Patricia Mayorga, Presidenta de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores, AMMPE-Italia
L’últim divendres de novembre Aurora de 13 anys es va precipitar al sòl des del vuitè pis de l’edifici on vivia, a Piacenza (nord d’Itàlia), el culpable seria el seu ex nuvi de 15 anys que no acceptava la fi de la relació. Segons la reconstrucció policial, després d’algunes declaracions de testimonis, el noi no solament l’hauria empès, sinó que hauria impedit que s’aferrés a la barana colpejant-la repetidament les mans.
En el que va d’any (20 d’octubre) els feminicidis eren 89, encara que en l’última setmana altres cinc feminicidis van augmentar la xifra. Crida l’atenció, d’una banda, l’edat avançada de víctimes (més de 70 anys) assassinades per les seves parelles (o ex parelles) després de matrimonis o convivència de diverses dècades. Però també l’edat disminueix, com el cas d’Aurora de 13 anys i el seu assassí de 15.
En declaracions al diari “Il Corriere della sera” el doctor Claudio Mencacci, president de la Societat Italiana de Neuropsicofarmacologia assenyala que el que s’observa “és el creixement de comportaments violents que són acceptats pels homes joves… una espècie de normalització de la violència, que en realitat és la síntesi de molts problemes, entre ells la falta de respecte per la decisió de les dones, una masculinitat tòxica, models comportamentals agressius, i sobretot absència total d’una educació a l’empatia”.
La normativa
I no es tracta que no hi hagi lleis, ja que, a Itàlia, la violència de gènere s’aborda des d’un punt de vista normatiu a través de diverses disposicions legislatives, sent les principals la número 119/2013, coneguda com a “Llei de Femicidi”, que va introduir el delicte d’homicidi voluntari agreujat per la relació de parentiu o convivència amb la víctima femenina i també va enfortir les penes per als delictes de maltractament familiar, assetjament i violència sexual.
Així mateix, el Codi Penal italià conté disposicions específiques per abordar la violència de gènere. Per exemple, l’article 572 regula el maltractament en l’àmbit familiar, castigant a qui maltracti a una persona pertanyent a la seva família o convivent. L’article 612-bis tipifica el delicte d’assetjament, que consisteix en una conducta persecutòria sistemàtica i reiterada contra una persona, provocant un estat greu d’ansietat o por. Els articles 609-bis i següents regulen els delictes de violència sexual, com a violació, agressió sexual i abusador sexual.
D’altra banda, a Itàlia s’ofereixen diversos serveis i suports a les dones víctimes de violència per a ajudar-les a sortir de situacions perilloses i brindar-los protecció i assistència. Alguns dels principals tipus de suport oferts són els Centres antiviolència, estructures especialitzades que ofereixen suport psicològic, jurídic i econòmic a dones víctimes de violència i també ofereixen assessorament, suport emocional, informació sobre els drets de les víctimes i ajuda per a planificar una sortida a la violència.
Després estan les denominades “Cases d’acolliment”, que són llocs segurs i protegits on les dones víctimes de violència i els seus fills poden trobar allotjament temporal, suport psicològic, assistència jurídica i ajuda per trobar solucions d’habitatge a llarg termini.
A Itàlia existeixen números d’emergència, com el 1522, que ofereix assistència telefònica i assessorament les 24 hores a dones víctimes de violència i brinda informació, suport emocional i instruccions sobre com obtenir ajuda immediata; de la mateixa manera existeixen altres números de telèfon d’ajuda mantinguts per associacions que es poden buscar a Internet.
També les dones víctimes de violència poden accedir, gratuïtament, a serveis d’assistència jurídica posada a disposició pel legislador italià. Els i les advocades especialistes en violència de gènere poden prestar assessorament jurídic, assistència en la presentació de denúncies i representació lletrada durant els procediments judicials.
D’altra banda, també es compta amb programes de reintegració social i econòmica per ajudar les dones a reconstruir les seves vides després de l’experiència de violència, que inclouen serveis de formació professional, suport a la cerca d’ocupació i ajuda financera per a garantir l’estabilitat financera.
És important subratllar que el suport a les dones víctimes de violència és un compromís que involucra a diversos actors, incloses institucions governamentals, organitzacions no governamentals i serveis socials. L’objectiu és proporcionar un enfocament integrat que inclogui assistència psicològica, protecció física, suport legal i programes de reintegració per ajudar les dones a reconstruir una vida lliure de violències.
La violència econòmica és una altra forma de violència menys evident, però no per això menys letal: implica utilitzar el control financer per a exercir poder i domini sobre la vida de la dona. En aquesta forma de violència, l’agressor controla i limita l’accés de la dona als recursos financers i a la seva independència econòmica, fent-la dependent i vulnerable.
Hi ha diverses formes en què la violència econòmica pot manifestar-se. Per exemple, una parella controladora pot impedir que una dona treballi o estudiï, limitant així les seves oportunitats d’obtenir ingressos o aconseguir independència financera. A més, l’abusador pot negar-li a la dona l’accés als diners o el control dels béns compartits, obligant-la a dependre totalment d’ell per a les seves despeses diàries.
Les conseqüències de la violència econòmica poden ser devastadores per a les dones involucrades. La dependència financera pot deixar-les atrapades en relacions abusives i dificultar-los sortir del cicle de violència. Per això és important reconèixer la violència econòmica com un problema greu buscant brindar suport a les dones víctimes d’ella mitjançant la promoció de polítiques i lleis que protegeixin els seus drets econòmics.
En conclusió, més enllà de les declaracions oficials i de la normativa específica, a Itàlia les retallades pressupostàries governamentals a les institucions encarregades de contrarestar la violència de gènere fan cada dia més difícil el treball de suport a la violència (de qualsevol tipus) contra la dona. I tampoc ajuden les eternes discussions entre la dreta que propendeix per aplicar lleis més severes i els sectors més progressistes que, justament, insisteixen per la formació a l’emotivitat ja des de l’escola.
