Per Sonia Potoy i J. Palomés
Luz Helena Ramírez Hache és mare, dona migrant i colombiana, activista en defensa del drets humans, investigadora social amb formació en salut mental i acompanyament a víctimes de violència política i té un màster en Estudis Llatinoamericans. És sòcia fundadora de l’Associació Migració i Economia Social i Solidària (MigrESS), creada el 2017, i agregada al Cercle de migracions i economia cooperativa de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona – Coòpolis des del 2018.
Què és MigreESS i quins són els seus objectius?
A grans trets, Migress és un espai formatiu per a persones de l’àmbit del cooperativisme i la economia social i solidària de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Neix l’any 2016 en el marc de la primera edició del postgrau d’Economia Social i Solidària (ESS), quan algunes participants ens vam adonar de la manca de diversitat de l’ESS i de com sovint les persones migrants i racialitzades queden fora d’aquest circuit.
Fa dos anys vam ser premiades per l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar una guia educativa adreçada al professorat per abordar l’antiracisme i que presentarem aquest novembre. A més, fem acompanyaments a equips que vulguin incorporar aquesta perspectiva antiracista a les seves pràctiques i també fem molta incidència política.
En què consisteix l’economia social i solidària?
La definició que més ens agrada és la que fa l’investigador argentí José Luis Coraggio, tot un referent en el camp de l’economia social. Ell parla de “pràctiques”. Més enllà d’una forma jurídica determinada, aquestes “pràctiques” han d’incloure, fonamentalment, l’antiracisme, l’anticapitalisme i el feminisme, que posin en el centre la vida i respectuoses amb el nostre entorn.
Deies que les persones migrants i racialitzades tenen molt poca presència en l’àmbit de l’economia social
El cooperativisme, segons els seus principis i el seu ideari, hauria de ser l’espai on la perspectiva antiracista es pugui desenvolupar i, així, ser un espai de desenvolupament laboral del sector migrant i dels sectors populars de la societat. Malauradament, i fruit que totes les persones estem socialitzades en una estructura racista, en totes les entitats, incloent les cooperatives, es reprodueixen els estereotips discriminatoris i l’estructura laboral de la societat.
Hem de repensar el cooperativisme perquè esdevingui una eina de transformació d’aquestes situacions. Si pensem en un país com Catalunya, que té un 16% o 17% de persones migrades, aquestes persones es troben infrarepresentades en les entitats vinculades a l’economia social i solidària i en el teixit associatiu. La representació i presència de les persones migrades en aquest sector és mínim, mínim.
I com es pot revertir aquesta anomalia?
Nosaltres plantegem una transformació d’això i hem d’incidir en aquesta transformació. I per això, primer cal reconèixer que existeix el paternalisme, l’assistencialisme, etc. i que reproduïm aquests esquemes, aquestes jerarquies. Cal un exercici conscient i polític i hem d’utilitzar les eines de les que disposem per transformar aquesta estructura. El capitalisme es reprodueix i es manté gràcies a una estructura que fa que uns països puguin enriquir-se per l’apropiació dels recursos naturals d’altres països empobrits i, en conseqüència, la migració aporta al capitalisme un exèrcit de ma d’obra gairebé sense drets i en situació de total precarietat per ocupar-se de feines precàries que ningú vol. A partir del reconeixement de la font dels processos migratoris es pot lluitar contra aquest model econòmic que reprodueix aquestes lògiques.
Quines eines disposeu vosaltres per afrontar aquesta discriminació?
Ens hem de qüestionar, per exemple, els processos de selecció de personal a les cooperatives, i com podem incorporar a les plantilles persones migrades, com podem enriquir les nostres entitats amb la incorporació de persones provinents de contextos culturals diversos. Nosaltres, des de MigrESS, des de Coop57, què és una cooperativa de serveis financers, i des de la resta d’entitats de la xarxa de la que formem part, el que fem és denunciar totes aquestes dificultats i poder disposar de les eines diferencials per acompanyar aquestes estratègies.
Quines són les dificultats amb les que s’enfronten les persones migrades que s’apropen al món cooperatiu?
Primer de tot: quan una persona arriba amb una situació administrativa irregular no té cap dret polític. No té dret a participar de cap manera. Així, des del cooperativisme hem de lluitar contra la llei d’estrangeria que vulnera els principis del cooperativisme, com ara l’autoorganització i l’autogestió.
Dit això, la principal dificultat, però no la única, és el tema administratiu. Tot l’entramat d’estrangeria és totalment racista, classista i patriarcal. Una persona per regularitzar la seva situació, a més de demostrar la “integració” -un terme aquest que considerem força problemàtic i ambigu- ha de comptar amb una oferta laboral de jornada completa pel salari mínim interprofessional. Però no només això: la manca d’accés al finançament per a un projecte econòmic determinat, la impossibilitat de poder capitalitzar la prestació de l’atur, el desconeixement de les pròpies lleis i el seu funcionament, etc. fan molt difícil que una persona migrant o un grup de persones migrants puguin tirar endavant una cooperativa.
Altre aspecte quer vull mencionar és que els projectes econòmics de persones migrants i racialitzades que estan sorgint, no només en el règim cooperatiu, perquè són els menys significatius, sinó d’associacions, és que es troben en sectors centrats bàsicament en serveis, en cures i atenció a persones que són àmbits molt precaris. S’hauria d’apostar per una política de contractació de persones migrants racialitzades en tots el àmbits.
Parles d’una llei d’estrangeria totalment racista i discriminatòria
Abans, vull remarcar que no existeix una crisi migratòria. És una mentida. La narrativa falsa de que venim a treure els llocs de treball a la gent d’aquí no és certa. Hi ha nombrosos estudis que ho desmenteixen. En moments de crisi, es busca un boc expiatori i en aquests temps és la migració. Ja fa uns anys que estem assistint a un enduriment de les polítiques migratòries limitant els drets de les persones migrants i amb discursos de criminalització dels drets dels migrants. Aquesta criminalització de la migració també s’ha d’emmarcar en un concepte de classe, perquè aquesta criminalització apunta a la migració precària i empobrida i no a aquella migració amb més consistència econòmica i que ara està tan present.
En el cas de l’Estat espanyol, per exemple, el govern, que s’anomena el més progressista de la història, ha estat el que ha impulsat el pacte migratori que, de facto, acaba amb el dret d’asil i que ha desenvolupat tota mena de polítiques antimigratòries. En altres països europeus, paradoxalment, han estat els partits Verds els que han desenvolupat les polítiques antimigratòries. Estem presenciant una dretanització de tot l’espectre polític…
A més, la ultradreta creixent a tota Europa i el seus discursos d’odi apunten principalment als migrants
És un desastre! No estem ni de bon tros en un moment propici per a les causes dels pobles i les persones oprimides precisament per l’augment de les polítiques i discursos d’extrema dreta. Però hem de confiar en les mobilitzacions socials. Partim de la base que la migració és un dret recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans!
Al capdavall, l’Estat espanyol té la llei d’estrangeria que necessita, ja que és aquesta ma d’obra migrant empobrida la que se n’ocupa de totes aquelles tasques que amb la població local no pot cobrir totalment: el sector de la construcció, de l’agricultura, de les cures i atenció a les persones, que són principalment dones migrades… Darrera d’aquests discursos d’odi no hi ha altra cosa que la perversa criminalització del més feble de la cadena.
Cal dir, però, que aquests discursos d’odi i antimigració no són exclusius de l’extrema dreta. El racisme es troba en tots els àmbits. Ser feminista o cooperativista no et preserva del racisme. Tota lluita transformadora, sigui el feminisme o el que sigui, ha de ser antiracista. Nosaltres el que proposem és l’opció per l’antiracisme polític. També ens preocupa molt la irrupció amb força d’aquesta vessant identitària en l’àmbit català, amb un component profundament islamòfob i que s’ha iniciat en una zona geogràfica com Ripoll que disposa de molta mà d’obra migrant, en els escorxadors per exemple, i que té un clar objectiu econòmic de continuar encobrint aquesta explotació.
Em parlaves de la presència majoritària de dones migrants en el sector de cures i atenció a les persones on aquestes treballadores són objecte del racisme estructural
La pròpia llei d’estrangeria és la principal causa de la precarietat en la que viuen aquestes treballadores. Creiem que no és el mateix si ets home o dona en el fenomen migratori quant a dificultats i condicionaments. Denunciem les formes específiques del racisme estructural que pateixen les dones, com per exemple la pèrdua de custòdia dels fills que formula la DGAIA que criminalitza les mares migrades. Recolzem les dones que es dediquen a la prostitució, perquè la prostitució és una alternativa quan no tenen altre camí i no podem criminalitzar a les dones que no veuen altra manera de tirar endavant; així, ens fem ressò de les seves reivindicacions.
D’altra banda, posem en el centre el que s’anomena la cadena global de les cures: les dones dels països del capitalisme central han accedit massivament a l’àmbit laboral, acadèmic, deixant la cura dels seus éssers propers, siguin pares grans, fills petits o persones dependents, a altres dones procedents del sud global en condicions de precarietat, que al seu torn han deixat a càrrec d’altres dones, sovint de la seva pròpia família, les seves criatures i persones dependents en el seu país. La lluita feminista, doncs, hauria d’incorporar aquesta perspectiva interseccional. Si estem lluitant per la dignificació de les cures, hem de prioritzar els drets laborals d’aquelles dones que es dediquen a aquestes feines.
Aquest passat mes d’octubre vàreu organitzar la Fira Migrant i Diversa. En què consisteix?
Ja és la VI edició! La Fira Migrant i Diversa està organitzada pel Cercle de Migracions i Economia Social antiracista del qual formem part. És una mostra de totes aquelles iniciatives que son la clau de l’economia social i solidària, fugint de la mirada folklorista de l’emigració. També pretenem que aquestes iniciatives i projectes puguin estar al carrer, sense por de la policia, com, per exemple, el cas dels venedors ambulants o altres formules que no tenen reconeixement jurídic. Aquesta Fira no és només una mostra de productes, sinó també una reivindicació política per evidenciar quines són les aportacions de tota la força laboral, creativa de les persones migrants i racialitzades. I ho fem amb veu pròpia, en primera persona. En aquest espai no hi ha ONG’s ni persones que treballen amb migrants: són iniciatives de persones migrants o mixtes on les persones migrants estan en el centre dels espais.
