douglas, directora regional adjunta d’ONU Dones per a les Amèriques i el Carib, va reconèixer que encara que existeix un marc normatiu internacional que anomena a la protecció de les defensores del medi ambient, com l’Acord d’Escazú, “no sempre es tradueixen en respostes concretes i oportunes”.
La violència contra les defensores, va referir Douglas “busca deslegitimar la seva labor i reforcen patrons de desigualtat i exclusió que afecta dones indígenes rurals i afrodescendent històricament marginades.”.
L’experta del Brasil, Letícia Leobet, de l’Institut Geledes de la Dona Negra, va cridar al reconeixement de defensores de drets ambientals i a l’enfortiment de la societat civil de la regió per a impulsar els acords regionals que busquen la sostenibilitat amb enfocament mediambiental i de gènere. “Un altre model possible de desenvolupament en la nostra societat. Justícia és més integral si és amb justícia racial, social, econòmica, ambiental i de gènere”, va assenyalar Leobet.
Adriana Salazar, indígena aymara de Bolívia, va narrar els obstacles que viuen les defensores joves indígenes del medi ambient, com la dificultat lingüística per a denunciar la violència; la migració forçada derivada de la sobreexplotació dels recursos de les comunitats, discriminació per ser indígenes en arribar a les ciutats i la criminalització a l’hora d’interposar denúncies.
La justícia ha d’incorporar la mirada indígena. D’acord amb Salazar, les injustícies passen primer pel cos de les dones i han estat en els processos de colonització manifestats en les terres “els conflictes que avui vivim com el del Congo, Palestina i Veneçuela són pel territori. Requerim aliances sud-sud per a la nostra defensa”.
“El nostre cos, el primer territori lliure de colonització” va puntualitzar Salazar.
