Montse G. Sosa, comunicadora
Foto: Sindicat de Llogateres
Segons el Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU- Hàbitat): “L’habitatge constitueix la base de l’estabilitat i la seguretat de les persones i les famílies. És el centre de la nostra vida social, emocional i a vegades econòmica i hauria de ser un santuari on viure en pau, amb seguretat i dignitat”.
Els drets de les dones a la terra, a la propietat i a l’habitatge, són essencials per a l’erradicació real de les desigualtats. La falta d’habitatge segur, se suma a la cadena de desigualtats que afecta de forma especialment dura, les dones de classe treballadora. Al voltant del 35% de les llars que tenen com a sustentadora principal a la dona acaba sota el llindar de la pobresa una cop pagades les despeses de l’habitatge.
Sovint escoltem teories sobre l’origen de l’anomenada “crisi de l’habitatge”: falta de sòl on construir; la constant i creixent urbanització mundial; la burocràcia lenta i impossible davant nous projectes urbanístics; falta d’inversió en infraestructura i serveis… i es passa per alt la causa fonamental: el rendisme immobiliari perpetrat pels anomenats Fons Voltor.
El rendisme immobiliari és la forma d’obtenció d’ingressos constant i creixent mitjançant el lloguer o la revaloració de propietats (habitatges, terrenys, locals), sense un treball productiu darrere. No es genera riquesa mitjançant producció o serveis, l’objectiu d’aquesta activitat, és l’acumulació de riquesa simplement per posseir sòl o habitatge: és el capitalisme immobiliari.
Aquesta activitat, molt ben orquestrada i amb les lleis dels estats a favor, té tot el poder per a continuar asfixiant-nos les inquilines i inquilins, pujant els lloguers a preus impossibles.
Les dones globalment comptem amb ingressos més baixos, ocupacions més precàries i responsabilitat en la cura de persones dependents o de difícil conciliació. Això fa impossible assumir pujades de lloguer o hipoteca, i som expulsades de les nostres cases, barris i ciutats. Després d’una neteja de cara, aquests barris es revaloritzen i atreuen inversió privada i lloguers turístics per a persones amb alts ingressos, forçant el desplaçament dels seus habitants originals: la gentrificació.
Amb l’expulsió dels nostres barris es trenquen els nostres llaços amb la comunitat, les nostres xarxes de suport, la nostra tribu. Aquesta xarxa invisible és essencial per al sosteniment dels afectes i de la nostra vida quotidiana.
El sensellarisme femení està íntimament vinculat a l’opressió estructural patriarcal: la violència de gènere, la discriminació legal, racisme ètnic i l’explotació migrant.
A l’Estat espanyol, les dones sense llar representen un 23% (xifres oficials), la majoria concentrades en grans ciutats. El 75 % d’aquestes dones, han sofert algun tipus de violència al llarg de la seva vida. I el 61 % han estat víctimes d’alguna mena d’agressió vivint al carrer. Moltes es veuen obligades a acceptar relacions sexuals no desitjades, per a tenir un lloc on protegir-se.
A Europa, la situació no és millor; el percentatge de dones sense llar està entre un 25 – 30 %, de les quals entre el 64-75%, han sofert algun tipus de violència sent al carrer.
Totes les dades, tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa, mostren una estreta relació entre la violència masclista i les dones sense llar. Dones que fugen de les seves llars per sofrir violència masclista, i dones que sofreixen violències vivint al carrer, a més de la violència institucional per la desprotecció i falta de recursos suficients com a albergs amb perspectiva de gènere.
En els últims anys assistim a un creixent augment a nivell global d’organitzacions que lluiten per l’habitatge digne i contra els desnonaments: Sindicat de Llogateres de Catalunya, Sindicat d’Inquilines i Inquilins de Madrid, València, Màlaga i altres localitats de l’Estat, sent les dones el 80 % de les participants en les seves assemblees i piquets.
El feminisme al costat de la lluita de les comunitats sembla ser la resposta i la resistència, ja que el 80% de les persones que participen en les assemblees de lluita per l’habitatge són dones.
El bufó és un ocell que parasita els nius d’altres espècies dipositant el seu ou en el niu d’un hoste. Quan neix la seva cria, aquesta pot llençar fora la resta de pollets originals o menjar-se’ls. Té un fons semblant al voltor.
