Per Victoria Hita
Noemí Fernández Navarro és una jurista compromesa amb la inclusió social del poble gitano. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) treballa en la delegació a Catalunya de la Fundació Secretariat Gitano (FSG) des d’abril de 2024. La seva tasca principal consisteix en combatre estereotips i promoure la no discriminació en totes les seves formes. Noemí ha treballat i ha col·laborat en diferents entitats gitanes, combinant la seva experiència com a jove gitana, estudiant i professional del Dret. També ha participat en projectes d’investigació a diverses universitats i és formadora en mediació i antiracisme.
Com funciona l’entitat a les diferents comunitats autònomes?
La Fundació Secretariat Gitano desenvolupa la seva tasca a catorze comunitats, amb 73 seus i actuació directa a 83 localitats d’Espanya. Comptem amb un equip de més de 1.300 persones professionals gitanes i no gitanes, compromeses amb la igualtat i la inclusió. A Catalunya, a banda de la nostra seu principal a Barcelona tenim una altra a Sabadell i també estem a Terrassa, en col·laboració amb les oficines de Foment. Aquesta implantació ens permet atendre de forma pròxima i personalitzada les realitats de cada territori.
Quin és, concretament, el teu rol a la Fundació Secretariat Gitano?
Vaig incorporar-m’hi el 2024, coincidint amb el llançament del programa Igual Tracte, creat per combatre la discriminació cap a les persones gitanes i per garantir els seus drets. Està format per onze professionals del Dret -homes i dones gitanos- que treballem de forma coordinada a diferents comunitats. La nostra tasca consisteix en acompanyar, assessorar i empoderar les persones gitanes perquè identifiquin la discriminació que pateixen i hi actuïn, mitjançant la mediació, escrits de queixa, denúncies o litigi estratègic.
El projecte Igual Tracte quins objectius es marca?
Sensibilitzar, capacitar i acompanyar casos d’antigitanisme, però també fem formacions i accions de conscienciació, no només amb la població gitana, sinó amb agents clau com professorat, personal de l’administració, d’empreses i amb la societat en general. Creiem que la lluita contra la discriminació requereix implicar totes les parts.
Quants casos es denuncien cada any?
No sempre arriben a judici o denúncia formal. A vegades, una carta de queixa o una publicació en mitjans és suficient per frenar la discriminació. Entre el 15 i el 25 de setembre, només a Catalunya, hem atès quatre casos de antigitanisme. El 2023 van registrar-se 4.603 casos de discriminació en el conjunt d’Espanya, segons el nostre informe anual, i l’informe de 2024 es presentarà al novembre a Sevilla. A la Fundació creiem que documentar l’antigitanisme és clau per mostrar la realitat i caminar cap a la igualtat efectiva de les persones gitanes.
Igual Tracte és el vostre projecte principal?
El projecte més ampli de la Fundació és Acceder, centrat en formació i feina, i que facilita la incorporació de la població gitana al mercat laboral com a via d’inclusió social sostenible.
Trobar feina és el repte més important al que s’enfronta una persona gitana? O ho és l’accés a l’habitatge?
Els reptes més importants van més enllà del treball o l’habitatge: tenen a veure amb la igualtat d’oportunitats des de la infància. Fins el 1986 hi van haver escoles segregades, anomenades escoles pont, on estudiaven exclusivament infants gitanos. Aquest passat condiciona la situació actual: només entre l’1% i el 2% de la població gitana accedeix a estudis universitaris.
No fa pas tant, 1986…
Jo vaig néixer el 1987. Si els meus pares s’haguessin trobat aquest panorama, jo no hagués anat al col·legi amb normalitat. A més, a les aules no s’explica ni la història ni la cultura gitanes; es donen situacions i comentaris antigitanos… Tot i això, gràcies a programes com el Promociona, que acompanya l’alumnat gitano, i d’actuacions de les institucions com el Pla Integral del Poble Gitano i l’accés universitari per a majors de 25 anys, s’han obert noves oportunitats educatives.
Després de l’educació, el següent repte és el món laboral?
A l’àmbit laboral persisteixen prejudicis que porten a persones gitanes a amagar la seva identitat per poder treballar. És inacceptable haver de renunciar a la pròpia identitat ètnica per poder aconseguir una feina.
En quins altres sectors incideix el projecte Igual Tracte?
En l’accés a l’habitatge passa el mateix. Quan truques a una immobiliària, si ets gitano i telefònicament passes desapercebut, és a dir, no t’identifiquen amb el que creuen que és un accent gitano, o parles en català i t’atenen, passes el filtre. Però, després, quan et veuen, casualment el pis ja no està disponible. Succeeix tant en el lloguer com en la compravenda. Són pràctiques discriminatòries encobertes que seguim denunciant.
I què es fa en aquests casos?
Avui dia, encara costa que persones gitanes vagin a una comissaria a denunciar, perquè històricament hem estat els perseguits. Quan ens arriba una persona amb un cas d’antigitanisme, s’analitza i se l’informa de les possibles actuacions que pot fer, que van des de la interlocució amb l’agent discriminador, la mediació, la conciliació, les cartes de queixa, les denúncies al Defensor del Poble, els escrits via administrativa, fins a l’acompanyament a advocats o advocades o, excepcionalment, el litigi estratègic. Deixem clar que no és imprescindible la denúncia si no vol, però sí és una eina que cal utilitzar per combatre l’antigitanisme.
Un altre dels programes de la Fundació és el projecte Calí, destinat a dones gitanes. En què consisteix i com es trien les zones on es desenvolupa?
Anem on sabem que hi ha necessitats o on hi ha demandes de formació i feina. La formació es pacta amb les participants. Per exemple, imatge personal, cuina, creació d’esdeveniments… L’objectiu és fomentar l’autoestima i la confiança amb les dones per a que cada participant pugui desenvolupar un projecte personal. Si una persona vol crear una empresa de càtering, la derivem a una tècnica d’autoocupació. D’aquesta manera, oferim una atenció integral. Fins ara, hem treballat a Torre Baró, a Porta, al Besòs, a Montcada, entre d’altres barris i ciutats.
La visió que es té del poble gitano està alimentada d’estereotips. Per què es desconeix tant la realitat?
La visió estereotipada del poble gitano es manté per desconeixement històric i cultural. Som un poble divers, amb tradicions i realitats molt diferents. La nostra història, que inclou persecucions i l’intent d’extermini durant el Porrajmos, l’Holocaust gitano a la Segona Guerra Mundial, quasi no s’estudia a escoles ni es presenta en mitjans de comunicació. A l’anterior legislatura, per exemple, el Congrés va comptar amb quatre diputats gitanos i gitanes a les Corts Generals i, actualment, tenim la primera diputada gitana en el Parlament de Catalunya, Susana Martínez Heredia. Són figures que hem de reconèixer.
La commemoració dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península aquest 2025 pot ajudar a visibilitzar la història i la realitat del vostre col·lectiu? De fet, 2025 ha estat declarat Any del Poble Gitano.
Volem aprofitar-lo per promoure el coneixement i visibilitzar els nostres èxits, reptes i aportacions durant aquests 600 anys. La Fundació va iniciar les celebracions el desembre de 2024 amb un acte centrat en la interculturalitat i les tancarà el mes de desembre d’enguany amb un altre sobre la mateixa qüestió. A més, ha creat l’exposició itinerant 600 anys del poble gitano. Una història compartida, per exhibir-la a diferents espais i disponible a la nostra web. D’altra banda, la Generalitat ha inaugurat la mostra “El poble gitano de Catalunya: història i cultura”, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins a l’agost de 2026. Són passos importants per sortir del silenci i situar la nostra història on mereix ser-hi: a l’espai públic i a la memòria col·lectiva.
