Fotos: Consell Nacional de Dones de Catalunya
El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) organitzà un acte en el marc de la 69 edició de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW en anglès) de Nacions Unides. L’acte “Resistències feministes globals i locals: Reptes i aprenentatges”, posava en valor la història dels moviments feministes amb els seus avenços i victòries per garantir drets i una vida vivible per a totes les persones, així com les resistències per fer front als qüestionaments dels drets de les dones.
Obrí l’acte Sònia Guerra, presidenta del Consell i secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. Guerra va dir que cal resistir a l’extrema dreta, al masclisme i al negacionisme de la violència masclista, “que són el mateix. Quan parlem d’un d’aquests fets estem parlant dels mateixos personatges que estan defensant el sistema patriarcal”. I per a resistir, afegia, són necessaris espais com aquests on ens puguem conèixer i establir vincles, tant a nivell local com internacional. “El feminisme és revolucionari i si no sacseja les bases del sistema patriarcal no és feminisme”, afirmà.
Resistències per a seguir avançant, per a no callar. Va insistir en la importància d’una agenda feminista compartida, sabent que no coincidirem en tots els punts, i pel que fa a les dones polítiques va manifestar que “és el moment de renunciar al partidisme en l’agenda feminista. No podem seguir utilitzant els drets de les dones com a moneda de canvi. No podem utilitzar-nos per fer oposició entre nosaltres. Els drets de les dones són drets humans i s’han de defensar”.
Al llarg de la seva intervenció va recordar feministes com Emma Goldman o Simone de Beauvoir, i va fer una crida a la greu situació que viuen les dones ucraïneses, palestines i afganeses.
Moderà l’acte Alícia Oliver, co-coordinadora del Grup de treball de Participació Internacional del Consell i coordinadora, també, de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, entitat que co-organitzava aquest acte. Oliver va recordar el treball d’aquest grup, que va néixer l’any 2007 i com, al llarg del temps, ha anat creixent en membres, tasques i expertís a l’hora d’establir aliances feministes a nivell internacional.
De les 4 panelistes que formaven part del debat del CNDC, la primera en intervenir va ser Adriana Benjumea, advocada i codirectora de Corporación Humanas. Va parlar de les resistències, però no com un fet passiu sinó com l’acció i la praxis feminista. I pensant en les resistències locals i globals deia que no és quelcom que puguem fer per separat sinó juntes. Cal avançar en aquesta línia, “el patriarcat celebra cada vegada que les guerres les posem entre nosaltres. És hora d’anar juntes”. Per això, insistia en que “cal tenir aquestes converses incòmodes, ara, dones trans, dones que estan en treballs sexuals o en exercici de prostitució, dones negres que han aportat al feminisme, les feministes indígenes… aquestes converses incòmodes, i que tenen tots els moviments socials, s’han de donar, ara, per seguir avançant juntes”.
Benjumea va insistir en la necessitat de més finançament per seguir construint, ja que “els recursos que van als moviments de dones en el món no arriben a l’1%”. En avançar en la discussió sobre pau i seguretat, amb la necessitat de tenir espais segurs, tant en l’àmbit públic com privat. I també en la crítica cap a aquells governs que s’han apoderat dels discursos feministes, però que les seves pràctiques no ho són. “Gran part dels governs que són aquí han declarat que les seves polítiques exteriors són feministes. Cal exigir-li als governs un comerç just, que diguin alguna cosa sobre la guerra a Palestina i sobre totes les guerres. Això és una política exterior feminista. Si assumeixen el discurs feminista i es nomenen com a governs feministes tindran que actuar en conseqüència i nosaltres, com a repte, tindrem que exigir-los-hi”.
Diana Damián, psicòloga i coordinadora de la Xarxa Mesoamericana Dona, Salut i Migració, va parlar dels drets de les dones en mobilitat i de la frontera sud de Mèxic que, segons va dir és, avui en dia, la frontera més concorreguda a nivell mundial. “Els avenços que va suposar Beijing no poden retrocedir, i per això, són necessàries les aliances, malgrat les diferències, que les tenim, no podem fracturar-nos. Aquest és el nostre desafiament”.
Va continuar dient que els drets de les dones i persones migrants són drets humans presents en totes les àrees de la vida i en la formulació de polítiques, i per això cal abordar-los en el context de la Plataforma d’Acció de Beijing (PAB) i de l’agenda d’igualtat de gènere de Nacions Unides. Ens cal “una política migratòria feminista interseccional, que no és només per a les dones i persones migrants. És crucial per a construir un món més just i equitatiu per a totes, totis i tots”.
Com a reptes, es va referir a la necessitat dels recursos humans i financers suficients i sostenibles amb perspectiva de gènere. Al foment de compartir bones pràctiques i donar visibilitat a experiències exitoses. A la necessitat d’una estabilitat política i social en territoris que no posin en risc la vida de les dones i les persones retornades: “les polítiques actuals estan tornant a dones a la violència de la que van fugir”. I finalment, va fer esment de la manca de transparència institucional en els països llatinoamericans, i sobretot la necessitat d’assegurar la vida de les dones defensores i de les dones en mobilitat. “La nostra vida penja d’un fil en els països de Llatinoamèrica”.
Saran Koly, periodista i cofundadora de l’entitat Youterus Health, va presentar la seva organització i el treball que fan sobre salut uterina de les dones africanes, afirmant que s’havien adonat que no tenen dades, i que normalment les poques que hi ha procedeixen dels Estats Units, la qual cosa no representa la situació real. L’experiència personal de les dues cofundadores de l’entitat, diagnosticades amb dues malalties doloroses, les va empènyer a treballar plegades per desterrar la idea de que el dolor ha d’acompanyar les dones, i davant la poca atenció que els hi prestava el sistema sanitari. “Si passem per aquest procés en el qual, tot el que és dolorós és normal, tendim a acceptar coses que són inacceptables, i això és el que ens va fer voler canviar-ho tot, des de la narrativa fins al sistema”.
I és justament des de la narrativa que estan canviant les coses. Per això estan recollint històries orals “que són molt importants per a nosaltres. Volem recopilar moltes històries perquè són dades de qualitat, i són importants per a la investigació. A més, no volem ser objectes d’investigació, volem ser actives en la investigació. Volem dialogar, estar presents i crec que si no ho recollim nosaltres, no ho farà ningú”. També és una manera de fer incidència i de mostrar les veus africanes, ja que no és gens fàcil que puguin arribar a Nacions Unides.
Pel que fa a l’atenció sanitària, Koly afirmava que ha de ser assequible i que el gènere, la raça i la classe social influeixen en la salut i en el seu accés. “Normalment no es diu, però crec que l’equitat en salut comença per escoltar les dones. Es parla molt i no s’escolta suficient”.
Aimée Vega, periodista i presidenta de GAMAG, començà la seva intervenció destacant la importància de conèixer la nostra genealogia per a combatre els embats del patriarcat per desmantellar els drets aconseguits per les dones. “Nomenar-nos com a subjecte polític ens ha permès tota aquesta construcció i obliga a l’estat a que ens tractin com a ciutadanes i a protegir els nostres drets humans”.
A l’hora d’avaluar que fem a 30 anys de Beijing, manifestava que calia explicar com, des de la pandèmia, s’ha accelerat un procés que ja s’estava gestant d’eliminació de mecanismes institucionals i “avui ens trobem aquí moltes menys companyes perquè o bé no els hi han atorgat els visats o perquè a les seves organitzacions els hi han tallat el finançament”.
Pel que fa a l’avaluació del Capítol J que té a veure amb les dones i els mitjans de comunicació, assenyalava la situació crítica de les dones periodistes arreu, respecte els drets laborals i a la seguretat que està en risc, recordant que atemptar contra les dones periodistes és un atemptat contra la llibertat d’expressió. Afegia també, la manca d’un enfocament feminista en institucions estratègiques com els organismes que regulen els sectors de la comunicació, on l’estat ha abandonat el seu paper de regular aquests sectors, deixant-ho en mans de les grans corporacions. Les persistents bretxes de gènere en la representació de les dones en els continguts dels mitjans i en el seu accés. Molt poques dones en espais de presa de decisions. O la precarietat dels drets digitals de les dones en la indústria de la Intel·ligència Artificial (IA) són alguns dels punts que cal tenir en compte a l’hora de fer l’avaluació de Beijing.
També va assenyalar el risc de que els drets de comunicació de les dones desapareguin de l’agenda global. “Sabem que la PAB i altres instruments globals d’igualtat de gènere ja no estan en el centre de les iniciatives de la pròpia organització de les Nacions Unides. Per això considerem que és estratègic que aquestes reunions, aquests diàlegs es mantinguin, idealment, de manera presencial”.
Un cop acabat el debat, van intervenir els dos grups de treball del Consell presents a Nova York. En primer lloc, Silvia Aldavert, representant del Grup de treball de Drets Sexuals i Reproductius, que va explicar com la declaració d’ara és pitjor que la que es va consensuar fa 30 anys, ja que el concepte “sexual y reproductiu” ha desaparegut del document, i es torna a parlar de salut matern-infantil i de salut perinatal. Va fer una crida a les representants institucionals presents a la sala: “necessitem exigir-vos, un cop més: som defensores, ens heu d’enfortir. Som activistes, ens heu de protegir, i sobretot, és imprescindible aquesta aliança amb la que totes hi estem d’acord, per aconseguir resistir i confrontar aquest embat a la democràcia”. I acabà recordant que al llarg de la història, qui ha sostingut la vida en els moments més crítics han estat les dones, tant a nivell local com a nivell internacional, “quan no hi ha ningú, les dones i les xarxes comunitàries de dones han salvat i continuen salvant vides”.
Pel Grup de treball Dona i Empresa, va intervenir Vanesa López, que va assenyalar tres punts que, des del seu grup, veuen com a molt importants: la necessitat de tenir dades desagregades “si no les tenim, com hem de visibilitzar-nos; com podem fer una bona diagnosi; un bon impacte i sobretot, unes bones accions i dissenyar uns bons plans?”.
La importància de que l’empresa s’impliqui i es puguin avaluar els plans d’igualtat que tenen, i que s’implementin aquestes accions, ja que “ens quedem moltes vegades amb la formació de les plantilles i les accions estructurals queden en orris”.
I finalment, la necessitat de fomentar l’ajut a les dones i autònomes empresàries, perquè “només tenen la seva voluntat i determinació per tirar endavant un projecte. Per tant, és molt important que s’ajudin amb accions positives perquè són qui transformen els països, des d’una perspectiva feminista i dels nostres propis drets”.
Per acabar, tancà l’acte la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, que va començar la seva intervenció fent un reconeixement a l’activisme feminista, i explicant la seva pròpia experiència, va manifestar que “tot el que soc ara, ho dec a l’activisme feminista que em va conduir fins aquí”.
Va parlar del moviment antidrets com un moviment estratègic, organitzat i finançat per molts lobbys de pressió que estan darrere. I en front d’això, i com a estratègia des de Catalunya i des d’Espanya, deia “Crec que nosaltres som un estat que podem presumir, ser orgullosos de molt avenços. Tenim una legislació de garantia de drets molt potent, amb una resposta institucional també molt potent, i la nostra responsabilitat és participar en la transformació de la resta del món. Amb una cooperació veritablement feminista, generosa i que transformi el món des de la nostra pròpia experiència i expertís”.
Va insistir en la necessitat de dotar-nos de dades de gènere, “el que no es mesura no es coneix, i el que no es mesura no es transforma”. I en la participació de les dones en les principals revolucions del segle XXI, i no només per aconseguir un percentatge de dones, sinó perquè una tecnologia sense perspectiva de gènere, va afirmar, és una tecnologia violenta. “La política s’ha transformat quan moltes dones han participat en la política. L’activisme s’ha transformat quan moltes dones han participat de l’activisme. I la tecnologia es transformarà quan moltes dones participin de la tecnologia”. I afegí que “en un moment en que el discurs de la por el que vol és paralitzar-nos, el nostre discurs ha de ser des de l’esperança, perquè el que hem de fer és activar-nos”.
