Cemre Ulker, periodista experta en derechos humanos
Foto: www.ilketv.com.tr
La governança democràtica representa més que el dret al vot; proporciona un marc interseccional on la llibertat d’expressió, les institucions independents, l’Estat de dret i els drets de les dones es coordinen per a garantir el respecte i la protecció dels drets humans fonamentals de tota la ciutadania. Malgrat la importància crucial de les democràcies per a que sorgeixin societats pacífiques i justes, segons l’Informe V-Dem Democracy 2025, és una realitat lamentable que, per primera vegada en dues dècades, gairebé el 72% de la població mundial viva en règims autocràtics.
Turquia també té la seva part en aquesta ona global de reordenament geopolític accelerat. Com a règim híbrid a la vora de l’abisme, Turquia es mou ràpidament cap a una polarització extrema i adopta pràctiques d’autocratització amb accions estatals per a silenciar a periodistes crítics, limitar la llibertat d’expressió, i influir políticament en la independència del poder judicial. El ressorgiment d’aquesta extrema pressió política, en totes les esferes de la vida, té una influència perjudicial per als drets humans i definitivament, implicacions desproporcionals en la vida de les dones, molt més en les dones professionals dels mitjans de comunicació.
Freedom House continua incloent a Turquia en la seva categoria de “No Lliure”, mentre que l’Informe d’Expressió Global d’Article 19 assenyala a aquest estat híbrid com “En Crisi”. Atès que el dret a l’accés a informació independent i creïble, així com a espais per a la llibertat d’expressió, és un dels pilars d’una pau positiva i sostenible, és imperatiu que la repressió de l’Estat de dret segueixi un patró similar. A causa de la creixent presència de poders judicials amb motivacions polítiques, es denuncia un patró sistèmic de disminució de les violacions contra actors de la societat civil, defensors de drets humans i periodistes, particularment a Turquia.
D’altra banda, la digitalització de la defensa dels drets humans i el desenvolupament sostenible comporta les seves pròpies mesures progressistes i restrictives. Si bé la intel·ligència artificial i les últimes tecnologies han obert diverses portes, això també es reflecteix en la restricció de l’accés a les dones periodistes, amb el creixent clima d’intimidació i persecució en les plataformes digitals. Aquesta terrible realitat també es reflecteix en la base de dades de la Coalició per a Dones en el Periodisme (CFWIJ), on Turquia figura com el principal país responsable de la violència contra les dones periodistes.
En aquesta situació actual, les dones periodistes a Turquia s’enfronten a severes mesures que limiten la seva capacitat per a exercir la seva labor i garantir que la ciutadania rebi informació imparcial i sense filtres sobre l’actual crisi política, econòmica i judicial del país, la qual es va agreujar després de l’empresonament de l’alcalde electe d’Istanbul, Ekrem Imamoglu. Aquest fet va desencadenar protestes en tot el país, on la ciutadania va alçar la veu contra aquest acte desenfrenat que busca eliminar al líder emergent de Turquia, amb creixent popularitat i amb la possibilitat de derrotar al president Erdogan en la pròxima ronda d’eleccions presidencials. Considerant la pressió política actual i l’extrema polarització de la societat, l’auge de les dones periodistes també està en augment. L’assetjament legal i les detencions arbitràries continuen sent les formes més freqüents de repressió. CFWIJ informa d’un augment del 160% en les accions legals que limiten l’espai de les dones periodistes a Turquia.
L’editora de Bianet, Tugce Yilmaz, va ser detinguda recentment després de ser acusada d’haver interactuat amb un grup de joves armenis sota el pretext de “denigrar públicament a la nació turca, a l’Estat de la República de Turquia i a les institucions i òrgans de l’Estat”, segons ho estipula l’article 301 del Codi Penal turc. La periodista independent i membre de Reporters Sense Fronteres, Elif Akgul, va ser alliberada recentment després de més de tres mesos de presó després d’un atac a gran escala perpetrat sota el suposat argument de l’Estat de lluitar contra el terrorisme, com a part de la recerca contra el Congrés Democràtic dels Pobles. Les reporteres Elif Bayburt, Nisa Suï Demirel i Zeynep Kuray també van ser detingudes arbitràriament per la seva cobertura de diverses protestes contra el recent empresonament de l’alcalde d’Istanbul, ja que la seva presència va documentar la violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics. Recentment, les dades personals de la periodista Nevsin Mengu, una veu dissident crítica, també es van publicar en xarxes socials, la qual cosa la va convertir en el centre de les campanyes de difamació en línia dels trolls.
Encara que moltes d’aquestes periodistes són alliberades posteriorment, les prolongades recerques, les prohibicions de viatge i el freqüent risc de reempresonament continuen alimentant un clima de por i intimidació entre periodistes el treball de les quals mai constitueix un delicte. L’auge de les campanyes digitals de desinformació i el ciberassetjament contra periodistes continua representant importants amenaces per a la seguretat dels qui busquen informar només la veritat a Turquia.
