Zoubaida El Fathi, periodista
Foto: La periodista amb la seva filla en un camp de futbol
Fins fa pocs anys, la presència de dones en els recintes futbolístics al Marroc era gairebé inexistent. El futbol femení es considerava un assumpte menor, restringit a l’àmbit nacional i sense repercussió mediàtica ni econòmica.
Tot va canviar amb l’organització d’esdeveniments d’alt perfil com la Women’s Africa Cup of Nations (WAFCON) el 2022, i especialment amb la participació històrica de les Lleones de l’Atles en la Copa Mundial Femenina de 2023. Durant la WAFCON 2022, més de 60.000 persones van assistir a la final disputada a Rabat, marcant un rècord continental. Aquest èxit va generar un canvi gradual de mentalitats, despertant l’orgull nacional i posicionant a les futbolistes com a figures públiques.
Aquesta transformació també es va reflectir en les graderies: espais abans dominats pel públic masculí es van convertir en estadis més “familiars”, amb zones mixtes, espais especials per a dones i majors controls de seguretat.
Dones en les tribunes: acostament o excepció?
El Mundial femení i altres tornejos continentals van marcar una fita: dones veient partits en viu, no sols en cafeteries o des de casa. “We are born with the football culture and there is equality”. Durant Qatar 2022, les dones van ocupar també rols d’analistes i comentaristes.
No obstant això, aquesta presència no s’ha generalitzat. En partits locals importants, com els clàssics entre Raja i Wydad, l’afluència femenina continua sent limitada. Moltes dones prefereixen no assistir per raons de seguretat, a causa del temor a baralles, assetjament o empentes.
Especialistes subratllen la urgència d’implementar normes clares, reforçar la seguretat i establir zones específiques per a dones i famílies.
El canvi institucional: polítiques que obren espais
La Royal Moroccan Football Federation (FRMF) ha estat clau en aquest canvi. El 2016, va llançar el Pla de Desenvolupament del Futbol Femení, que va incloure:
– Augment del pressupost de 3.000 USD anuals per club a 650 milions de dirhams.
– Creació d’una lliga professional el 2020; els salaris de primera divisió van passar de 500 a 3.500 dirhams per mes.
– Impuls d’escoles esportives, formacions per a entrenadores i clubs com a AS FAR, campió nacional i guanyador de la Champions femenina de la CAF.
També s’han implementat mesures de seguretat en els estadis i formació per al personal de control, fomentant un ambient més acollidor per a les dones.
Malgrat els avanços, els prejudicis persisteixen. A l’octubre de 2024, en xarxes socials va circular una campanya sota etiquetes com “No a les dones en les graderies”, que afirmava que els estadis eren entorns inapropiats per a elles. La resposta va ser una ona de rebuig en defensa de l’accés igualitari i de la necessitat de millorar les condicions de seguretat.
Aquestes tensions reflecteixen el conflicte entre una part de la societat que desitja conservar espais “tradicionals” masculins i una altra que lluita pel reconeixement i la igualtat de drets.
L’èxit de les Lleones de l’Atles, finalistes a la WAFCON i participants en el Mundial de 2023, va amplificar la visibilitat femenina. Imatges de dones corejant sense cobrir-se el rostre es van viralitzar, simbolitzant una nova era.
No obstant això, testimoniatges en fòrums com Reddit revelen que persisteixen els temors familiars i els riscos. El gran repte és transformar els estadis en un lloc segur i respectuós, on les dones se sentin com a casa.
I cap a estadis inclusius es recomanen:
1. Seguretat i accessibilitat
2. Campanyes de sensibilització
3. Educació de l’afició masculina
4. Visibilitat mediàtica: destacar a dones, com l’àrbitra Bouchra Karboubi, en rols diversos (entrenadores, periodistes, dirigents), com a models a seguir.
La presència femenina en els estadis marroquins ha deixat de ser una excepció. Les grans competicions han demostrat el seu potencial, però el camí cap a la igualtat plena està lluny de completar-se.
El repte ja no és només atreure dones als estadis, sinó protegir-les, acompanyar-les i garantir que el futbol sigui un espai d’orgull compartit. L’afició femenina no sols està arribant: està exigint el seu lloc. I aquest lloc ha de consolidar-se, partit rere partit.
