Per Esther Mira
D’una inquietud compartida entre persones que estimen la literatura i que tenen origen i família migrant i racialitzada va néixer Jande. Aquest projecte editorial s’esbossava en el treball de final de màster de l’Aissata M’ballo, però en la trobada amb la Diana Rahmouni Audenis, que també tenia un projecte de literatura no-occidental, la idea va arrelar amb força: “va ser un encert perquè a nivell humà hem connectat moltíssim i un projecte com aquest no volem ni imaginar-nos com seria portar-lo una de les dues sola”, asseguren.
Com va seguir aquest procés de gestació?
Ha estat un procés llarg i intens; quadrar tresoreria, campanya de micromecenatge amb Goteo, aconseguir un soci col·laborador que aportés el finançament que faltava, molta feina de comunicació, parlar amb autores i polir els manuscrits, treballar la constitució de la cooperativa amb l’ajut de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme… En total han sigut ben bé dos anys de feina darrere les càmeres per poder publicar el primer llibre, Mares Migrants, de la Fàtima Saheb, el gener de 2025.
Com era l’espai editorial que tenien fins ara les veus racialitzades i migrants a Catalunya i a Espanya? o dit d’una altra manera, quina finestra ha obert Jande?
Hi ha editorials independents en català que fa temps que s’esforcen per oferir diversitat de lectures, però és una part més de tot el que publiquen. Nosaltres som la primera editorial catalana que posa en el centre de la seva estratègia i interès les veus d’origen migrant i racialitzat, és a dir, impulsar dins del sector editorial en català el talent d’escriptors i escriptores del nostre territori que tenen un bagatge migrant o que són racialitzades i que no s’han sentit interpel·lades per altres projectes editorials o per la indústria literària en català. A més a més, les dues editores compartim aquests orígens diversos i reivindiquem la necessitat del panorama cultural català d’obrir-se a persones que tenim una identitat complexa. Formem part del desig de trobar cada vegada més editores, correctores, traductores, maquetadores que no tenen cognoms habituals.
En català existeixen projectes com Èter o Karwan que també tenen un equip d’origen migrant al darrere, però en ambdós casos se centren en una literatura molt concreta, que sovint s’especialitza en una geografia o origen específic. En aquest sentit, nosaltres justament el que volem és eixamplar l’horitzó i per això diem que publiquem autors i autores racialitzades, sense especificar el lloc concret d’origen: no ens centrem en un continent, sinó que reivindiquem les veus d’origen africà, asiàtic, àrab… i també incloure a la conversa els fills i filles de la migració, com som nosaltres.
Quins diríeu que són els pilars del vostre projecte editorial?
En primer lloc, visibilitzar les veus d’origen migrant i/o racialitzades de casa nostra, també portar diversitat de traduccions al català i, a la vegada, remarcar que els escriptors i escriptores racialitzades poden escriure sobre molts temes, no només sobre antiracisme o sobre migració. En segon lloc, fer-ho des de la qualitat literària, amb edicions cuidades i traduccions i correccions acurades que posin en valor el contingut i la forma, és a dir, tenint en compte també el llibre com a objecte. En tercer lloc, acompanyar aquest talent que ja existeix al nostre territori durant tot el procés d’edició i que no es quedi només en l’anècdota. Finalment, fer-ho des d’un model d’economia social i solidària, en forma de cooperativa, i potenciar que les persones que creuen en el nostre projecte puguin subscriure-s’hi i tenir un retorn més proper de la feina que fem.
Per què és important un projecte com el vostre en aquest moment actual?
Estem en un moment on els discursos d’odi s’escampen de forma immune, perillosa i descontrolada. Un discurs que deshumanitza completament les persones migrants, alhora que les situacions de racisme es neguen en molts espais. Falta molta conscienciació i recursos i creiem que donar el nostre petit altaveu cultural a aquests autors i autores és importantíssim i necessari perquè se les considerin com a agents legítims de la cultura catalana. Desinfantilitzar, escoltar les persones que tenen aquestes experiències i històries d’opressió al darrere, i, a la vegada, reconèixer i reivindicar que no sempre cal que ens parlin només sobre racisme, que també poden generar ficció fantàstica, no-ficció divulgativa, però que no tota la seva creació literària ha d’anar sobre el racisme o la migració.
Mares migrants ha estat el vostre primer llibre. Què representa per a vosaltres?
És molt simbòlic perquè la Fàtima Saheb és un persona que coneix Jande des de ben a l’inici, és de la nostra generació i és una autora local, que és una de les coses que volem potenciar. A nivell de contingut, el seu llibre connecta amb moltes fibres personals que al final són les que ens han portat a crear un projecte com aquest. Som una generació que ja ha tingut la possibilitat d’accedir a una formació i un contingut que les generacions dels nostres pares en moltes ocasions no van tenir, i publicar aquest homenatge tan contundent ha sigut el millor tret de sortida. A més a més, Mares Migrants té aquest punt universal que tant defensem, arriba a tothom vinguis d’on vinguis, i nosaltres tres n’hem estat testimonis: una té família del Marroc, l’altra de Senegal i l’altra de Síria. També ha connectat molt amb el públic que ha vingut als recitals; és un llibre d’històries compartides.
Com us heu sentit acollides pel món editorial/cultural?
Hem fet molta pinya amb llibreries, editorials independents i periodistes culturals. En general, hem trobat una bona acollida i la voluntat de reconèixer que la nostra feina és necessària. De fet, des del principi ens hem associat amb Llegir en Català per poder intercanviar i acompanyar-nos de professionals que respectem i que fan molt bona feina. Ara falta que, un cop passada la novetat, continuem formant part de la notícia cultural i creuem els dits que les llibreries segueixin mostrant interès en el nostre projecte i que ens segueixin cuidant, que de moment sembla que sí.
Quins són els reptes de futur i també les il·lusions que visualitzeu?
Els reptes que fan por sobretot són econòmics. Això ens sembla que és compartit amb totes les editorials independents. Muntar una editorial i mantenir-la és tot un repte perquè has d’avançar molts pagaments i, en canvi, trigues molts mesos a cobrar les vendes que aconsegueixes fer. De totes maneres, confiem en mesurar bé les passes que fem i que tot surti bé. Per altra banda, treballem per estar a l’alçada de les circumstàncies i poder mantenir aquesta energia que estem destinant als llibres que publiquem, perquè això és la base del projecte: la nostra il·lusió, que les persones a qui els agrada llegir tinguin a Jande en el seu pensament i que confiïn en trobar una bona lectura entre les opcions que publiquem. I, juntes, contribuir a augmentar la diversitat de veus del circuit literari en català.
